La sort és que Joan Anton Rechi no és Dennis Bergkamp, el formidable mitjapunta holandès dels 90 que, quan va fitxar per l’Arsenal, va deixar dit per contracte que els desplaçaments a camp contrari ell no els faria amb avió, sinó en transport terrestre. Es poden imaginar que es va estalviar la major part dels compromisos a domicili. Tenia fòbia a volar. Si Rechi fos Bergkamp tindria un problema greu, perquè aquest estiu –com, d’altra banda, la resta de l’any– se’l passarà pujant i baixant d’un avió. Excepte el primer compromís, el 18 de juliol amb l’espectacle amb què Peralada celebra el 40è aniversari del festival, la resta de cites són lluny, molt lluny i extremadament lluny. Li seguiran Sorrow, a l’Òpera d’Oviedo (11 de setembre); La força del destí, al Teatre Estatal d’Oldenburg (9 d’octubre), i la inauguració del Shanghai Grand Opera House, amb la mateixa Tosca que l’agost passat va triomfar a la Fenice, en data per concretar. Entremig, els assajos –aquests dies està a Oldenburg– i també haurà de tancar, recordin, la temporada de l’ONCA i la continuïtat del ClàssicAnd, que dirigeix des de la primera edició i que la mateixa comissió que n’ha de decidir el futur dona per feta. Potser no arribarà als 10 milions de quilòmetres a què aspira George Clooney a Up in the Air, pero tindran més possibilitats de trobar-se’l a l’aeroport del Prat que no a la plaça del Poble. La cita imminent, dèiem, serà a Peralada, en la quarta ocasió que hi dirigeix després de Combattimento (2016), Madama Butterfly (2018) i The Fairy Queen (2026). El veterà festival català li ha encarregat 40 anys en camí. L’únic que n’ha transcendit és que el plat fort serà l’estrena de Sing Child Sing, el nou espectacle del ballarí i coreògraf Botis Seva, i que Rechi ha concebut un àpat que, molt en la línia que li coneixem al ClàssicAnd, combina música, dansa i paraula. Res més, perquè els artistes convidats no se sabran fins a la mateixa nit de l’espectacle que ell mateix ha definit, glups, com una “experiència escenicogastronòmica”.

L’altra gran cita serà a l’octubre en la inauguració del monumental Shanghai Grand Opera House, un complex de proporcions xineses amb un escenari principal de 3.500 metres quadrats de superfície –el més gran d’Àsia– projectat per l’estudi noruec Snøhetta i concebut per rivalitzar amb l’Òpera de Sydney, la gran capital de la lírica al Pacífic. Per a la inauguració han fitxat la Tosca que Rechi va estrenar l’any passat a la Fenice, i que traslladava l’acció de la Roma del 1800 a una dictadura centreeuropea dels anys 50 per reflexionar sobre l’opressió, la llibertat i el control social, amb la soprano Chiara Isotton en el paper de Tosca, el tenor Riccardo Massi (Cavaradossi) i el baríton Roberto Frontali (Scarpia).Entremig, Oviedo, amb Sorrow, espectacle que combina Les cançons dels nens morts de Mahler i Sor Angelica de Puccini, amb el tenor Jacques Imbrailo, la soprano Beatriz Díaz i la mezzo Ana Ibarra al repartiment; i Oldenburg, amb La força del destí i un elenc encapçalat per la soprano Adriane Kraschewski, la mezzo Anna Dowsley, el tenor Jason Kim i el baríton Aksel Daveyan.