El 15 de desembre de 1930 sortia el primer número de la revista El Cadí. Uns mesos després, al novembre de l’any següent, i probablement com a contestació a la primera, començava a editar-se Alt Urgell. Ideològicament de dretes la primera, òrgan d’Esquerra Republicana la segona. Al llarg de tota la seva trajectòria, que acabaria a la tardor del 1934, van entrar en forts debats, en posicions encontrades. És a dir, “es van esbatussar des del primer moment”, com exposava més gràficament Amadeu Gallart, dipositari fins ara de la col·lecció que ahir cedia formalment a l’Arxiu Comarcal. I sobre què versaven aquestes batusses? Doncs una de les més recorrents tenia Andorra com a protagonista, explica l’exalcalde, que les ha pogut examinar a fons. “Tot i que qui rebia més bufetades solia ser el bisbe”. El Cadí solia defensar els interessos de Fhasa, millor dit, de Miquel Mateu, davant els atacs d’Alt Urgell. Però també els enfrontaven qüestions com els drets de la dona: la capçalera més progressista les comminava a no deixar-se aconsellar pels capellans. “Admet, això sí, que la dona s’havia de deixar aconsellar, res de tenir criteri propi”, puntualitzava Gallart la mentalitat dels temps. 

La confrontació era dura, tan tensa que el director de El Cadí, de cognom Malagelada, rebia insults per part de la competència, improperis que en algun cas “van superar els decibels que podia suportar” i el tema va acabar a la justícia. També desfilaven per les pàgines d’ambdues revistes temes que continuen vigents avui, com la vegueria. “Cosa que se’ls escapa, no l’entenen ni els uns ni els altres”. 

Tots aquestes polèmiques, amb els ets i uts, com les notícies referents a la societat del moment, estaran en breu a l’abast d’investigadors i curiosos: l’Arxiu Comarcal preveu que estiguin digitalitzats els exemplars, i a consulta en línia (el paper és molt fràgil, especialment el d’Alt Urgell) el primer trimestre de l’any vinent, explicava Verònica Rapalino, representant de l’Arxiu en la signatura de l’acord de cessió, rubricat per Gallart; l’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, i la presidenta del Consell Comarcal, Josefina Lladós. En total, són 94 exemplars, la meitat de cada capçalera: d’El Cadí, editats entre el 15 de juny de 1931 i l’1 d’octubre de 1934, mentre que en el cas d’Alt Urgell, l’abast cronològic s’estèn entre el 23 de novembre de 1931 i el 28 de setembre de 1934. 

No estan tots els números que es van publicar, però calcula Rapalino que entre els dipositats ara a l’arxiu alturgellenc i els que hi ha a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a l’arxiu de Peralada, sí que s’haurien conservat la pràctica totalitat dels números publicats. Faltarien apenes un grapat. Més en el cas d’Alt Urgell: “Què havia de fer la gent que els tenia? Cremar-los. Excepte en aquelles cases que estaven menys exposades a repressàlies” per conservar tan subversiva publicació durant la dictadura, considera Gallart. Per això llança una hipòtesi: potser alguna casa andorrana conserva encara, tal volta sense ser-ne conscient, els exemplars que falten i que tant de valor tindrien per als historiadors. 

‘Urgellet’
A l’època, puntualitzava Rapalino, també hi ha notícies que es publiqués a la comarca una altra revista, Urgellet, però en aquest cas no se’n conserva ni un exemplar (és a dir, que se sàpiga). 

La col·lecció va arribar a les mans de Gallart ja allà cap als anys setanta, cedida per algú que va pensar que els seus hereus no l’apreciarien com cal. Durant un temps, explicava, no va disposar del temps per examinar-la amb l’atenció necessària. Més endavant, sí: va ser-li útil per contextualitzar el llibre de memòries d’Enric Canturri. Llibre que ara, deixava caure, fora bon moment per reeditar. Ell disposa de correspondència de l’emblemàtic batlle i diputat, que “cediria amb gust”. Els drets, recordava, estan en mans del consistori alturgellenc i l’editorial L’Avenç. 

I parlant de drets i cessions, tant Barrera com Lladós aprofitaven l’acte per exhortar els particulars a seguir l’exemple cedir possibles fons, documentals o fotogràfics, valuosos per fer avançar el coneixement.