Radio Andorra, cada primer dissabte de mes

Milling i el portal de Printz emetran cada mes un antic programa de l’emissora: el 2 d’abril toca Marcel Zanini.

Va començar ara fa un any i com una mena d’homenatge vintage a l’últim hit parade que s’havia d’haver emès per Radio Andorra, el 12 d’abril del 1981. Diem que s’havia d’haver emès perquè com saben es va quedar al plat –al plat del tocadiscos, s’entén– per la intervenció de l’autoritat governativa. És a dir, del Consell General, que dos dies abans havia clausurat manu militari l’estació. El portal Aquí Radio Andorra i l’enginyer de so alemany Christian Milling es van treure de la màniga una emissió en què Max Lafontaine, un dels últims locutors estrella de l’emissora, va rescatar del bagul dels bons endreços aquell espai que el 1981 no va arribar a les ones i el que havia de ser una puntual aventura de nostàlgia hertziana s’ha acabat convertint en una resurrecció amb tots els ets i uts. 

A aquella emissió pionera li n’han seguit tres més: a l’agost, amb motiu del 82è aniversari del naixement oficial de Radio Andorra, van recuperar un Carte blanche  del 1979, amb Arty Parera i Sacha Distel; al febrer, una altra carte amb Daniel Balavoine, i al març, un Contact també del 1979 que de nou Arty Papera li va dedicar al cantautor Philippe Clay.

Tot això ja ho sabíem. Però ahir es va confirmar el que el mateix Milling havia insinuat setmanes enrere aquí mateix: en endavant, cada primer dissabte de mes hi haurà un revival Radio Andorra, amb l’emissió d’un programa que s’ha conservat als fons de l’estació avui a l’Arxiu Nacional, normalment en suport casset, i que Milling s’ha pres la molèstia de restaurar, netejant-ne el so, identificant-ne els temes i buscant-ne una còpia en DVD. 

La programació dels pròxims quatre mesos ja la tenen tancada, sempre s’emetrà per la freqüència 6180 kHz de l’ona curta i pel portal web d’Aquí Radio Andorra, i com ha sigut habitual en les emissions anteriors, sempre que s’ha pogut s’ha buscat una efemèride, una excusa que justifiqui la selecció d’un espai i no d’un altre. Al març es va celebrar el que hauria sigut el 95è aniversari de Philippe Clay, i el 2 d’abril serà el torn de Marcel Zanini, compositor de jazz a qui els lectors de certa edat –i amb una certa dèria francòfona– segur que han taral·lejat potser sense saber-ho, perquè és l’autor d’un tema celebèrrim que ell va escriure i cantar però que Brigitte Bardot va immortalitzar: Tu veux ou tu veux pas. Es tracta, diu Milling, d’un espai no identificat, potser un Carte blanche o potser un Jazz Tribune, en tot cas datat entre el 1977 i el 1980. A part d’aquest i d’altres hits seus (Ou Ya Pa Gou Ya Pa Ga), Zanini hi repassa el seu particular hit parade jazzístic, hi fa desfilar patums immortals, des de Thelonious Monk (Just a gigolo), Bing Crosby (Gentle On My Mind), Miles Davis (Smooth).

Això serà el 2 d’abril ja s’ha dit. El plat fort, i n’haurem de parlar aviat amb Christianne Mailhos, amfitriona en la visita del Tout del 1964, amb Dalida com a estrella del moment, serà el 7 de maig amb una altra emissió de Carte blanche, que tenia la gràcia que el convidat escollia les cançons que s’hi emetien, amb motiu del 35è aniversari de la mort de la cantant de Comme prima, Gigi l’amoroso i Paroles, paroles... Li seguiran Guy Marchand, el 4 de juny, un hit parade del 1977 (2 de juliol) i Ricet Barrier (6 d’agost). I després, ja ho veurem. Però tenim Radio Andorra per uns mesos. No hi ha excusa.