Hi ha un moment especialment lluminós en aquesta història: Ràdio Valira ha sobreviscut al tsunami que havia suposat la irrupció de Ràdio Nacional al panorama comunicatiu –entre el 1991 i el 1996 no només van compartir edifici, la casa Felipó de la capital, sinó que "vam tenir la sensació de ser l'agència de treball temporal de RNA"–, acabava d'anar-se'n en orris el somni de la CASS –de la CASS, sí– de crear una cadena que cobrís "de Bordeus fins a Perpinyà i del País Basc fins a Catalunya", i entra en acció Luis del Olmo.
Som als primers anys 90 i el periodista lleonès, a bord del transatlàntic que a l'època era el matinal Protagonistas, era el rei indiscutible de la radiodifusió espanyola. Doncs els fundadors i encara únics propietaris de Ràdio Valira, Josep Rabadà i Gualbert Osorio, se les van arreglar per enrolar-lo en aquela aventura: a canvi d'un 20% de l'empresa, Ràdio Valira es comprometia a emetre diàriament l'espai Protagonistas i a canvi podia disposar lliurement de la programació de les altres emissores propietat de Del Olmo: Ona Rambla, Onda Cero i Punto Radio: "Allò va ser un encert total, l'audiència a Andorra era impressionant i la repercussió en la contractació publicitària va ser molt bona. També vam aconseguir la realització per a tot Espanya una vegada l'any, del Protagonistas des del Principat". Era la gallina dels ous d'or, i això ho recorda avui el mateix Osorio a Ràdio Valira: vint anys d'un mitjà dedicat a la comunicació (1985-2005), com anys enrere va fer a Ràdio Andorra. La història d'un mite que va fer història: "En aquests moments de crisi, es recorda amb nostàlgia els dies en què s'havia de dir als clients que ja no cabia més publicitat en les desconnexions comercials".
El volum es va presentar al setembre a la Fira del llibre d'Organyà i aquesta setmana arriba per fi a les llibreries: la crònica des de dintre d'aquell miracle radiofònic i empresarial que va néixer des les restes del naufragi de Ràdio Andorra, que va ser la primera emissora a emetre al nostre país per l'FM i que quatre decennis després continua al peu del micròfon, ara sota el conglomerat de Cadena Pirenaica. Tot es va tòrcer, diu Osorio, amb un pèl d'amargor, quan el 1999 el govern de Marc Forné allibera l'espectre i allò es converteix en la mena de jungla radiofònica en la qual encara estem immersos: "Sense cap mena de regulació o de llei sobre la matèria va donar deu noves concessions, amb la qual cosa el mercat quedava totalment saturat. Al meu entendre no es va tenir en compte ni la capacitat ni la vitalitat ni la inversió en publicitat del mercat".
Un festí pantagruèlic
En aquell moment hi havia les tres emissores que venien de l'etapa anterior –Ràdio Valira, Andorra 1 i RNA– més les deu noves freqüències, i públiques com RNE, Catalunya Ràdio, France Inter, France Musique i Ràdio Principat: "Un festí pantagruèlic totalment incontrolat". El mal ja estava fet: "La competència era forta i els nous operadors entraven amb tarifes d'atac. En un mercat sense regular, cadascú feia el que li donava la santíssima gana; si volien regalar la publicitat la regalaven".
Ràdio Valira va veure finalment la salvació, com hem vist, integrant-se a Cadena Pirenaica. Acabaven així els anys heroics, dos decennis en què Osorio va reinventar-se ell i va reinventar la ràdio del nostre país: tot va començar el 1985, quan ell i Rabadà adquireixen els drets de Ràdio Manresa per a Andorra i comencen les emissions de prova al 93,3 MHz, la freqüència que fins aleshores havia utilitzat Ràdio Fira. Les emissions de veritat arrenquen el gener del 1986: "Ràdio Valira es convertia en la successora d'aquells monstres anomenats Ràdio Andorra i Sud Ràdio; el personal, en un percentatge important, procedia de Ràdio Andorra".
Osorio repassa de forma cronològica els primers vint anys de l'emissora, des dels estudis primigenis a Doctor Nequi als molt més professionals –i heretats per cert de Ràdio Andorra– a la primera planta de casa Felipó, espais que van marcar època, com La guardiola, encara avui en antena, les retransmissions en directe del bàsquet, amb l'ascens a l'ACB i la copa Korac, els Jocs dels Petits Estats de Xipre 89, Punt de lluna i La tertúlia, i noms com els de Michel Brard, Joan Carles Homs, Toni Hormigo, Manel Fabregat, Toni Corominas, Joan Domènech, Mari Carme Grau, Kiko Cavanilles, Jordi Ferrer, Joan Antoni Sarmiento i Noemí Rodríguez, autora del pròleg. Amb tres episodis que Osorio recorda amb orgull especial perquè van donar la mesura de Ràdio Valira com a servei públic: l'allau del 12 d'octubre del 1987 a la carretera de la Massana que va deixar dues víctimes mortals, la gran nevada del 9 de desembre del 1990, i la marató per a la reconstrucció de l'hospital infantil de Managua, arrasat per l'huracà Mitch l'octubre del 1998, auspiciat per Jordi Casal i Ricard Oliva i que va recaptar sis milions de pessetes.
