Diari digital d'Andorra Bondia
Morell, Andorra, la Massana, biblioteca, Baró, Borís, Set lletanies, La neu adversa, Espriu, Bartra
Morell, Andorra, la Massana, biblioteca, Baró, Borís, Set lletanies, La neu adversa, Espriu, Bartra

“Saber que els meus llibres existiran més enllà de mi em produeix un plaer secret”


Escrit per: 
A. Luengo / Morell, en el moment de descobrir la placa amb el seu nom, ahir a la biblioteca de la Massana (Foto: Jonathan Gil).

Antoni Morell s’emociona en l’acte d’homenatge a la biblioteca de la Massana, que rebrà el seu fons bibliogràfic.

Qualsevol que conservi aquest vici cada vegada més pintoresc de comprar i emmagatzemar llibres sap fins a quin punt són certes les paraules del cònsol de la Massana, David Baró, en l’acte d’homenatge que va tenir lloc ahir a la plaça del Quart i que va servir per escenificar el bateig de la biblioteca comunal: “Per a un home que estima els llibres com Antoni Morell, cedir-los és un acte d’una gran generositat, d’una generositat immensa, perquè donar la biblioteca és donar la seva vida.” Perquè Morell és en aquest sentit de l’estirp de Borges: “Que otros se jacten de las páginas que han escrito; a mi me enorgullecen las que he leído.”

En el cas de l’autor de Set lletanies de mort, Borís I i La neu adversa, aquesta vida de paper es resumeix en prop de 15.000 volums, entre llibres, manuscrits i documents, que l’octubre passat va cedir a la Massana i que aniran ingressant els pròxims mesos a l’equipament per ser catalogats i posats a consulta pública. De moment ja hi ha viatjat prop de la tercera part del material, i les pròximes setmanes està prevista l’arribada de l’abundant correspondència que es van intercanviar amb Salvador Espriu, així com els originals dels Haikus d’Arinsal i les Estances de Lòria, els originals de tota la seva obra i la transcripció manuscrita del Politar Andorrà –un feix de folis que fan un pam de gruix– per a la primera edició impresa de l’obra magna de mossèn Antoni Puig –el 1983, en una iniciativa del Consell General– i de la qual Morell se sent especialment orgullós.

Però tot això ja ho havíem anat explicant aquí mateix els últims dies. Ahir tocava un bany de multituds –a escala massanenca, és clar–. Amb el moment culminant a l’hora de descobrir el nom de l’escriptor a la porta de l’equipament. Morell es va emocionar, i això és molt dir per a aquest home amb vocació d’humanista i biografia poc comuna: seminarista a Saragossa, secretari de Sindicatura durant dotze anys, professor al Sant Ermengol, assessor pedagògic del Consell, ambaixador davant de la Santa Seu, advocat i naturalment –i per sobre de tot– escriptor i novel·lista.

Morell es va emocionar amb tota la raó perquè el reconeixement li arriba en vida, perquè li arriba a casa seva i perquè sap –i així ho diu sense manies– que el nostre “no és un país gaire agraït”. Per això, conclou, “el que el Comú de la Massana ha fet amb mi és extraordinari, sobretot per a algú que té les arrels a Escàs”. El discurs d’agraïment es va erigir en una reivindicació de la lectura com a acte avui gairebé subversiu i del llibre com a porta d’entrada a altres mons, perquè llegir –deia el clàssic– no és un succedani de la vida, sinó que és viure dues vegades. Pot semblar una obvietat, però és especialment oportú recordar-ho en aquests temps en què n’hi ha que estan convençuts que llegir –i escriure!– consisteix a perpetrar (i deglutir) els 140 caràcters d’un tuit: “Una biblioteca és quelcom viu perquè el llibre és un tros de vida, el llibre és aire, és esperit, és vent com el que ens desperta del Comapedrosa; un llibre no és una imatge morta ni un relat finit; un llibre és signe de llibertat.” Es pot dir més clar encara, perquè no hi hagi dubtes. I ell ho fa: “Plaer, saviesa, coneixement, fins i tot el vici hi surt perdent amb el desprestigi de la lectura, una de les bestieses més grans del nostre temps.”

