Inaugurat el vuitè Art Camp, amb l’habitual acte al vestíbul de La Llacuna i presència de la llarga vintena d’artistes, les autoritats i els parlaments de rigor: “Una excel·lent ocasió per intercanviar valors a través de l’art”, enunciava la ministra d’Exteriors, Imma Tor, davant els congregats. 

Diu el vell adagi periodístic que l’exclusiva d’avui només servirà per embolicar el peix de l’endemà. Ara que les millores higièniques han erradicat aquesta marranada, el paper imprès pot seguir tenint segones vides més honorables. És la proposta amb què recala a Art Camp la portuguesa Maria Pacheco: el reutilitza, el tracta i li dona forma per convertir-lo en un delicat treball de punt de crochet. Procedent d’un país tan proper en tants aspectes, ja havia trepitjat Andorra anteriorment, en viatges vacacionals, a la neu. “Tot el meu treball se centra en el reciclatge”, explica, per insistir en “aquesta necessitat de preservar la natura, una natura com la que teniu a Andorra”. També hi ha una picada d’ull a la reivindicació de les feines tradicionalment femenines. “I m’agrada treballar amb el paper, perquè té un tacte suau, agradable, però sobretot perquè té molta història”. 

Pacheco forma part de la nodrida representació d’artistes de 23 països que participen en la vuitena edició d’Art Camp Andorra, aquesta trobada internacional organitzada des de la Comissió Andorrana per a la Unesco, comissariada per Faust Campamà, i a la qual li han sorgit sòcies: tant Malta com els Emirats Àrabs acaben de celebrar-ne els seus propis campaments. Des de Malta precisament arriba Josette Casha, que ja va formar part de l’esdeveniment a casa seva, l’any passat. Mentre estigui a Ordino plasmarà la seva interpretació pictòrica de la pau. Una visió, confessa, que es veurà influïda per l’entorn que està coneixent i que farà canviar el projecte que portava originalment dibuixat al cap. 

Des de Dubai, tot i que representant l’Índia, es presenta Shrutika Gosavi. També en el seu cas el paisatge que l’envoltarà durant els pròxims dies quedarà plasmat en el seu treball pictòric, amb “muntanyes que són com els éssers humans”. Li serviran de metàfora per llançar aquests missatges que conformen la filosofia de l’Art Camp: un idíl·lic món on gent de totes les cultures conviuen en pau i col·laborant per la pau. La vida mateixa, vaja, fora d’aquest reducte benintencionat. “Treballo en art figuratiu, amb carbonet”, explica, mentre mira al seu voltant, a una Andorra de la qual fins ara, admet, poca cosa en sabia. 

Sembla que en aquesta edició, que comença marcada per temperatures tan elevades, s’hi han concentrat artistes bastant habituats a la calor: Michael Jalljee arriba des de les Illes Maurici. Artista amb una trajectòria de quasi dues dècades, fa uns anys va representar el seu país a la Biennal de Venècia i el pavelló veí al seu era precisament el d’Andorra. Allò ja va marcar al seu esperit els desitjos de conèixer el país. Amb quin projecte d’obra arriba? El seu treball gira al voltant de la condició humana, explica, i en particular, de la infància com a material de futur. I com a víctimes d’un present plagat de guerres. Tot a través d’una pintura que conjuga l’abstracte amb el realisme. 

Des d’un altre punt càlid del planeta, el Carib colombià, recala en l’edició d’enguany Carlos Arturo Camargo Vilardy. “Un artista és, fonamentalment, un educador. Educa quan fa una exposició, educa quan col·loca obra al carrer, educa quan respon a una entrevista o escriu un article”, reflexiona, per descriure l’artista com, eminentment, “un humanista”. Aquest és el punt de partida de tot el seu treball, que coincideix a la perfecció amb els propòsits de la Unesco, defensa. En què treballarà sobre el terreny? Seguirà en la sèrie pictòrica més recent (també conrea el dibuix, l’escultura i el gravat), que titula En las aguas y en los cielos i que protagonitzen criatures marines i celestes. Però lluny de la reproducció exacta, sinó passats pel sedàs de la imaginació. Realisme màgic? “Sens dubte que m’influeix tota la força mitològica del Carib”.