Em colpeges per accident quan et llances a pel teu or. Això (o cosa semblant, per la traducció amateur) cantava Leonard Cohen. Resulta improbable que Andrei Kobushenko, jove artista moscovita instal·lat en aquestes valls, tingués el vers al cap mentre treballava en l’obra que exposa a la galeria Art Lab, però hi ha un fil que lliga la cançó de l’immortal canadenc amb aquesta muntanya d’or –material o immaterial: allò que ens mou, els desitjos, les ambicions– que es repeteix a totes i cadascuna de les composicions de Creators 2020, títol de la col·lecció. A la galeria, les peces físiques, seriades. L’altra part de la col·lecció Kobushenko la presenta en format NFT, aquesta fórmula incorpòria de l’obra d’art que per a alguns pot representar un pas més en la dessacralització de l’obra com a peça única iniciada per Warhol –o abans: explorava Goya la repetició del tema amb les majas?–. Per als més descreguts, no obstant això, no serà més que l’última manifestació d’un mercat de l’art on preval l’especulació. “És un experiment interessant”, planteja Kobushenko, referint-se a la seva proposta: l’NFT que s’endú el col·leccionista amb el quadre físic “no és només una imatge en un telèfon o en un monitor, és art”. A banda, l’expectativa que el token vagi incrementant el valor amb les successives revendes i es converteixi en una bona inversió. 

Posició delicada
El debat està sobre la taula, però serà un altre el fòrum on prosseguir-lo. De moment, centrem-nos aquí en els robots, la multiplicitat de robots, que desfilen per les parets d’Art Lab, la sala oberta per Christiaan Bouwer al Prat Condal de Santa Coloma. Robots escatològics, per cert: les criatures del moscovita es troben en la delicada situació de buidar els esfínters. Crida a la vista en la col·lecció el contrast entre unes criatures inerts ubicades en un paisatge buit i desolador que, en canvi, es tornen vida i optimisme amb el tractament radicalment colorista, de tons vius, radiants, un pèl kischt. “És una col·lecció simbòlica i el símbol principal és la pila d’or”, descriu Kobushenko, per a qui suposa “una actitud moderna envers l’art, els valors, la nostra vida social i la nostra relació amb el món”. El creador vol parlar “sobre allò que som i allò que aspirem a ser”. O a tenir. 
Per què un robot, per cert? “Era la millor manera que vaig trobar per representar un sistema, una estructura: el nostre sistema social, el sistema de l’art”, explica el creador. “Cada sistema està dissenyat en funció d’un or, una meta a assolir”. I cada sistema, com els robots del moscovita, atenció al detall, funciona sense tenir un cap, un únic cervell que el posi en marxa i el faci funcionar. 
Kobushenko, instal·lat a Andorra des de fa cosa d’un any i amb la  intenció declarada que l’estada s’allargui, és un artista format, acadèmicament, en la seva ciutat natal, Tula. Tot i que en art digital, puntualitza, és purament autodidacta. 
“Hi ha molta gent arreu del món treballant amb NFTs, però és menys habitual que puguis veure totes les peces penjades així, físicament en una galeria”, apunta l’artista. 
Kobushenko explica el procés de treball: va fixar una sèrie de motius (com ara la pila d’or, i el robot protagonista, naturalment) que s’havien de repetir en totes les làmines. La resta és pura variació, combinació, la diversitat infinita que facilita treballar amb l’ordinador com a llenç i com a pinzell. Les més de dues mil possibilitats estan presents en un mosaic que, també físicament, penja d’una de les parets de la sala.