Salvador augura més Mozart

Les dues funcions del recital inaugural del cartell freguen els 700 espectadors el cap de setmana.

Sabem de les imbatibles gestes eròtico-festives de Don Juan perquè el seu criat, Leporello, en passa llista a Madamina, la celebèrrima ària del catàleg de Don Giovanni: l’home s’havia enllitat, diu, amb 231 dames alemanyes, un centenar d’amables franceses, 91 exòtiques senyores o senyoretes turques i, atenció, 1.003 –que ja és concretar– generoses espanyoles. El que no sabíem és que entre tanta proesa amatòria va trobar temps per seduir també 640 pagesetes andorranes. No ho sabíem fins dissabte, és clar, i va ser Guillem Forné qui ens va obrir els ulls: a la versió de Madamina que ha estrenat Tutto Mozart, el recital que obria la 3a temporada d’òpera al Claror. Un Madamina que ens posa de patac al mapa líric –amb el permís d’Halévy i Gaztambide, és clar– i també al d’aquest portentós atleta sexual que va ser Don Juan. Tenint en compte que la població andorrana de l’època –posem que som al segle XVII– amb prou feines supera els 5.000 habitants, i repartint-la a parts iguals entre homes i dones, resulta que Don Juan va conèixer carnalment la quarta part de l’element femení del país...

Doncs aquets va ser un dels moments més còmics, és clar, de Tutto Mozart, que va fregar els tres quarts d’entrada –prop de 700 localitats– en les dues funcions del cap de setmana. No és el ple d’altres ocasions, però es tracava –recorda la diretora artística de la Temporada, Jonaina Salvador– d’un recital, format que difícilment tindrà el ganxo d’una òpera completa. I això que el van vestir amb vestuari, escenografia i septet de corda i vent. L’organització n’era conscient però va vler mantenir les dues funcions perquè el públic de diusaabte a la nit és difrent del de diumenge a la tarda, i perquè amb un ple, ni que sigui distribuït en dues funcions, “amortitzem la inversió”. Madamina de banda, altres moments culminants de Tutto Mozart van ser Non si più cosa son cos facció, l’ària de Les noces de Figaro que va cantar Inés Moraleda, i el duo dep Papageno i la Papagena, de La flauta màgica, amb Salvador i el mateix Forné, disfressats de gallinàcies. L’experiment va deixar un regust dolç, i la conclusió és que musicalment i tècnicament es va pujar un esglaó respecte a la festa lírica del juny, més festiva i popular: “Mozart és més exigent, més difícil, però hem portat unes veus molt contrastades que permetien distingir perectament la delicadesa, l’agilitat i la coloratura de tenor i soprano de la potència i gravetat de barítons i mezzo”.

El dubte era si amb Tutto Mozart havíem de dir adéu a una Flauta màgica o a un Cosí fan tutte complet en uns quants anys. Doncs no ben bé: un recital és un concepte diferent a una òpera, amb trama completa i els cantants consagrats a un sol personatge. Així que, diu Salvador, “que hàgim programat Tutto Mozart no treu que a les pròximes temporades en programem una òpera sencera”. Doncs li prenem la paraula.