Patrimoni va decidir intervenir en la façana de casa Guillemó pel “risc elevat” que es perdessin el revestiment de calç i els medallons..

Un mapa. Aquesta és la fila que feia la façana de la casa Guillemó de la capital quan la van examinar els tècnics de Patrimoni i van determinar-ne l’estat (pèssim) de conservació de revestiment de calç i dels medallons decoratius, inclosos els falsos carreus de pedra de les cantonades i als laterals de les obertures que ja eren pràcticament invisibles. Aquí al costat en tenen la ubicació de les patologies que hi van constatar: entre pèrdues, fissures, reparacions, bosses, aixecaments i regalims el resultat era com la cara d’un boxejador després d’un combat. Un autèntic mapa. Però del boxejador l’havia perdut, és clar. Així que davant del risc “elevat” que se’n perdés definitivament el poc que en quedava el ministeri va auspiciar un conveni a tres bandes amb el Comú i la propietat per “recuperar” la façana.

Ho hem explicat en ocasions anteriors, i vam seguir puntualment el procés des que va arrencar, a principis d’estiu, fins que va concloure a mitjans novembre. La novetat és que gràcies a la Peça del mes accedim per fi a les conclusions si no definitives, com a mínim oficials de la intervenció. La més novedosa de totes és que Patrimoni considera que el revestiment de morter de calç de la façana data molt probablement de finals del XVIII i principis del XIX, és possible que coincidint amb la primera gran reforma del casalot, que devia concloure el 1809 si hem de fer cas de l’any gravat a la llinda del portal principal. És clar que això ja ho havia proposat fa anys Sergi Mas, a qui Bonaventura Rebés va encarregar als anys 60 un projecte per restaurar-ne precisament la façana. Cal tenir en compte que s’havia aixecat cap al decenni del 1730 segurament sobre una edificació anterior. També podrien correspondre en aquests moments els sis medallons que il·lustren la façana, tres de rectangulars i tres d’ovalats, que s’alternen entre els balcons de la primera i de la segona planta. Aquesta venerable longevitat explica potser el mal estat de conservació de la façana, que tot i així conservava, segons Patrimoni, bona part del revestiment de calç original. Una altra opció és que els medallons decoratius s’afegissin en la segona reforma, que va tenir lloc el 1883 i en què es van afegir les balconades de la primera planta. Els balcons de la segona són posteriors, probablement afegits els anys 60 del segle passat, quan també es va cobrir la terrassa lateral que donava que avui és la plaça Rebés.

Pel que fa als medallons, es va aplicar morter de calç i s’hi van traspassar amb incisions els calcs que s’hi havien pres el 2017 en previsió d’una possible restauració. A la resta de la façana es va haver de repicar tot el morter tornar-lo a aplicar i reproduir de nou amb incisions els falsos carreus cantoners. El més sorprenent de tot són les poques dades fefaents que existeixen sobre casa Guillemó, un dels nostres grans casalots històrics. Tan sols Sergi Mas n’ha traçat una aproximació biogràfica, a La casa Guillemó d’Andorra, i el seu fill David en va analitzar les característiques arquitectòniques i constructives a La casa andorrana tradicional. Res més. I és una llàstima.