Morell ha evitat, en fi, un dels perills que amenacen biblioteques com la seva. De fet, el destí final de totes les biblioteques: acabar saldades als encants de torn i a euro el quilo. Ell ha conjurat aquest final patètic de la millor manera possible, convençut a més que “els llibres viuen sols, es llegeixin o no”, i vivint-lo sobretot com un acte “de respecte, d’estimació, de lleialtat a cal Giraut d’Escàs i a la parròquia que sempre he portat a la sang”, i dotant-lo d’una certa transcendència: “Em produeix un cert plaer saber que tots els meus llibres, els meus papers i els meus originals existiran més enllà de mi. Que ja no em necessiten.”

Ara només falta que la biblioteca de la Massana posi fil a l’agulla i ben aviat es faci realitat la promesa del cònsol Baró: “Ens sentim honorats que hagi cedit el seu nom a la biblioteca, i que ho hagi fet sense demanar res a canvi; segur que sense aquesta donació tard o d’hora hauria acabat portant el seu nom; en qualsevol cas, volem que se’n senti orgullós i ens comprometem a tenir la màxima cura del seu fons.” Una bona, estupenda manera de començar a visualitzar-ho seria catalogant i exposant, si no tots els fons, com a mínim la part més significativa, inclosos –és clar– els originals.

Les memòries i un ‘spin off’ de ‘Borís’, a la vista

No és un adeu. Com a molt, un fins aviat. Morell no té de moment cap intenció de fer mutis i de fet ja té molt, però molt embastat el pròxim patracolet: serà el volum autobiogràfic que ens té promès des de fa moltes llunes i que ha titulat La casa de la memòria. Hi desfilaran els personatges i les situacions amb què ha anat topant al llarg dels seus 76 anys d’existència, i diu que no hi callarà res, que ho dirà tot. Tot...el que li permetin dir l’ètica i l’estètica, és clar, perquè estem parlant amb el penúltim humanista d’aquest país, un dels últims andorrans capaços de mantenir una conversa fluida en llatí, i a qui només li va faltar medicina per fer realitat el vell somni del savi total renaixentista: “I això que m’hi vaig matricular, però la realitat és que no vaig anar ni a una sola classe.” La bona notícia és que ja va per la tercera correcció; la dolenta, que un llibre estàndard requereix, diu, entre sis i vuit versions. Així que no hi comptin abans de Sant Jordi. Tampoc comptin amb Soldeu, la novel·la amb què havia de reconstruir la trajectòria de Calbó, mariscal de Lluís XIV. Diu que no. En canvi, li fa gràcia embarcar-se –i de fet, ja s’hi ha embarcat– en una mena de spin off de Borís I, que no és que sigui la seva novel·la preferida –aquest honor és per a les Lletanies, i el Borís el considera tan sols un divertiment– però que en canvi és la seva obra més popular. Tant, que Anem en prepara la reedició.

Morell
Andorra
la Massana
biblioteca
Baró
Borís
Set lletanies
La neu adversa
Espriu
bartra

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Enhorabona al meu estimat escriptor d'Escàs, Antoni Morell, ja que ha fet millor que podia fer amb la donació del seu important fons de llibres a la Biblioteca de la seva parròquia la Massana per a gaudi de les actuals i les noves generacions i que amb molt bon criteri de les autoritats parroquials portarà merescudament el seu nom. M'hagués agradat ser-hi a aquest acte ja que per mi és una positiva i històrica notícia i de les que darrerament n'estem molt mancats i que demostra que sortosament el seny i la Cultura s'imposen davant de tanta informació que ens envaeix a totes hores i no sempre positiva pel País ni pel manteniment dels seus valors ancestrals. Avui és un gran dia!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte