Qui canta els seus mals espanta

Va ser un llarg camí per arribar fins aquí, és a dir, fins a l’estrena d’aquest vespre, com és tradicional, el dia de Sant Esteve. Camí llarg i tortuós, que diuen els quatre de Liverpool, però Cristina Pericas, que juntament amb Núria Montes i Jonathan Marchand ha concebut l’espectacle, es mostrava pletòrica en els moments previs al debut. Il·lusionada i nerviosa, confessava: als nervis habituals d’una primera nit s’hi afegien els dels tests i proves previs a cada assaig, a cada prova, del centenar llarg de persones de la producció (només l’elenc ja en són uns cinquanta). No han anotat cap baixa, més enllà d’algun confinament dels més petits (les aules, ja se sap) “però igualment teníem un pla B, un pla C i el que calgués, nosaltres mateixos estem llestos per saltar a l’escenari si calgués”. 

 

Amb totes les precaucions, doncs, s’han desenvolupat els assaigs fins a arribar a la nit de Sant Esteve. “Jo no puc  imaginar un Nadal sense Pastorets, jo mateixa surto de Els Pastorets”, teatralment parlant, apuntava Pericas, entusiasmada d’haver-los imprès “la meva visió”. Que és, ja saben, musical: els personatges de Folch i Torres han viatjat en aquesta edició cap als escenaris de Broadway, els platós de Hollywood, i els temes de Chicago, de La la land, Moulin Rouge o Sister Act s’han versionat (Marchand ha assumit tota la càrrega de composició de lletres i arranjaments musicals) per adaptar-les a la funció nadalenca. I les interpretacions? Més d’una sorpresa està deparant: aquí hi ha talent, primerenc i amateur, però talent de bona llei. Qui sap si això serà un primer pas per a algú.