La soprano nord-americana Sondra Radvanovsky, una de les tres veus femenines que encapçalen el món de la lírica actual, i el ballet d’Antonio Najarro configuren el cartell de la Temporada de la capital. Un cicle que, malgrat els funestos auguris, es resisteix a quedar absorbit pel ClàssicAnd. Dues cites, el 14 d’octubre Radvanovsky i l’11 de novembre la companyia de dansa, que configuren una mini Temporada (lluny queden els cinc o sis espectacles d’èpoques passades) que planta cara al cosí de Zumosol en aquesta mena de pugna encoberta entre ambdós cartells. Ho aconsegueix malgrat que el Comú liderat per Conxita Marsol comprometés, com a mínim per dos anys, una forta suma de diners −120.000 euros− en el festival liderat pel Govern, i deixés uns minsos 50.000 euros per al cartell propi. Si fa no fa, la mateixa línia de l’altre soci, MoraBanc, que n’hi ha aportat 50.000 més. I que, a canvi, ha aconseguit que la fins ara Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella passi a denominar-se oficialment Temporada MoraBanc. “Ens sentim molt còmodes” amb el canvi de nom, manifestava el cònsol menor, Miquel Canturri, qui també puntualitzava que “mai no havíem donat per acabada la Temporada”. Al contrari, assegurava, a l’espera del que passi amb les eleccions del desembre, si d’ells depèn, podrà celebrar el trentè aniversari. 

Pel que fa a la part artística, Radvanovskyi compareixerà a l’escenari del Centre de Congressos amb el pianista Anthony Manoli, acompanyant habitual de la soprano. En principi, per interpretar un repertori on hi haurà àries d’òpera, sí, però també espai per al lied, en particular Richard Strauss. Això és el que es pot anar avançant, tot i que els cantants són impredictibles, advertia el director artístic del cartell, Josep Maria Escribano, i poden canviar d’idea en un tres i no res. 

Més concreta és la proposta dels de Najarro, que arribarà al país amb Alento, espectacle de 90 minuts de durada i dansa espanyola −que no flamenc, tornava a matisar Escribano− que posarà a l’escenari no només els ballarins sinó els músics. 

Les dues cites són en dissabte, cosa que afavorirà, confien, la presència de públic forà (especialment la primera, en ple pont festiu a Espanya). Tot i que, insistia el director del cicle, la Temporada, en els 29 anys d’existència (i tres previs com a festival, engegat per Alfredo Kraus), sempre ha funcionat com a reclam per a espectadors de fora del país. Encara que hagin arribat “silenciosament”, concloïa Escribano.  

Tornant al present i futur del cartell de la capital, Canturri expressava que “ens vam fer la reflexió que a Andorra, un país on hi ha molts amants de la música clàssica i la dansa, no ens podíem quedar amb un esdeveniment a l’estiu i deixar els aficionats sense cap espectacle la resta de l’any”. 

Així que si d’ells depèn, sembla que la parròquia continuarà tenint el seu cicle de música i dansa. Una altra cosa serà la dimensió, és a dir, si continuarà sent una Temporad(eta) o recuperarà cites. “No ho sabem encara, no ho hem parlat amb el banc”, responia Canturri, que sí que apuntava que ells mantindrien les dues cites de tardor “com a mínim”, amb la possibilitat d’una més durant la primavera. Segons pressupost, és clar, que a banda dels dos coorganitzadors, enguany completen els patrocinis del Park Hotel i, a títol individual, Eva Planas, fent honor a la seva afició a la dansa. 

De retruc, va entrar en lliça el ClàssicAnd, és clar. Els dos cartells “poden conviure”, considerava el cònsol menor, segons el qual “compensa” tenir un “producte de país” i, per tant, hi estan compromesos “l’any vinent com a mínim”. Per valorar, demanava, deixem-lo fer.