Refugiats. Andorra, país d’acollida, l’exposició comissariada per Xavier Llovera que durant un any, des del març del 2023, es va poder visitar a Cal Pal de la Cortinada, a la parròquia d’Ordino, recala ara a la Seu, a partir del proper dia 25, en què s’inaugurarà una proposta que arriba a la capital alturgellenca de la mà de l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat. 

La mostra, recordem-ho, compta amb un doble objectiu: retre homenatge a tots els refugiats que han passat per Andorra al llarg de la història i, d’altra banda, plantejar una reflexió sobre el moment actual, ja que, segons l’Acnur, més de 103 milions de persones han fugit de casa seva a causa de les guerres. Així s’explicitava en el text introductori que la presentava a Cal Pal. 

La mostra a Cal Pal iniciava el recorregut al segle XIX, i precisament amb un periple que s’iniciava a la Seu, protagonitzada per un refugiat tan  il·lustre com el bisbe Caixal. Era un segle en què “sobretot a partir del 1827, el país esdevenia una mena de santuari per als carlins, o protocarlins, millor dit”, explicava l’escriptor i historiador Albert Villaró, que protagonitzava una conferència organitzada en paral·lel a l’exposició. 

Amb tot, un dels episodis històrics més nodrits i trufats de detalls en l’exposició -que desplega una profusió d’imagtes- és el que es correspon amb la Segona Guerra Mundial. S’atura particularment en les rutes d’evasió (més de dues-centes travessaven la serralada pirinenca per diferents punts), que intentaven posar a recer els perseguits pel règim nazi. Entre les rutes que utilitzaven els passadors,  les sortides seguien el riu Valira avall, entrant en territori espanyol pel Mas d’Alins o per la Rabassa, o bé creuaven la vall del Madriu en direcció a l’Alt Urgell o la Cerdanya. L’exposició acreditava 106 guies de muntanya per acompanyar-los. Aquells intrèpids “comerciants”, ironitzava Llovera en una de les entrevistes publicades al fil de la mostra a l’espai ordinenc, que tan bé s’havien estudiat els corriols de les valls.

Un altre dels moments àlgids en aquesta rebuda andorrana als refugiats el suposa la Guerra Civil espanyola. Va provocar una riuada de 17.000 persones cap a un país de tot just 5.000 habitantsen en aquells moments. Després, “quasi 400 refugiats republicans es quedaran a viure a Andorra i el 1940, després del reagrupament familiar, la xifra de refugiats que arrelen al país puja fins a 500-600. El Consell General té alguns cops problemes amb el govern de Franco per l’acollida d’aquestes persones, però la manté”, recull el text que acompanyava el recorregut, obra de Roser Porta. 

La mostra, a més d’explicar com Andorra ha tractat històricament els seus refugiats, es fixa també en els desplaçats actuals, convidant al visitant a fer una reflexió sobre la relació que hem de tenir en el futur cap a les persones que es veuen obligades a abandonar el seu país o territoris. Un futur tan proper com un 2050 en què al món hi haurà mil milions de refugiats, segons les projeccions de l’Acnur.