Diari digital d'Andorra Bondia
Reivindicació de Fiter i RossellCarta dirigida a Anton Fiter i Rossell, un dels escassos documents on es fa referència al càrrec de veguer, que va exercir des del 1737.
Reivindicació de Fiter i RossellCarta dirigida a Anton Fiter i Rossell, un dels escassos documents on es fa referència al càrrec de veguer, que va exercir des del 1737.
A la segona clàusula del testament demana de ser enterrat “sens especial pompa”.
A la segona clàusula del testament demana de ser enterrat “sens especial pompa”.

Reivindicació de Fiter i Rossell


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Fons Casa Rossell / Arxiu Nacional

Albert Villaró considera l’autor del ‘Manual Digest’ un dels principals prosistes en català del segle XVIII.

Item consigno ala terra a mon cos format dela terra lo qual bull sie antarrat en la yglesia parroquial de Ordino en la sepultura de mons pares y antesesors si se esdebindra lo morir jo en les valls de Andorra, y si muiro en altra part en la sepultura eclesiastica que millor aparexera als que cuidaran de mi empero tant en una com altra part sens especial pompa”. Aquesta clàusula del testament d’Antoni Fiter i Rossell (Ordino, 1706-Barcelona, 1748) reflecteix en opinió d’Albert Villaró, aquí amb el barret d’historiador, el tarannà de l’autor del Manual Digest, pare de la historiografia andorrana i l’home que va conferir cos doctrinal i documental a la singularitat andorrana. És a dir, als privilegis comercials que els Borbons espanyols no veien precisament amb gaire simpatia. I que els ho diguin als catalans.

La cita és aquesta tarda a cal Pal de la Cortinada, en la cinquena i última proposta del cicle Cinc hores amb la història d’Andorra, organitzat pel Centre d’Estudis Històrics i Polítics de l’IEA: El patrici Anton Fiter i Rossell i la gènesi del Manual Digest. Hi traçarà una aproximació biogràfica –sobre el Digest ja en parlarem la setmana que ve, quan el Consell General en presenti la reedició que n’ha auspiciat– d’un home a qui professa especial simpatia i que, d’acord, no és un altre dels nostres il·lustres oblidats –li hem dedicat un parell de carrers, i el premi gros de la Nit Literària du el seu nom– però que mereix renovada atenció.

La que ell li ha dedicat els últims mesos, amb aportacions que completen la ressenya biogràfica que Francesc Rodríguez li va dedicar al catàleg de l’exposició sobre el 250è aniversari del Digest (1998). La primera, aquest tarannà que, dèiem, reflecteix la clàusula testamentària del començament, i la insistència que l’enterrin “sens especial pompa”. Així va ser: quan va morir a Barcelona, el 28 d’octubre del 1748 i no sabem exactament per què, va ser enterrat a la catedral, que no està malament, però amb un ofici “de composició simple”, diu Villaró: exactament, la tercera de les cinc categories d’enterrament previstes, que eren el gratis, el general, el de composició simple, el de composició completa i, atenció, amb orgue!

El padrastre i el violí

Villaró ha estirat el fil de dos episodis si es vol anecdòtics en la vida i obra de Fiter però que ajuden a completar-ne l’esbós biogràfic. D’una banda, els orígens del padrastre, Francesc de Llar: el pare de veritat, Joan Fiter d’Ares –on els Rossell acostumaven a buscar cònjuge– havia traspassat el juny del 1718, i la vídua es va tornar a casar quatre anys després. Diu Villaró que els Llar eren una nissaga de la petita noblesa del Vallespir emigrats a Catalunya arran de la Revolta dels Angelets –un Llar va ser executat sumàriament per ordre de Lluís XIV. Eren tradicionalment felipistes, però el nostre Francesc va sortir austracista. Tant, que el trobem al setge de Montjuïc i en la defensa de Cardona. Amb la derrota, és capturat i només la intercessió d’un cosí seu –felipista, com déu i els Llar manaven– el salva d’un destí més aviat nefast. I així és com, proposa l’historiador, acaba a Ordino emmaridant amb la vídua de casa Rossell, que no devia ser una mala jugada.

Sabem que Anton va estudiar a Osca –i no a Cervera, com va fer el seu germà Pere- probablement perquè un cosí seu, Antoni Moles i Rossell –de casa Molines, per cert– hi exercia com a catedràtic de decretals. I sabem per una curiosíssima llista que es conserva a l’Arxiu Nacional que el 1725, quan se n’hi va, s’hi endú un parell de maletes amb un centenar de llibres: els reglamentaris manuals de dret, una Lògica d’Aristòtil, el pintoresc Virtudes del indio, del virrei de Mèxic Juan Palafox, el pietós Soledades de la vida y desengaños del mundo i, atenció, un exemplar de La història del esforçat caballer Pantinobles, més aviat tronada –diu Villaró– però molt popular a l’època i amb episodis de cert erotisme: el bon Fiter, lector de novel·les sicalíptiques!

Estricta novetat és l’afició d’Anton pel violí –se’n va endur a Osca un llibre de partitures, i probablement l’instrument– en una època on encara era relativament desconegut per aquí baix: la primera referència a un violinista a l’orquestra de la catedral de la Seu és del 1712. En devia aprendre als jesuïtes de la capital alturgellenca: no s’ha trobat cap document que demostri que hi estudiés, però va professor durant tota la vida especial devoció a la companyia. Continuem d’altra banda sense saber per quin motiu es va quedar solter, però li va costar car: ell era l’hereu, però la mare va preferir el següent germà, Pere, perquè Anton persistia a no prendre dona. Va ser “lo primer que no volgué casar en casa”, diu lapidàriament el llibre de censals.

Pel que fa a la reedició del Manuel Digest, diu Villaró que l’adaptació al català fabrià i la revisió de la puntuació al gust actual ens descobrirà “un dels grans prosistes en català del segle XVIII” –a veure si en saben dir algun més, a part del Baró de Maldà–, un escriptor “absolutament barroc, que podia allargar una frase durant tota una pàgina” però dotat del que en diu el “geni de la llengua”. Ho comprovarem aviat.

Andorra
Ordino
Rossell
Anton
fiter
Manual
Digest
Villaró
Cehip
Número de vots: 4
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic