Se'l veu content, a Hèctor Romance, amb ganes d'ensenyar la mostra de Ro Pueblo que du al portàtil. La seqüència inicial. Per situar-los: som a principis d'estiu, aquells estius eterns de la primera adolescència, en un racó de món de l'Espanya interior –posem que Castillazuelo, a la comarca aragonesa del Somontano–, a finals dels noranta. I els xavals del poble comencen la jornada laboral: bàsicament, pujar a la bicicleta –hi vaig detectar una BH, que és una estupenda manera d'anar per la vida si tens 12 anys i és estiu–, desfilar de casa en casa per reclutar els col·legues, tancar-se a la barraca que han construït amb quatre palets a la sortida del poble i explicar-se secrets lluny de les mirades adultes. Pensin en la cabana de Cuenta conmigo, però arran de terra en lloc de dalt d'un arbre i al Somontano (Osca) en lloc de Castle Rock (Oregon).

Fins aquí, la versió idíl·lica, estil Verano azul. La cosa es complica perquè dins de la colla es cova una fosca rivalitat entre els que són del poble i els que són de fora, encara que els de fora també es considerin del poble, que es tradueix en un perillós ritual d'iniciació en què els de casa, que coneixen bé el terreny, juguen amb avantatge.

La història transcorre al llarg d'un dia d'aquell estiu i, com ja va fer a Quiet, amb els abusos sexuals a menors de teló de fons, Hèctor Romance ha portat Ro Pueblo al terreny de la denúncia social: en aquest cas, del bullying. No hi explica un episodi autobiogràfic, però sí que es reconeix com a víctima d'aquest abús, "com molta altra gent que quan ho veu a la pantalla s'hi sent immediatament reflectit".

El curt el va rodar in situ entre el 31 d'agost i el 4 de setembre, i Castillazuelo no és una elecció capritxosa: el director, que també exerceix com a guionista i com a productor, hi reconstrueix la seva pròpia memòria familiar. N'està especialment satisfet, ho dèiem al començament, "perquè el resultat s'acosta molt al que tenia al cap quan ens vam posar a rodar. Podrà agradar més o menys, però és exactament el que volia". Aquests dies passa les hores tancat a la sala de muntatge i en breu tocarà la postproducció: color, música i so a Barcelona, i mescla final a Madrid. En menys d'un mes la criatura estarà llesta, però ara no ens fem il·lusions: Romance té moltes esperances posades en aquest curt i li vol donar l'oportunitat que es mereix. I apunta alt: concretament, als festivals de classe A: Berlín, Canes, Venècia i Sant Sebastià. Es donarà mig any per colar-la en alguna d'aquestes places i això vol dir que no el podrem veure a la pantalla gran fins que es dirimeixin les seleccions. Quasi un miracle, admet, perquè entre els 5.000 curts que poden arribar a rebre'n, n'acaben seleccionant una vintena. "Però ara toca somiar." Per fer-ho, necessita reunir 10.000 euros per a promoció i comunicació, que s'afegiran als 30.000 que ja ha invertit en la producció. Un pressupost "molt correcte", admet, per a una pel·lícula d'aquestes característiques.

Així que l'estrena serà, molt probablement, després de l'estiu. Romance té un altre curt al calaix, i no oculta que l'objectiu és saltar al llargmetratge. Amb una comèdia negra a quatre mans amb Jose Pozo o reescrivint Quiet o fins i tot Ro Pueblo, que en realitat gairebé funcionen com a teasers del llarg que, en el fons, aspiren a ser.

Per anar-me ambientant, ja m'he fet la llista de les pel·lis que cal veure abans de l'estrena: Ro Pueblo –que s'ha rodat en castellà, però que aquí s'estrenarà subtitulada– és l'excusa perfecta per (re)veure Estiu 1993, Héroes, Un verano en Luisiana i, és clar, la mare de totes les pel·lis adolescents, que és, tornem-ho a dir, Cuenta conmigo.