Hi ha grans obres, hi ha patracols, hi ha llibres imprescindibles i després hi ha Val de Norra, l’última incursió d’Albert Pujal, el polímata ordinenc que cada cert temps sorprèn el personal amb un volum sense precedents entre nosaltres –i ben pocs fora de les Valls Neutres–. Ho va fer amb els  tres volums consagrats a l’Ordino dels segles XV, XVI i XVII, com abans ho havia fet amb La farga de cal Pal (2006) i amb La domus del Consell de la Terra (2008) i ara hi torna amb Val de Norra. Un llibre monumental, diguem-ho ja d’entrada: en el sentit físic, gràvid i concret, perquè quan el tens entre les mans no saps ben bé ni com agafar-lo ni per on començar, de tan enorme com és, i en el sentit figurat, perquè no recordem una exhibició d’erudició remotament similar en la bibliografia andosina. Són mig miler de pàgines que, com augura el subtítol –Diccionari toponímic i onomàstic de les Valls d’Andorra, segles XII-XVII– recullen els noms de lloc i de persona que van gastar els andosins de l’últim tram de l’edat mitjana i principis de la moderna. Molts d’ells,  però no tots, han arribat fins als nostres dies, altres s’han convertit en cognoms, però sobre tots ells cal plantejar-se la mateixa pregunta: quan, qui i per què els van batejar amb noms com Montalarí, l’Hortó, Encorcers, Arínsols, Nagol, Padern, Sucarana, Vilella o Xixerella? 

Això és el que ha fet Pujal, que n’ha buscat les respostes primer de tot en la memòria oral de pagesos, pastors i caçadors, i en segon lloc, als manuals notarials que s’han conservat a l’arxiu del Tribunal de Corts, una portentosa mina d’informació. Perquè se’n facin una idea, ha analitzat, diu, el nom i la ubicació de 6.000 llocs de nom. El resultat és Val de Norra, títol que ja dona un indici del tarannà del volum: Guillelmi de Val de Norra és el propietari d’un dels horts que confronta el tros de terra a prop de l’església de Sant Salvador de Lleida que el 1176 un tal Oliver cedeix a Calvet de Bisbe i a la seva esposa. Ho sabem gràcies a la Col·lecció diplomàtica de l’Arxiu capitular de Lleida (1143-1192), i Pujal assaja al nou volum una aventura inversa i fascinant: repassa els noms dels fadrins forans que a partir del segle XV es casen amb hereves del país i que quan firmen afegeixen al seu nom el lloc de procedència: així és com trobem Guillem Adelach, dit lo Gascó, “faber possiblement originari del municipi occità de Luçan e Adellach que trobem documentat l’any 1574 a Canillo”  i a qui Pujal atribueix la introducció del cognom a Andorra. Tenim també Guillerma Merenguesa, originària –ella o la seva família– de Merengs, a l’Arieja i casada amb Ramon Vecceda de Meritxell (1431), per no parlar de Pere Espanyol (1516), Guillem Cathala (1567), Pere Ramo Alamany (1448) i el nostre favorit, Antoni Picart (a) lo Gavatx de Vila Estremara, documentat el 1544 com a pare de Pere Ricart i fundador de Casa Picart de la Mosquera, la nissaga que més notaris va produir entre nosaltres. 

Pujal, en fi, imagina els veïns que firmen una compravenda o les capitulacions matrimonials que concerten els futurs esposos, o el testament que dicta el padrí de la casa, tots ells reunits a l’escrivania o a la casa d’un dels participants: “Allà, assistits per testimonis profundament coneixedors del terme, es redactava el document amb una descripció precisa de les finques, i en llengua vernacla perquè fos més clara per als actors”, diu. D’aquests documents procedeix el gruix dels topònims que recull a Val de Norra. En molts casos, adverteix, “un mateix topònim es pot trobar escrit de maneres diverses. Un dels motius més habituals es donava quan l’escrivà era forà i no entenia bé el nom  que havia d’escriure”. I després hi ha els casos per als quals ni ell mateix ha sigut capaç d’escatir una explicació fiable: la Ribera de riu Verner, del coll de Caldes a Encamp, i que l’escrivà de torn va transcriure en un document del 1566 com a Ribera d’Anriuarner. Hi ha noms de lloc que es repeteixen a parròquies diferents (prat Major, riu Privat, Preverat, la Sala, Salit, Serradals i Treguals, a la capital i Escaldes) i altres estrictament idiosincràtics: Quer de l’Hort, a Canillo; Prat de la Mar, a la Coma d’Incles; Bac, a l’Obac de la Mosquera; Ort Comunal, a Sant Juià; Camp de la Vila, a la Massana, i Tamixer, a Ordino.

Si en volen saber més, Val de Norra es presenta aquesta tarda al Consell General.