De nou, un defecte de forma ha tombat l’entorn de protecció de l’església de Sant Esteve i Casa de la Vall. Només que aquesta vegada no és en primera instància sinó al Superior, en sentència dictada dimarts passat que confirma la nulitat decretada al febrer per la Batllia. En aquella ocasió, per no haver notificat degudament –en carta certificada– l’inici del procediment als propietaris de ca la Concep i ca l’Alionó, a l’Antic carrer Major, i de l’hotel Torres, a Anna Maria Pla, tots tres al centre històric de la capital. El Superior fila encara una mica més prim: no observa la comunicació indeguda que va veure-hi la Batllia però sí una tramitació com a mínim matussera de l’expedient. Tant, que en fa prou per confirmar-ne la nulitat sense entrar al fons de la demanda dels recurrents.
La conclusió de la sentència no deixa lloc al dubte: “La defectuosa tramitació de l’expedient no permet comprovar si el tràmit d’audiència va ser real ni si els afectats van poder formular les seves al·legacions havent tingut accés a la totalitat de la documentació obrant a l’expedient. Per tot això, cal confirmar la sentència d’instància, però pels fonaments d’aquesta”.
Els magistrats del Superior al·leguen, en fi, que no s’ha garantit el dret d’audiència perquè “el Govern no ha remès l’expedient administratiu en la forma que obliga l’article 23 de la LPCA”. Entrant el detall, l’expedient incorpora uns correus electrònics que es desconeix a qui van dirigits –se’n van esborrar les adreces per protegir la identitat dels destinataris–, i que per això “no es pot comprovar que tots els afectats van tenir accés a tota la documentació”. Recrimina també i amb una certa mala bava que “el que el Govern considera que és l’expedient administratiu són una sèrie de documents sense foliar, alguns fins i tot sense signar”, i recorda que en un expedient “els documents s’han d’incorporar per ordre cronològic i amb un sistema que permeti tenir constància dels documents que el componen en cada moment. Si s’hagués fet així, es podria saber quins documents van ser els que els agents van tenir accés en el tràmit d’audiència”.
El representant legal dels recurrents ho considerava ahir un aval a les seves tesis, tot i que el Superior tomba la pretensió que no se’ls va notificar de forma deguda l’inici del procediment, un dels arguments en què s’havia basat la Batllia. Recordin que el defecte de forma era en aquest cas la carta ordinària amb què el Comú, per delegació del ministeri, els ho va comunicar, en lloc de la reglamentària carta certificada. El Superior corregeix aquí a la primera instància: “La comunicació definitiva sembla que va existir, i tots els agents [els propietaris afectats] van presentar al·legacions conjuntes al ministeri. No es pot dir que la manca de comunicació personal pel Govern a cadascun d’ells els hagi causat indefensió. Ara bé, el que es desconeix és quina va ser la documentació que van poder analitzar els interessats en el tràmit d’al·legacions.”
La Unesco
Així que tornem a la casella de sortida, perquè la sentència del Superior declara nul l’entorn de protecció. Què farà ara el Cultura? “En cap cas tornarem a començar de zero”, advertia ahir la ministra, Mònica Bonell. “Esmenarem l’expedient com ordenen els magistrats, tornarem a publicar-lo al BOPA, ho comunicarem degudament als propietaris, obrirem el preceptiu tràmit d’al·legacions i si n’hi ha, les resoldrem”. El risc obvi és que una vegada admeses (o no), els propietaris tornin a portar el cas a la Batllia i la tortuosa via judicial comenci de nou, primer a la Batllia i després al Superior.
Ens n’anem fàcilment a la legislatura següent, i aquí és on entra en joc la candidatura dels testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus. La comissió avaluadora compareixerà al setembre, i l’objectiu del ministeri era tenir protegits vuit dels deu monuments andorrans de la candidatura. Bonell ho veu encara factible: “Avui mateix comencem a treballar per tenir l’entorn de Sant Esteve i Casa de la Vall publicat abans que vinguin. Això és el que ells avaluen, no si l’entorn està o no recorregut. I al setembre l’haurem publicat”.
El fons de la qüestió
La Batllia i el Superior s’han fixat (de moment) només en qüestions formals i no han entrat mai al fons del litigi. Perquè el que els propietaris pretenen és revocar la clàusula de l’entorn de protecció de Casa de la Vall i Sant Esteve que estableix una alçada de planta baixa i tres pisos per a les construccions ‘vernaculars’ i que impedeix aixecar per sobre d’aquesta altura els prop de dos centenars d’edificis inclosos al perímetre. Com la ministra no es cansa de repetir, l’entorn de protecció no fa aquí res més que seguir el POUP de la capital, i en tot cas no implica que els edificis que superin aquesta altura hauran d’enderrocar els pisos que ‘sobren’, sinó que no es podran enlairar per sobre d’aquesta tercera planta.
