Radio Andorra, en 37 anuncis

“Un operario en el cuadro de mandos pone en marcha la emisora, verdadera espita de la alegría para los radioyentes de toda España.” Vet aquí el lacònic text, amb retòrica ben pròpia de l’època, que acompanya la fotografia d’aquí dalt: és la mitja pàgina de publicitat que Radio Andorra havia inserit al número del 23 de març de 1948 de la revista Semana, que no és la degana de la premsa del cor espanyola –aquest honor és per a Lecturas (1922)– però s’hi acosta molt: el primer número havia sortit al carrer el 1940, i ja era una de les referències de la premsa periòdica del moment.

El cas és que es tracta d’un dels 37 números de Semana datats entre el 23 de març d’aquell 1948 i l’1 de maig de 1951 que inclouen publicitat de Radio Andorra i que la Biblioteca Nacional acaba d’incorporar a l’hemeroteca històrica. Una petita joia, perquè el format dels anuncis es mantindrà idèntic durant tots aquests anys. Consisteix, ja ho han vist, en una fotografia generalment al·lusiva a les instal·lacions de l’estació –l’emissora històrica al roc del Pui encampadà i els estudis escaldencs del roc de les Anelletes– i depara sorpreses com la del nostre operari: atenció, perquè el que aquest senyor està manipulant és la peça estrella de Radio Andorra, l’emissor d’ona mitjana construït a mida per la Société Française Radio-électrique (SFR) amb què l’estació va començar a emetre, l’agost del 1939. Un monstre que fa 12 metres de llargada i 2,50 d’alçada, format per una dotzena de mòduls –avui només en queden deu– i que inicialment emetia amb una potència de 60 kW. Sense parangó a Europa, per cert.

Tot això, és clar, segons l’inventari de les relíquies que es conserven al roc del Pui que l’empresa Retoc va enllestir dos anys enrere per compte del ministeri, quan encara semblava que l’edifici s’havia de convertir en el flamant Museu de la Ràdio. Tot això, ja ho saben, està ara mateix en suspens, a l’espera que el departament decideixi com reorienta l’equipament. Però aquesta és una altra història. La notícia és avui aquesta trentena de fotografies, majoritàriament inèdites i on a banda dels tècnics també hi ensenyen la poteta alguns dels locutors estrella que a l’època prestaven la veu per als anuncis de Radio Andorra –Gerardo Esteban, per exemple–, els artistes que farcien la graella amb el còctel infal·lible de música clàssica, varietats i discos dedicats –Blai de San Bonet, el mestre Guerrero, Maruja Tamayo– que va convertir l’estació en una de més escoltades de l’Europa dels anys 40 i 50, postals amb models que simulaven ser les locutores de l’emissora –popularíssimes, pensin en Victoria Zorzano i el seu celebèrrim “Aquí Radio Andorra”– i racons pintorescos de l’edifici encampadà i el roc de les Anelletes.

Una petita mina ara disponible a Casa Bauró. Seria una pena que tot aquest formidable material gràfic es quedés en una caixa.