Trotalibros publica ‘El món, la meva selva’, de l'autora britànica que va inspirar l''Andorra' de Peter Cameron; li seguirà ‘Valle de nubes’, segona entrega de la trilogia escocesa de Grassic.

Macaulay! Rose Macaulay! D’acord, dit així potser no hi cauen, però, i si se’n van a la posella i hi busquen l’Andorra de Peter Cameron? Comencen a lligar caps? Perquè Macaulay és la culpable que Cameron decidís ubicar la seva estupenda novel·leta en aquella Andorra que és port de mar, a la qual el prota arriba en tren, que està plena d’expatriats de noms improbables i que no té absolutament res a veure, excepte la toponímia, amb el país dels andosins. Més que Macaulay, Crewe Train, rara novel·la que, aquesta sí, desfila per una Andorra aproximada i no estrictament fabulosa com la de Cameron. En qualsevol cas, l’escriptor ianqui es va quedar enganxat a Crewe Train i per això, explica, fa que el seu protagonista fugi cap a Andorra.

Tot el que precedeix, en fi, és per dir-los que la pròxima, imminent novetat de Trotalibros és El món, la meva selva, a la col·lecció Colom (en català, ja ho han vist) i on l’autora relata la peripècia de Barbary Deniston, ja veuran: disset anys, ha passat la guerra amb relativa pau i en absoluta llibertat a Cotlliure, que ja és tenir sort, i un cop finalitzada el pare l’empaqueta cap al Londres gris i auster de la immediata postguerra per disciplinar-la. Hi ha també una escapada als Highlands, i en fi, com diu l’editor i ànima de Trotalibros, Jan Arimany, “Macaulay va bolcar tot el seu enginy, la seva alegria i la seva malenconia en aquesta obra inoblidable”. Potser no és Las torres de Trebisonda, una mena de camí de perfecció on aboca les seves dèries d’escriptora anglocatòlica (de la corda de Waugh, Chesterton i Greene) i considerada la seva obra mestra, però és una excusa formidable per rescatar l’Andorra de Cameron i llegir-lo, si no ho han fet encara. I sàpiguen que això no quedarà aquí: Trotalibros ha lligat també el germinal Crewe Train, i amb tota probabilitat l’any que ve sabrem què és el que tant va fascinar Cameron.

Però com saben, amb Arimany les sorpreses mai no arriben soles. I a El món, la meva selva, a les llibreries el 15 de març, seguirà una setmana després Valle de nubes. De nou dit així potser se’ls escapi. Però ara veuran: estem parlant de la segona entrega de la Trilogia escocesa de Lewis Grassic Gibbon, i ara segur que ja han recordat aquella sensacional introducció a l’ànima kilt que és Canción del ocaso. Grassic recupera el seu personatge fetitx, Chris Guthrie, però ara a la primera postguerra mundial. Ha perdut l’home al camp de batalla, s’ha casat de nou i canvia Kinraddie, el paradís a la Terra que havia retratat a Ocaso, per l’emergent ciutat industrial de Pegget. Un món s’acaba i en neix un altre. Atenció, que tindrà torna, la tercera part: Grey Granite. Segur que ja s’han aixecat a buscar el seu exemplar de la Canción... O millor encara, han començat a somiar en aquell viatge als Highlands tantes vegades posposat.