Diari digital d'Andorra Bondia
La font del racó del mestre Fontbernat, sense el bronze de Teruggi, la setmana passada.
La font del racó del mestre Fontbernat, sense el bronze de Teruggi, la setmana passada.
Crònica del setmanari 'El Poble Andorrà' amb la inauguració de la font, el 17 de novembre del 1977.
Crònica del setmanari 'El Poble Andorrà' amb la inauguració de la font, el 17 de novembre del 1977.
El Sant Esteve de Teruggi, quan encara estava dalt de la font.
El Sant Esteve de Teruggi, quan encara estava dalt de la font.

Sant Esteve cau del pedestal


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Màximus / El Poble Andorrà / Josep Maria Ubach

El bronze de Luigi Teruggi, a l’UVI en cedir l’anclatge que el clavava a la font del racó del mestre Fontbernat.

“Dijous dia 17, pels volts de les set de la tarda, es procedia a inaugurar una font en el conegut racó del sector antic dit del mestre Fontbernat [...], al qual li mancava alguna cosa per fer-hi deturar la gent. Aquest quelcom ha estat una imatge de Sant Esteve del basament de la qual surten quatre filets permanents d’aigua”. Amb aquesta estupenda retòrica arrenca la crònica amb què el setmanari El Poble Andorrà donava compte el novembre del 1977 de la inauguració del bronze en honor del patró de l’arxiprestal obra de l’escultor italià Luigi Teruggi. Una iniciativa de l’associació de veïns del barri antic, que a l’època liderava amb especial empenta Lídia Armengol, i que segons la mateixa crònica va ser una donació d’Alessandro Moro, “un italià que resideix fa temps entre nosaltres”.

En fi, si en parlem aquí i avui és perquè si passen pel racó del mestre Fontbernat –que, diu el cronista, “du aquest nom, el de racó, sense ombra de falsa transcendència” i que tampoc devia fer gaire que s’havia rebatejat així, perquè Fontbernat havia traspassat el març del mateix 1977– comprovaran que el Sant Esteve ja no hi és. Es veu que l’ancoratge metàl·lic que clavava el bronze a la font s’havia rovellat –lògic, després de quatre decennis moll– i que va cedir a principis de mes: el sant patró va acabar per terra i el mestre Fontbernat es va quedar temporalment sol. El Comú va enviar la peça a Patrimoni, i la intenció és reposar-la al més aviat possible. De moment, però, no hi ha data, i l’estampa de la font és més aviat desolada, com el cronista de El Poble Andorrà havia captat perfectament.

Com diu Josep Maria Ubach, a punt de concloure un necessari patracol en què passa revista a l’escultura pública dels nostres carrers i places, el bronze de Teruggi, de dimensions modestes, “s’avé perfectament amb les proporcions de la placeta, vocacionalment plàcida, i el so de l’aigua que en brolla subratlla la sensació de serenitat que tot plegat emana”. Pel que fa a Teruggi, avui el tenim mig oblidat, però es tracta d’un destacadíssim escultor i medallista, que segons El Poble Andorrà “és d’ençà de deu anys l’artista personal del xa de Pèrsia” i, quin mal auguri, “el que n’ha confegit el darrer bust”, amb qui Sergi Mas va col·laborar -amb Teruggi, no amb el sha- amb certa assiduïtat, i que als anys 70 i 80 es va prodigar considerablement entre nosaltres.

Al Sant Esteve del centre històric –que és com ara li hem de dir al barri antic– el va seguir el monòlit en commemoració del 7è centenari dels Pariatges que s’aixeca a l’entrada posterior de Casa de la Vall (1978). Teruggi és també l’autor de l’estela que el maig del 1983 es va plantar a Arinsal en memòria d’Agustí Bartra, l’autor dels Haikus, traspassat l’any anterior. No cal dir que el bronze massanenc es va il·lustrar amb els versos potser més coneguts del poemari bartrià: “Riu, riu, rialla,/ Arinsal d’altura/ que baixa i canta”.

Segons El Poble Andorrà, en fi, tant Moro com el mateix Teruggi van assistir a la inauguració de l’humil bronze: “L’associació, per descomptat, n’estava molt cofoia, de tots dos, als quals dedicà un senzill discurs que fou llegit una vegada arribat a l’indret el senyor Síndic Julià Reig. Abans, el rector de la parròquia havia beneït l’estàtua i s’hi havia col·locat, cobrint-la, la bandera andorrana. La reunió es clogué amb unes paraules del senyor Reig, el qual volgué ser franc i directe i desitjà una llarga vida per a aquest nou detall amb què compta Andorra”.

Andorra
mestre Fontbernat
escultura pública
Ubach
Teruggi
Sergi Mas El Poble Andorrà
Número de vots: 221
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic