Retallada, sí, però Biennal

Ni centre de documentació al Prat del Roure ni Zona Ras per a activitats pedagògiques a Engolasters, ni molt menys Weiwei. Ah, sí, i amb la Fàbrica de Llana penjant d’un fil. Aquestes són les males notícies. Però n’hi ha una de bona, estupenda: hi haurà segona edició de la Biennal de Land Art. Retallada, per no dir capitidisminuïda, però amb la quarantena d’artistes previstos i en les dates programades: del 28 d’abril al 28 de juliol. Així ho va confirmar ahir el comissari de l’artefacte, Pere Moles, que quinze dies enrere advertia del perill cert que aquesta estupenda iniciativa se n’anés en orris pels sempiterns problemes pressupostaris. Al final no és que hagi sonat la flauta, però l’ambiciós projecte original s’ha retallat de forma considerable per adaptar-lo a la realitat.

I la realitat és que la segona edició de la biennal s’aixecarà amb 150.000 euros aportats pels comuns, Andorra Turisme, Andorra Telecom, FEDA i el Consell General. Pot semblar un pessic important, però l’edició inaugural –la del 2015, amb el llençol de Carroi i les esferes gegants del Consell, per entendre’ns– va comptar amb un pressupost de 200.000 euros, i per a aquesta segona edició Moles esperava reunir-ne 250.000. No ha pogut ser, però el comissari no ocultava ahir la legítima satisfacció per haver evitat el pitjor: la suspensió, que pràcticament hauria equivalgut a una sentència de mort: “L’important és que això tira endavant, i que avui mateix enviarem la convocatòria als dos centenars d’artistes que tenim a la base de dades perquè ens facin arribar les propostes.” Unes propostes –esbós o fotomuntatge, amb el pressupost corresponent– que hauran de concebre específicament per als emplaçaments proposats i que hauran d’entregar abans del 16 de febrer.

Cauen, en fi, la Zona Ras i el centre de documentació –s’havia de dir Zum Zum, amb punt d’informació, zona de restauració i sala d’actes per encabir-hi tallers, projeccions i conferències–, però es manté en canvi el programa estrictament artístic, amb els tres espais previstos: el Camí dels Drets humans entre el coll de Jou lauredià i el port de Siguer, a Sorteny; els Miradors, a Canillo, i la Fàbrica de Llana d’Escaldes, l’únic espai urbà (i industrial), que tampoc no les té totes perquè –adverteix Moles– serà el primer de caure si fins i tot després de la retallada el pressupost es queda curt: “Hem eliminat l’acompanyament, l’embolcall, i ens hem quedat amb l’essencial, que són els artistes i les obres d’art.”

A la Fàbrica de Llana, que l’estiu passat es va estrenar com a escenari artístic amb un dels concerts del Festival de música antiga dels Pirineus, està previst ubicar-hi cinc obres: una instal·lació de videoart i una instal·lació escultòrica; un mural a la façana i una escultura a l’exterior, i finalment, una exposició fotogràfica. I era l’únic dels tres espais en què els artistes els decidia directament l’organització. De fet, Moles ja tenia els primers noms emparaulats: l’escultor Toni Cruz i el videoartista Èric Rossell, per part local; i els catalans Albert Gusi i Marc Sellerés. Però no es dóna per vençut i encara té un fil d’esperança de ressuscitar ni que sigui a última hora la Zona Ras: “El projecte està fet, i si al final arriba un nou espònsor o resulta que amb els números dels artistes i la calculadora a la mà ens queda un raconet, ho reactivarem per poc que puguem.” De moment quedarà aparcat perquè, diu, l’ocurrència de convertir Engolasters en un espai pedagògic pel qual desfilessin fins a dos milers d’escolars es cruspia en logística –clípols, monitors i material– una part important del pressupost. El centre de documentació, en canvi, ho té francament magre. Per no haver-hi, aquesta edició no hi haurà ni el contenidor groc –amb el ruc de Demo, segur que ho recorden, que fa dos anys servia com a punt d’informació. Res.

En qualsevol cas, la segona edició de la biennal ja ha arrencat. Els artistes tenen fins al 15 de febrer –ja s’ha dit– per presentar propostes; el 28 de febrer està previst que es comuniquin els projectes seleccionats, que s’hauran d’executar in situ –per evitar els sobrecostos de transport i instal·lació del 2015– entre el 15 i el 28 d’abril. ¿No en tenen ganes?

El Dos Valires s’estrena; el Carroi repetirà

Sense Zona Ras ni punt d’informació, l’espai cridat a convertir-se en eix de la biennal és sens dubte l’anomenat Camí dels Drets Humans, que s’estendrà al llarg de 30 quilòmetres entre el coll de Jou i el port de Siguer: està previst que s’hi ubiqui l’obra d’una trentena d’artistes, una per cada quilòmetre de recorregut, i una per cadascun dels trenta articles de la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada per l’ONU el 10 de desembre del 1948. A banda dels punts concrets d’aquest itinerari que els artistes poden proposar, l’organització ha previst una dotzena de localitzacions, començant naturalment pel coll de Jou, on s’instal·larà una obra permanent en homenatge al Refugiat –així, amb majúscula. Les altres són l’antic abocador de Juberri; el coll de la Tàpia, a Aixovall; el pont de la Margineda; el mur del cementiri nou de la capital; l’antiga clínica de Santa Coloma; el rec del Solà; la tartera de Carroi; l’aparcament del Falgueró, a Escaldes; el camí ral al pas per Sant Antoni de la Grella; la rotonda del Dos Valires; el mur de contenció de l’avinguda del Través, a la Massana, la Ruta del Ferro i el parc natural de Sorteny. Pel que fa a la Zona dels Miradors, a Canillo, a banda del roc del Quer també es proposarà altres ubicacions, com ara el planell i les bordes de Mereig i el camí de la Polguera.