La bona notícia és que els experts consultats per Jordi Casamajor confirmen l’extrem que avançava quinze dies enrere en aquestes pàgines: les restes que havia localitzat en certa balma del Baridà de cuyo nombre no quiero acordarme corresponen indubtablement a una pintura rupestre. Una altra cosa és la datació. Endut per l’optimisme, el mateix Casamajor aventurava que podia correspondre al neolític, posem que entre el 10.000 i el 5.000 abans de Crist. La nova hipòtesi la retarda a l’edat del Bronze, cap al 1.500 abans de Crist. No és el mateix, d’acord, però no deixa de ser una troballa extraordinària perquè en el context pirinenc –del nostre tros de Pirineu, s’entén– tan sols es coneixen restes de pintures rupestres a la vall d’Ingla, a Bellver, i a la roca dels Moros, a Peramola. La gràcia de la que va localitzar Casamajor al Baridà és que anava una mica més enllà de la pintura punctiforme i els idiogrames documentats a Bellver i Peramola. Ell creia haver descobert una pintura antropomòrfica. Amb una tendència innata a veure santuaris pagans en humils gravats rupestres, li va faltar temps per especular que aquella possible figura humana potser representava un antic xaman, i que per tant aquella balma era territori sagrat o gairebé. Els experts a qui ha fet examinar la troballa hi veuen més aviat el que sembla la figura d’un quadrúpede, amb les potes del darrere clarament (?) definides, i en qualsevol cas, una representació artística “esquemàtica”. Tot això, atenció, a partir de les fotografies facilitades pel mateix Casamajor. Així que el veredicte final queda pendent per a la inspecció in situ que el servei d’arqueologia de la Generalitat catalana hi ha programat al juliol. Queden molts dubtes per resoldre, i un dels més urgents és comprovar que la pintura no tingui companyia. El més probable, opina Casamajor, és que l’artista que va esbossar el suposat quadrúpede en pintés més d’un. Una altra cosa és que ens hagi arribat. Però ell té esperances que sigui així i ja maquina una nova expedició de descoberta per mirar els murs “amb lupa”. Així que en tornarem a parlar.