Què va ser del forn del Terrissaire?

Sant Julià inclou el jaciment, excavat fa dos anys i mig i una peça “única” al vessant sud del Pirineu, a l’itinerari amb què vol unir el llegat patrimonial de la parròquia, junt amb el colomer de Rocacorba, les xemeneies de les fades, la balma de la Margineda i l’era del Vermell.

El forn de cal terrissaire!? Sí, home, aquell raríssim exemplar de forn àrab que havia pertangut segons Sergi Mas a Isidre Planes, l’últim terrissaire lauredià, en actiu fins als anys 50 del segle passat. Segur que ho recorden, perquè va ser una de les notícies arqueològiques de l’any: va aparèixer per sorpresa en les obres de rebaix d’un mur de contenció a l’inici del camí d’Aixirivall, Patrimoni hi va improvisar una intervenció d’urgència (netejar i sanejar l’estructura: un corredor d’accés i una part de la cambra de foc) immediatament després es va cobrir, i dos anys després encara espera destí. I això que segons Òscar Augé, l’arqueòleg que el va excavar, es tracta d’una peça única, no gaire antiga, probablement, de principis del segle XX, però única pel seu estil àrab per descomptat a Andorra i també al vessant sud del Pirineu, on no se n’havia localitzat cap altre exemplar.

Dos anys després, dèiem, el forn de cal Terrissaire és un forat tapat per unes fustes i una planxa, i ningú que pugi pel camí intuiria mai que allà sota hi ha una petita joia del patrimoni lauredià. El cert és que el ministeri en va elaborar un projecte que dorm en algun calaix a l’espera que algú s’hi interessi. I aquest moment potser ha arribat: Josep Majoral vol reunir aquest i altres racons de la parròquia en una mena d’itinerari de descoberta, per al qual necessita –és clar– la col·laboració de Patrimoni. Es tracta de moment de poc més que una idea, però de tant de sentit comú que sembla mentida que no se li hagi acudit a ningú fins ara. I respon a una pregunta que el cònsol acostuma a fer als interlocutors: has estat al jaciment de la Margineda? I a l’era del Vermell? O a les xemeneies de les fades? Ara, que contesti el lector, lauredià o no: hi ha estat? Hmmm.

Això és precisament el que vol resoldre Majoral, que els veïns de la parròquia, però també la resta de ciutadans del país, tinguin una excusa per visitar aquestes joies gairebé clandestines del nostre patrimoni. Ha posat fil a l’agulla i ja té un tècnic elaborant l’inventari dels punts d’interès patrimonial. I hi haurà sorpresetes.
Ho és, segur que hi estaran d’acord, el colomer de Rocacorba, a l’altre costat del riu, just davant de l’edifici del molí i sobre del fals túnel. Poc més que unes restes, d’accés dificilíssim, que Pere Canturri –qui, si no?– ressenya en la seva monografia sobre la matèria de forma telegràfica: “Restes d’un colomer a Sant Julià: a l’entrada del poble, davant de Rocacorba, al peu de les feixes del Solà... Poc en queda però és perfectament identificable”. I de propina, l’espai Sergi Mas, una iniciativa engegada per l’anterior corporació que el cònsol vol ressuscitar, i que podria estrenar les sales polivalents de l’antic Comú, que ja estan llestes i que es destinaran principalment a exposicions temporals. Així que n’anirem parlant.