Diari digital d'Andorra Bondia
Ferrer, l’octubre passat a La Puça, en la primera edició de les ‘Microgires màgiques’; hi torna demà, al Harlem, i diumenge, a La Fada.
Ferrer, l’octubre passat a La Puça, en la primera edició de les ‘Microgires màgiques’; hi torna demà, al Harlem, i diumenge, a La Fada.

Qui no té màgia és perquè no vol


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: A. Riberaygua

Marc Ferrer i Mago Trece ressusciten les ‘Microgires màgiques, amb sis funcions entre demà i diumenge a la Fada, la Puça, cal Sinquede i el Harlem, totes a la capital.

La primera foguerada va ser a l’octubre amb l’il·lusionista aragonès Javi el Mago i el format que en endavant serà l’habitual: mitja dotzena de funcions repartides entre quatre locals de la capital –La Puça, La Fada, el Harlem i Cal Sinquede– i concentrades en un intensíssim cap de setmana. Amb dos objectius prioritaris: promoure un gènere tradicionalment i incomprensiblement negligit a la nostra rutinària, previsible cartellera, amb espectacles destinats tant al públic familiar com a l’adult; i oferir una oportunitat als joves mags, tant locals com forans, que suen tinta per pujar a un escenari.

L’ocurrència la va tenir Marc Ferrer, el més professional dels nostres mags –els dimecres de desembre en va deixar uns quants de pedra al Hard Rock–, la va apadrinar l’Associació de Comerciants del Centre Històric, i la van batejar amb el molt sonor nom de Microgires màgiques. Va arrencar a l’octubre, com ja s’ha dit, i la intenció era repetir cada sis o vuit setmanes. No ha pogut ser fins ara perquè, com és sabut, a La Fada li va anar d’un pèl de tancar la paradeta, i perquè –diu el mateix Ferrer– “no és precisament fàcil coordinar les dates de quatre locals i dos artistes”. Però demà arrenca per fi la segona edició de les Microgires. Aquesta vegada, amb Ferrer de nou com a amfitrió, divendres al Harlem, a les deu de la nit, i diumenge a La Fada, a les cinc de la tarda; i el mentalista català Mago Trece com a convidat, divendres a La Puça (a les deu i a les onze de la nit) i dissabte a Cal Sinquede (a les deu i a les onze de la nit).

Mentalista, sí. Els més veterans hauran començat potser a salivar amb el record d’Uri Geller i la seva cullereta, aquella estampa icònica de la televisió dels 70. Mago Trece no ho intentarà en aquesta ocasió, ja els ho advertim, però en canvi endevinarà –promet Ferrer– el pin d’una targeta, truc sensacional que li augura una vellesa més que plàcida.

El seu és un espectacle destinat òbviament al públic adult, i en format íntim. Tant, que a La Puça tindrà lloc al cap de casa, que només té aforament per a una quinzena de persones. A canvi, n’han programat dues sessions a cada local. Ferrer, de la seva banda, desgranarà un repertori que l’ha portat fins aquí, un espectacle quasi de màgia povera que parteix d’objectes tan humils com una corda, un mocador, una moneda i –el seu preferit– una modestíssima bossa de plàstic. Dit així potser no sembla gaire sensacional, però quan un xaval de 24 anys fa desaparèixer un mocador a un pam dels teus nassos –i no a la televisió, que sempre deixa l’ombra del dubte– la cosa passa ja a una altra dimensió. La màgica. I si l’han vist al Hard Rock, en donaran fe.

Insisteix Ferrer –que va debutar professionalment als 17 anys i precisament a La Fada– que les Microgires pretenen normalitzar un gènere que en aquest racó de món nostre només té un aparadoret: el festival de Canillo. Meritori, és clar, però fugaç i insuficient. Com és que no ha tingut mai –o quasi mai– una oportunitat a la Temporada conjunta? “Això els ho hauries de preguntar als programadors. Segons la meva experiència, la màgia ben feta agrada. I agrada molt”, diu, “perquè trenca els esquemes de l’espectador, el deixa perplex”. De moment, i per pal·liar aquesta miopia, arriba la segona microgira, que vol crear afició des de la base i per això ha programat dues funcions eminentment familiars. D’aquí a l’abril n’hi haurà una tercera, i la intenció és que s’hi vagin alternant mags de casa i forans, i repassar les diverses modalitats i estils del gènere: des de la màgia de prop fins a la d’escena i, augura Ferrer, possiblement l’eròtica, que també pot tenir cabuda al cartell.

Un consell final: assisteixin a l’espectacle amb l’ànim net, sense obsessionar-se a descobrir-ne la trampeta. Perquè es tracta de passar-s’ho bé, no d’enganxar el truc. I no cal que s’enganyin: el mag en sap més que vostès. Afortunadament.

Com funciona la taquilla inversa

A Ferrer la dèria màgica li van inculcar –a quatre mans– el seu germà gran i Vicente Canuto, autor de Cartomagia fundamental, el seu primer manual. Va saltar per primera vegada a un escenari al teatre del col·legi Janer, als 14 anys, i als 17 va debutar a La Fada. A casa ho van acceptar perquè la cosa venia de lluny... i perquè va compaginar els primers bolos amb la carrera de Física. Admira Dani DaOrtiz, el Mag Martín i sobretot el gran Tamariz, però no pretén emular-los sinó “agafar-ne els detalls que m’agraden i anar construint el meu personatge”. Els trucs els adapta del repertori que troba en la literatura màgica, i pot trigar a dominar-los entre un mes –el número dels mocadors que veurem demà– i cinc anys –com el joc de les monedes. Pel que fa a la Microgira, l’entrada a les quatre funcions és gratuïta, i es repetirà el sistema de taquilla inversa que ja va funcionar a l’octubre. Atenció, però: no es tracta de donar la voluntat, com qui passa el barret perquè hi llencem unes monedes i pagar-se així el sopar. No: “Som professionals: si l’espectacle t’ha agradat, pensa en el que hauries pagat al teatre, i decideix quin valor té el que acabes de veure”.

Andorra
la Puça
Harlem
la Fada
Marc Ferrer
mag
Microgires
màgia
cal Sinquede
mentalisme
Uri Geller
Número de vots: 229
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic