Feia un lustre que Albert Salvadó no s’enfilava a l’aparador de les novetats bibliogràfiques. Aleshores ho va fer amb Obre els ulls i desperta, novel·la d’iniciació ambientada al segle XVII i amb Galileu i la Inquisició com a teló de fons que té poc, per no dir res a veure amb El ball de la vida, el nou llibre de l’autor, que publica de nou Meteora i que el 15 de març arriba a les llibreries. Atenció perquè Salvadó, que ha tocat totes les tecles de l’ofici d’escriure, s’estrena en el llibre-reportatge amb un volum escrit a quatre mans amb la laurediana Anna Tohar i que reconstrueix l’epopeia protagonitzada per la família Rogel. El punt de partida és l’accident de trànsit que el fill, Evarist, va tenir el 1984: arrenca aquí la història d’una família que lluitarà durant els anys, els decennis següents, perquè Evarist no només sobrevisqui, sinó que tingui una vida digna. Diu Salvadó al pròleg que El ball de la vida és “una història d’amor, de l’immens amor que tota una família ha esmerçat per aconseguir un miracle”, escrit amb la voluntat d’ajudar “no només els que han passat per una situació similar sinó a tots els que en algun moment no acabem d’entendre què ens està passant, que ens sentim extraviats, cansats, esgotats”. Un llibre que no pretén reobrir ferides ni assenyalar culpables sinó que el que s’hi explica “no es torni a repetir”: “Que la veritat estalvia problemes, maldecaps i situacions tràgiques que es podrien haver evitat amb una sola frase: ‘Em sap greu, em vaig equivocar.’”
