Radio Andorra revival (3a part)
Christian Milling hi torna: restaura una cinta de casset del 1979 amb un espai del programa ‘Carte blanche’ emès l’1 de juliol d’aquell any, amb el cantant Daniel Balavoine com a ‘speaker’ convidat, i l’emetrà el 5 de febrer per commemorar el 70è aniversari del desaparegut cantant francès.
Si els diem Daniel Balavoine (Alençon, 1952-Mali, 1986) és probable que només els més francòfils o els més veterans, o totes dues coses a la vegada, en recordin el nom, i no diguem ja temes com ara Le chanteur i l’òpera rock Starmania, que van arrasar a la França de finals dels 70. En canvi, segurament sí que recordin el funest accident d’helicòpter que el 14 de gener del 1986 va acabar amb la vida de Thierry Sabine, l’inventor i l’ànima del ral·li París-Dakar, el de veritat, al desert de Mali.
Doncs bé, Balavoine, veterà de dos Dakars i a l’època enrolat en una campanya d’acció humanitària per fer arribar l’aigua a les comunitats del desert, va ser una de les cinc víctimes d’aquell fatal accident. Però si en parlem avui no és per aquest episodi últim de la seva biografia, sinó perquè Balavoine serà el protagonista del tercer revival de Radio Andorra que impulsa l’enginyer de so alemany Christian Milling, autèntic friqui de les ones que a l’abril passat ja va aconseguir el petit miracle de ressuscitar per una jornada l’emissora emetent el hit parade que s’hauria d’haver emès el 12 d’abril del 1981 però que es va quedar al calaix perquè, en fi, el Consell General havia ordenat dos dies abans la clausura de Radio Andorra. Milling va localitzar el hit parade als arxius oceànics del web aquiradioandorra, va enrolar per a l’aventura l’speaker Max Lafontaine, un històrica de l’útima etapa de l’estació, i va fer parlar de nou Radio Andorra.
La cosa va sortir tan bé que a l’agost hi va tornar. Llavors, l’excusa va ser una cinta de casset del programa Carte blanche que es va emetre l’estiu del 1979 i que es conserva a l’Arxiu Nacional. Milling la va restaurar, va buscar els temes seleccionats per l’estrella d’aquella jornada, el cantant Sacha Distel, i va reconstruir el programa amb la veu original d’Arty Parera com a spekaer. I ara hi torna per tercera vegada. No serà, adverteix, l’última. Serà el 5 de febrer, de 20 a 22 hores i per la freqüència 1467 kHz, que així en sec potser no els digui res però que és la de Radio Monte-Carlo, amb qui Radio Andorra va mantenir una íntima rivalitat als anys 70 (compartien freqüència, aleshores sls 701 kHz, i les interferències eren el molest pa de cada dia). A Milling li fa especial gràcia haver enrolat Radio Monte-Carlo en l’aventura. El protagonista serà Daniel Balavoine, aleshores al zenit de la seva popularitat, amb la missió que se’ls encarregava a tots els convidats de Carte blanche, que es deia així precisament per això: seleccionar una llista de temes segons el seu particularíssim gust i presentar-los al llarg de l’espai, de dues hores de durada i que Radio Andorra va emetre les tardes de diumege d’aquell estiu del 1979. A Balavoine li va tocar l’1 de juliol del 1979, i a diferència de Sacha Distel, no va comptar amb l’ajuda de cap presentador de la casa. Ell mateix va exercir d’speaker, però es va donar el gust de triar convidat: France Dougnac (1951-2018), actriu de cine (Le Pétroleuses) i de televisió (Gaston Phébus), amb qui comparteix les dues hores d’emissió.
A banda d’escoltar la veu de Balavoine i de Dougnac, que Milling ha aconseguit que sonin com si no haguessin passat 43 anys, i com si no l’hagués tret d’una vella cinta de casset que es va passar quatre decennis empaquetada en una caixa al roc del Pui encampadà, entre les cançons amb pàtina d’aquell 1979 que l’home es va prendre la molèstia d’escollir i que sonaran el 5 de febrer: George Harrison (Love Comes To Everyone), Eagles (Hotel California), Plastic Bertrand (Tout Petit La Planète), Dire Straits (Sultans of Swing), Michel Delpech (La Fille Avec des Baskets), Gerry Rafferty (Right Down The Line), France Gall (Comment Lui Dire), Toto (Hold The Line), Alain Bashung (Elsass Blues), Alain Chamfort (Seul à la fin) i, en fi, Lucie, del mateix Balavoine, perquè a veure si havia de ser ell l’únic que no sonés al seu programa.
Si fins aquí ja anàvem bé, sàpiguen que a Milling se li ha posat entre cella i cella repetir experiment amb un tercer casset de Carte blanche que l’Arxiu Nacional conserva, amb Dalida, atenció, com a estrella convidada. I un altre hit parade del mateix any, 1977, en tan mal estat que hauria de ser reconstruït cançó a cançó. I buscar-li spekaer, com Max Lafontaine amb el del 1981. Però si hem arribat fins aquí, no dubtin que Milling se’n sortirà, i que en tornarem a parlar. De moment, recordin: el 5 de febrer, cita amb Daniel Balavoine a Radio Andorra.