Fa deu anys, s’hi veia, en deu anys sobre l’escenari?
La veritat és que venia ja d’aquells moments previs en què havia començat a pujar a l’escenari de La Fada Ignorant per fer versions... M’agradava això de tenir un públic  davant i gaudir plegats de la música. Però la resta no, no m’ho imaginava, va ser una mica sorprenent tot plegat. Vaig rebre el premi Carles Sabater amb aquelles primeres tres cançons que tenia, sense esperar-m’ho ni de lluny. Una sorpresa molt gran.

Reminiscències escaldenques...
Sí, justament aquell primer concert en què em van lliurar el premi va ser a Escaldes, per això el concert d’avui té un significat molt especial. El volia fer en el mateix escenari.

Difícil, el recorregut?
He de reconèixer que sí. No es tracta sols de guanyar el premi. Des del primer dia he intentat que cada vegada que entrés en un estudi de gravació fos de la millor manera possible, buscant la màxima qualitat del material. És una de les coses de les quals estic més orgullós en aquests deu anys: qualsevol cosa que escoltis dels quatre àlbums ha estat cuidada fins al detall. Ara, la dificultat, que sí, ha existit, la reflecteix la portada del quart àlbum, De zero, aquesta escala que precisament parla d’això, de com s’ha de treballar en aquest món de la música. 

El Carles Sabater...
Va ser l’empenta, efectivament. Guanyar un premi amb les teves pròpies cançons evidentment que suposa tota una empenta. No és que n’hi hagués abans cap altra, va ser la que em va posar en marxa, em va permetre gravar el primer treball, El meu granet de sorra, i a partir d’aquí ja tot va començar a rodar. 

Fora d’aquest moment, algun de particular, que hagi dit “ara sí”?
Com a moment concret, diria que no. He anat fent pas a pas, mirant cada cosa que feia, intentant que fos de la millor manera possible, en cada lletra, en cada cançó. Ha estat més un caminar de deu anys que no pas un córrer i estar en espera de rebre alguna altra empenta. 

Mantenir-se en els escenaris en un país com Andorra, on no és que n’hi hagi gaires...
Sí, això és complicat. Tenim els escenaris que tenim, n’hem perdut molts i se segueixen perdent. És complicat que el teu dia a dia et mantingui sobre l’escenari. Sort he tingut de sortir per fora, d’haver fet unes quantes gires per Catalunya. Però sempre, insisteixo, sense voler córrer massa. 

La Fada Ignorant, no sé si ha estat d’especial rellevància per a vostè. 
Em va obrir les portes. Va ser on vaig veure per primer cop la resposta del públic. Em va despertar el cuc. Ara encara faig alguna versió, però quan descobreixes la sensació de cantar allò que has escrit, allò que és propi... vaja, tot un món se t’obre, la veritat. 

El primer àlbum sempre és el més difícil? O el més emocionant? Vol recordar-ho?
El primer àlbum és el primer àlbum. Tothom l’ha de fer. No és que fos el més difícil. Diria que el tercer, L’últim despertar, va ser molt complicat, perquè em va enganxar enmig d’una pandèmia. Allò era complicadíssim de gestionar. Pel que fa al més emocionant, tots ho són. Plasmes els teus sentiments en una producció musical i és molt gratificant. És molt interessant tot el procés de creació i veure com quedarà allò. 

Potser arribar al quart és l’autèntic repte. 
Segurament sí. Estar aquí i presentar un quart àlbum és molt difícil. L’he pogut fer gràcies a l’ajut a la professionalització que em va atorgar el Govern l’any passat. Mha permès fer un treball de molta qualitat en so, en enregistrament, i espero que sigui el més potent, amb una bona campanya de promoció. Hem llançat dos senzills; en treurem un altre al novembre, i fins l’any vinent no sortirà sencer a les plataformes. De moment, l’oportunitat d’escoltar-lo sencer és venir als concerts i comprar el disc físic. Un cop està a les plataformes, ja sabeu que és més difícil vendre el material físic. 

Un miracle.
És el primer disc que trec en les dues llengües, català i castellà. Faré campanya promocional per Espanya, fora de Catalunya, això és un pas més. 

I dels propers deu anys, què ens en dius?
Que qui sap com seran. De moment, anar presentant les noves cançons, amb un feedback que de moment és molt bo. Més no puc avançar.