Menys pel·lícules, menys espectadors i menys diners per al cine en català. Aquest és el resum del 2025 cinematogràfic pel que fa a la llengua oficial. Ho dèiem dimarts i les xifres així ho certifiquen: l'any passat es van estrenar 21 títols en català, cinc menys que el 2024, i que hi van desfilar 5.517 espectadors, una significativa caiguda del 30% respecte dels 7.800 de fa dos anys, i també de les 6.600 del 2023, l'any que va entrar en vigor el preu fix de quatre euros per a les pel·lícules que es projecten en català o subtitulades, i el ministeri subvenciona la diferència respecte al preu de taquilla. Quedava per saber què havia passat. I ara en tenim dues versions: la ministra, Mònica Bonell, atribueix la caiguda "al tipus de pel·lícules que s'adquireixen" i "als horaris en què es projecten", i demana al multisala que les pel·lícules en la llengua oficial "es projectin en horaris que siguin adients per a la gent perquè a l'espectador que vol veure una determinada pel·lícula potser li interessa més anar a una hora en concret que no pagar quatre euros menys per a una sessió que no li va bé.
És possible, però no és precisament aquesta l'opinió d'Illa Carlemany. Segons el director del cine, Robert Ruescas, la causa última és el descens generalitzat de públic que es va registrar l'any passat, tant en les pel·lícules projectades en català com en castellà. Ell ho atribueix a un fet conjuntural: que les estrenes del 2025 no van ser en conjunt tan atractives com els anys anteriors ni, atenció, com les que aquest curs arribaran a la pantalla gran. De fet, ja hi han començat a arribar: Balandrau, sense anar més lluny, ja és la pel·lícula més vista en català des que el 2023 va entrar en vigor en conveni amb Cultura, i Torrente Presidente va camí d'enfilar-se al Top 10 absolut històric del multisala.
Pel que fa als horaris, Ruescas també ho té clar, guarda una relació directíssima amb el tipus de cine que té més sortida en la llengua oficial: d'una banda, els títols destinats al públic infantil; de l'altra, les produccions catalanes, el cine independent i d'autor. Aquests són, assegura, els tres grans nínxols de públic per al cine en català. L'horari de projecció, diu, "depèn del públic objectiu, i òbviament el cine infantil, que és el que més sortida té, el projectem en sessió de tarda; si es tracta de comèdies o de produccions catalanes, els reservem també la sessió vespertina".
La consigna, insisteix, és portar les dues versions del mateix títol, si existeix la catalana, i projectar-les en horaris similars. Especialment en el cas dels blockbusters, les pel·lícules destinades a rebentar el mercat. Va ser el cas d'Avatar: foc i cendra, Jurassic World, el renaixement, Minecraft i Com ensinistrar el teu drac. Però no sempre és possible: "Hi ha pel·lícules que hauríem programat en català, que ho esperàvem, i que a l'hora de la veritat resulta que no es doblen. Ens va passar amb Mufasa, Lilo & Stich i Sonic 3. I això depèn de les distribuïdores, nosaltres no hi podem fer res". També s'ha donat el cas contrari: Wolfgang només es va estrenar en català, i de fet és el títol més vist el 2025 en la llengua oficial. Una altra consigna és que cada setmana hi hagi com a mínim una pel·lícula en català en cartellera, diu.
Però la realitat és tossuda: "Les grans franquícies com Avatar, Star Wars o El planeta dels simis funcionen per regla general millor en castellà, potser perquè el públic està acostumat a veure-les en aquesta llengua. Amb una excepció: Bob Esponja. En vam estrenar les dues versions, i la catalana va ser la més vista. Però va ser això, l'excepció, i a més estem parlant d'una pel·lícula infantil".
Aposta estratègica
Així que sí, l'assistència al cine en català ha baixat de forma considerable, que els 37.000 euros que el ministeri va pressupostar el 2025 a subvencionar les entrades no es van arribar a consumir i que aquest curs la bossa es retallarà encara una mica més, fins als 30.000 euros –i recordin que el 2023, quan va entrar en vigor el conveni actual, aquesta mateixa bossa s'enfilava als 50.000.
De totes maneres, Ruescas ho té clar: "Seguirem apostant pel cine en català. Hi estem compromesos perquè és la llengua oficial, i sabem quins són els punts forts, el cine infantil i el català. Però sabem també que s'ha de picar molta pedra, que depèn molt de l'oferta de cada temporada i de factors que no podem controlar: el 2024, per exemple, Casa en flames va funcionar molt bé. De fet, està al Top 5 de les més vistes en català. Però es va estrenar a l'estiu, quan hi ha més turistes, que prefereixen el cine en castellà, i menys públic nacional. Si s'hagués estrenat en un altre moment, hauria funcionat encara millor".
