Diari digital d'Andorra Bondia
Programació de la 52a Temporada de teatre conjunta, que entre el 22 de febrer i el 17 de maig portarà sis muntatges (més el Festival de Pallasses) a Sant Julià i la capital.
Programació de la 52a Temporada de teatre conjunta, que entre el 22 de febrer i el 17 de maig portarà sis muntatges (més el Festival de Pallasses) a Sant Julià i la capital.

Que tornen les pallasses


Escrit per: 
A. Luengo / Infografia: Soraya Borlido

Andorra la Vella ressuscita el festival: del 3 al 5 de maig, amb Pepa Plana a la direcció i dintre de la Temporada.

Ja ho han vist. Torna el Festival Internacional de Pallasses, àlies FIPA, aquella sensacional ocurrència impulsada per Pepa Plana i Tortell Poltrona, que va néixer el 2001 per promoure la presència femenina en el món de la comicitat –segons l’exacta definició que en donava ahir el cònsol menor, Marc Pons– i que fins al 2009 va convertir la capital en... la capital mundial del nas vermell en clau de dona. Perquè ara n’hi ha uns quants, de festivals de pallasses –els de Rio, Hèlsinki i Viena, Barcelona i Sant Esteve de Palautordera, sense anar més lluny– però és que a l’època no n’hi havia cap altre. Ni un. El d’Andorra la Vella va ser el primer.

Aquell invent tenia periodicitat biennal i va sobreviure fins al 2009: ja saben, la crisi i les retallades. I semblava que estava mort i enterrat. Doncs no. El Comú de la capital ha ressuscitat el que el mateix Pons defineix com una “versió 2.0” del festival. És a dir, en petit format i adaptat als nous temps. I això vol dir, per començar, una programació concentrada en tres jornades –els dies 3, 4 i 5 de maig– en lloc de la setmana llarga dels temps de les vaques grasses, que prescindirà de moment de tot el que no siguin espectacles d’escenari –adéu a les taules rodones, conferències i exposicions que esquitxaven el calendari– i sobretot, sobretot, que abandonarà el carrer, un dels trets distintius del festival, per refugiar-se al Comunal. No es pot tenir tot.

“No pretenem tornar a ser el que vam ser, això ho hem de dir clarament per no generar falses expectatives, però mirarem d’acostar-nos-hi”, adverteix Pons. I format de banda, això queda claríssim en el pressupost: 20.000 euros, que no està malament –és veritat– però que queden a francament lluny dels 120.000 de les primeres edicions. Amb una diferència a favor: la periodicitat, que serà en endavant anual, i no biennal. O dues: en lloc de ser un esdeveniment aïllat cpm un bolet, el Comú l’ha inclòs ara en la programació de la Temporada conjunta. Sembla oportú.

De tirar endavant aquesta feliç iniciativa se n’encarregarà de nou Pepa Plana, que va sortir una mica escaldada d’aquella primera etapa però que ha accedit a mirar de reflotar-la, potser perquè –diu Pons– li han fet plena confiança per configurar la programació: “Ella és qui en sap i qui té els contactes, així que ens entregarà el festival clau en mà, amb tot tancat”. De moment, l’únic que n’ha transcendit és que inclourà una actuació de la pallassa catalana. La resta la sabrem en el termini d’un mes.

Pallasses de banda, la 52a Temporada peresenta aquest semestre un cartell que combina en dosis prudents els noms més o menys mediàtics amb l’humor i els clàssics, i que es permet el petit luxe de portar un parell de textos estrictament contemporanis. Entre els mediàtics, comencem per Carlos Latre, que el 2011 va arrasar al Centre de Congressos amb Yes, We Spain i que ara trna en la fecat de director amb MacGuffin, que explota la vis còmica de dos rostres televisius com Jordi Ríos i Mònica Pérez (Comunal, 15 de març), i continuem per Toni Albà i Fermí Fernández, que obren el 2 de febrer al Claror el cartell amb Ossos, una paròdia sobre l’exhumació de les suposades restes de Cervantes, fa tres anys al convent de les Trinitàries de Madrid. Ramon Madaula torna al Comunal amb Adossats, una reflexió sobre la incomunicació en la família contemporània, en la doble facteta d’autor i actor, i al costat de Rosa Renom i Carles Canut (11 d’abril), i Sílvia Munt dirigeix Les noies de Mossbank Road (Claror, 17 de maig), comèdia generacional i especialment femenina que compta amb un repartiment estelar –Marta Marco, Clara Segura i Daniela Freixas.

La dosi clàssica la posa el Cyrano de Lluís Homar, recent premi Butaca, amb el mateix equip que l’any passat va triomfar amb Terra Baixa (Claror, 19 d’abril), i el toc modernet, Mala broma, de Jordi Casanovas, una comèdia negra sobre l’amistat (masculina): serà el 22 de març al Claror.

Pel que fa al pressupost, Sant Julià hi ha destinat 30.000 euros, i la capital, 40.000 (incloses les pallasses).

Andorra
temporada
teatre
Pallasses
Pepa Plana
Adossats
Madaula
Latre
Sílvia Munt

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte