Començarem per la bona, excel·lent notícia: L'estafador que va ser rei, el documental amb què Jorge Cebrián reconstrueix la vida i miracles del gran Boris Skossirev, el nostre rei sarsuelero, va ser la segona pel·lícula en català més vista del 2025, només per darrere de Wolfgang, i ja s'enfila al número 7 del rànquing de tots els temps. El mèrit és descomunal, perquè Cebrián competeix a la lliga no només de Wolfgang, tercera del top 10 històric, sinó de Balandrau, que ha rebentat tots els rècords, inclòs el de Super Mario Bros: la pel·lícula, que ha resistit tres cursos al més alt del rànquing, i de fenòmens com Casa en flames. Segons el director dels cines Illa Carlemany, Robert Ruescas, es van complir les altes expectatives amb què es va estrenar, el 17 de maig, i va resistir sis setmanes en cartellera, rècord històric per a una pel·lícula en català, i hi van desfilar més de 1.500 espectadors.
Per darrere de Borís es van situar Minecraft, Mar i cel, Super Charlie, Com ensinistrar un drac, Paddington, Pare Nostre, Super Wings i Avatar. Predomini absolut dels títols destinats al públic infantil, com era previsible, amb l'única sorpresa de Borís. Relativa, tot sigui dit, perquè jugava a casa, el tema era més llaminer, impossible, i la promoció va ser intensa, recordin que Anem en va publicar simultàniament la versió novel·lada (i ampliada).
El Top 10 de les més vistes de l'any en castellà no difereix gaire, amb dos matisos: la número 1, Lilo & Stich, no es va estrenar en català, i tampoc Mufasa, que es va estrenar a finals del 2024 però que encara va fer carrera al gener i al febrer. Entremig, i ara sí de forma absolutament previsible, Avatar i Jurassic World, i per darrere de Mufasa. Minecraft, F1, Cómo entrenar a tu dragón, Zoopolis 2, Expediente Warren i Los tipos malos 2. De nou sense sorpreses, amb el cine infantil i familiar colonitzant els primers llocs del rànquing i calcant el caseller espanyol, què hi farem, amb l'única diferència en l'ordre de les pel·lícules: Jurassic Park en segona posició, Avatar, la tercera, Minecraft, a la quarta, i anar fent.
El difícil de tot plegat és posar-hi números. Quants espectadors desfilen cada any per Illa Carlemany? Quantes entrades es van vendre de Lilo & Stich? L'empresa es reserva aquestes dades com si fossin un secret d'Estat i només tenim dues referències: els 1.500 espectadors que van veure L'estafador que va ser rei –la segona més vista l'any passat en català, recordin– i el balanç del 2023, quan pels cines Illa van desfilar 165.000 espectadors –dels quals, 6.600 van ser per veure pel·lícules en la llengua oficial.
Recordin, en fi, que el 2025 va ser cinematogràficament un any fluixet però que, insisteix Ruescas, les expectatives per a aquest 2026 són excepcionalment bones.
De moment, Torrente Presidente ja ha donat la primera campanada: a Espanya ha recaptat prop de 19 milions d'euros en quinze dies, i a aquest ritme és probable que s'acabi colant al Top 20 de sempre. L'han acompanyat Hoppers i Cumbres borrascosas –que, per cert, no s'ha doblat al català– però el millor encara ha d'arribar. Les pròximes setmanes i mesos assistirem a un degoteig de grans estrenes. A l'abril arribarà Super Mario Galaxy, en castellà i també en català, molt probablement la versió en 3D, i li seguiran Michael, el biopic sobre Michael Jackson, El diablo viste de Prada, Mortal Kombat 2 i Star Wars: The Mandalorian –està demanada en català–; El día de la revelación, l'última de Spielberg, Scary Movie, Masters del Universo i Toy Story 5 (també en català); Minions & Monsters (català), La Odisea (17 de juliol), Spider Man 4 (31 de juliol) i, atenció, La constelación del perro (28 d'agost).
Hi poden afegir, amb tota seguretat després de l'estiu, Els de Sau, el debut en el llarg d'Elisabet Terri i la nota local de la cartellera de tardor. Si ens hem de guiar per l'alineació, hauria de ser, efectivament, un bon any cinematogràfic. Veurem si aquesta bonança repercuteix en el cine en català, o si tornen a sobrar diners de la bossa destinada a subvencionar les pel·lícules en la llengua oficial.
