La ministra els convida a presentar un projecte per al Fiter i Rossell, però el Carlemany seguirà en mans de Grup 62.

La reunió va ser dijous al Rosaleda i totes dues parts en van marxar satisfetes. Els editors, perquè no només se’ls va escoltar, sinó que van sortir del despatx de la ministra, Sílvia Riva,  amb l’encàrrec de presentar una proposta perquè el premi Fiter i Rossell de novel·la, que convoca anualment el Cercle de les Arts i de les Lletres i que el ministeri dota generosament amb 10.000 euros, el publiqui una editorial del país i no la lleidatana Pagès Editors, que ho ha fet des del 2013. El més viable és que s’acabi convocant un concurs restringit als segells nacionals, i el que sembla clar és que serà com a molt d’hora de cara a l’edició del 2023, perquè a les bases del Fiter i Rossell d’aquest any consta específicament que la novel·la guanyadora la publicarà Pagès.

Riva es va mostrar sensible a la demanda dels editors, representats dijous per Lluís Viu, Àngels Xandri i Oliver Vergés, però també els va recordar que en les edicions que segons l’acord subscrit amb l’aleshores ministra de Cultura, la socialdemòcrata Susanna Vela, el Fiter i Rossell el podrien haver publicat segells del país, les del 2010, 2011 i el 2012, “ho vam licitar i no s’hi va presentar cap editorial”. El que va passar en realitat és que el premi va quedar aleshores desert, i que el 2013 va ser Pagès qui en va assumir l’edició amb l’argument, atenció, que tenia la seu a Andorra. Probablement sobre el paper era veritat, però vagin vostès a buscar la petja andorrana de Pagès. No la trobaran.

En qualsevol cas, la ministra admet que el sector té avui molt més múscul: “Celebro que hi vegin una oportunitat de negoci i  si ens presenten el projecte, hi treballarem, podem potser tornar a intentar la fórmula que no va funcionar llavors”. Una altra cosa és el Carlemany, reformulat el 2010 en premi per al foment de la lectura i que, recorda Riva, és fruit de la reconversió de l’antic premi Carlemany de novel·la, al seu dia un dels millor dotats del panorama català: repartia 42.000 euros que aportava el Govern. Això es va acabar el 2010, amb un conveni amb el Grup 62 segons el qual el premi repartiria anualment una bossa de 8.500 euros, aportats pel Govern (4.000) i Grup 62 (4.500), que a més n’assumia l’organització i l’edició. 

Cultura espera propostes
El nou Carlemany, concebut per estimular l’hàbit de la lectura entre els estudiants de secundària –recordin que un jurat format per alumnes en decideix el guanyador entre els finalistes proposats per un comitè de lectura– ha complert de moment el seu paper i no es tocarà. Ara bé, conclou Riva, “si mai l’hem de reinventar o posem sobre la taula la renegociació del conveni, estarem oberts a qualsevol proposta sempre que sigui per millorar el que ja tenim”.

I arribem per acabar al casus belli, la gota que va fer vessar el vas de la paciència dels editors: la Petita història del Govern d’Andorra, un encàrrec del ministeri de Presidència per celebrar el 40è aniversari de l’Executiu, escrit per Joan Peruga i il·lustrat per Pilarín Bayés i pel qual es va abonar 15.985 euros. Estem parlant, recordin, d’un volum de 16 pàgines destinat al lector infantil, que publica la catalana Editorial Mediterrània. Aquests 16.000 euros, es lamentaven els editors, equivalen a la suma total de les ajudes a l’edició que Cultura ha repartit aquest curs entre cinc segells del país. 

Riva no és aquí tan contundent. El que Presidència va encarregar va ser, diu, un producte “clau en mà”, no l’edició d’un text. Un producte que forma part de la col·lecció Petita història... que il·lustra Bayés i que edita Mediterrània i que per tant no es poden deslligar l’una de l’altra. Dit això, “el que queda clar és que el sector editorial andorrà està pendent de qualsevol moviment i que està en disposició de fer una passa endavant. Em sembla fantàstic i esperem propostes”.