La directora de la Temporada d’Òpera recrimina a Rechi haver transmès la idea que no s’havia programat mai lírica.
I al final ha arribat la polèmica. L’espurna va saltar amb motiu d’un article publicat dijous passat a La Vanguardia i firmat per Maricel Chavarría, la redactora especialitzada en lírica, dansa i música clàssica del diari barceloní. Sota el títol Missió: representar òpera a Andorra, el director artístic de ClàssicAND, Joan Anton Rechi, transmetia en opinió de Jonaina Salvador la idea que fins a l’arribada del nou festival la lírica era pràcticament desconeguda al nostre país. Per a la directora artística de la temporada d’òpera, això és el que es desprèn de les paraules de la periodista catalana: “Programar aquest gènere a Andorra, en ple Pirineu, no deixa de ser una aventura. Encara que sembli mentida, el petit país arrossega un dèficit pel que fa al gènere líric. I això que bancs per finançar les produccions no en falten”.
Això, tornem-ho a dir, ho diu Chavarría. I cal suposar que ho conclou a partir de les paraules de Rechi, que són exactament aquestes: “El meu objectiu és dirigir una òpera a Andorra, però encara és aviat, cal trobar la mecànica per a aquestes coses. Ens falta la logística. Potser a la pròxima edició podríem muntar ja un títol operístic de petit format. Si a Israel són capaços de portar òpera a Massada, com no n’hauríem de poder portar a Andorra?” Pel que fa a futures edicions, diu que buscarà un espai exterior on muntar una grada, però no de l’estil de l’auditori fix que té Peralada “perquè una de les gràcies del ClàssicAND és la pluralitat d’espais a prop de la naturalesa”. Més endavant, i a tall de conclusió, Rechi es confessa “content perquè soc d’aquí i em feia pena que a casa meva no es pogués veure la meva feina. Perquè tot i que no hi hagi un teatre d’òpera, no he perdut mai el vincle”.
Tot plegat, massa per a Salvador, que ahir mateix i a través d’Andorra Lírica va enviar una carta oberta al diari català en resposta a l’article de Chavarría. En resum, ve a dir que a Andorra es programa òpera de forma regular des de fa deu anys, que s’hi han aixecat més de 30 espectacles, amb mig centenar de funcions i més de 10.000 espectadors, així que programar òpera a Andorra “no és cap novetat, el que sí que ho és són aquests 900.000 euros de pressupost. I el que intento dir és que per posicionar un festival de nova planta no calia trepitjar la nostra feina de deu anys”.
Pel que fa al pressupost Salvador adverteix que tots els festivals que porten noms de primera fila es mouen en aquests barems econòmics, “però el que demanem és coherència. Nosaltres necessitem recursos per tirar endavant la Temporada d’Òpera d’Andorra. El nostre és un projecte cultural de país, a difeència de ClàssicAND, dirigit al turista, i penso que hauria de tenir uns ajuts proporcionals”. Salvador es declara a la carta “estupefacta”. “I quan diem estupefacció ens quedem curts, ja que l’òpera a Andorra ja fa anys que va arribar, i precisament de la mà d’Andorra Lírica. Estem parlant exactament del 2014”. Insisteix que amb “un equip de qualitat, amb esforç i assajos, però també imaginació per aconseguir resultats òptims amb un finançament petit”.
Convidat al ‘rigoletto’
A partir d’aquí es dirigeix personalment a Rechi: “Potser vostè no sabia que a Andorra l’òpera ja fa anys que sona, i és ben estrany, perquè va assistir a la darrera representació que vam fer de Tosca i va aplaudir força”. Reivindica també l’ADN de la Temporada, amb “produccions que s’han gestat a Andorra, amb un fort vessant pedagògic i social, col·laborant amb tota mena d’entitats i dinamitzant el sector cultural, i que han sortit també fora de les nostres fronteres a festivals lírics d’Espanya i França”.
La traca final és a compte del pressupost: “Potser amb aquests 900.000 euros tindríem produccions més vistoses, noms més coneguts, però no de major qualitat artística. Gràcies, Sr. Rechi, per tirar per terra la feina feta durant quasi deu anys per centenars de personesque han col·laborat amb il·lusió en el gran projecte que és Andorra Lírica. El convidem a la primera representació d’una òpera a l’aire lliure a Andorra: Rigoletto, de Verdi, el 27 de juliol a la plaça de la Germandat. Segur que li agradarà”.
“No vaig dir que no s’havia fet mai òpera”
Rechi va respondre ahir mateix i va negar la major: “No vaig dir que a Andorra no s’havia fet mai òpera. El que sí que li vaig dir és que no s’hi havia programat una producció de gran format i amb l’orquestra completa, de l’estil de les que es fan a Peralda, que era en tot moment la referència. Mai se m’hauria ocorregut dir que era el primer perquè no és cert”. Un honor que d’altra banda tampoc recau en la Temporada perquè el mateix Rechi, recorda, va participar en una Serva padrona dirigida per Carme Tinturé, i a un Mariages aux lanternes amb els Petits Cantors a l’Auditori. També Serafí Milà va programar un quart de segle algunes vetllades líriques. “Ningú té l’exclusivitat de l’òpera a Andorra. Tant de bo es fessin moltes iniciatives i totes tinguessin recursos”.
