Cultura executa la primera intervenció global des del 1963 del temple canillenc i aprofita per ‘banyar-lo’ en llum.

Seixanta anys han passat d’ençà que Rafael Benet i Manuel Humbert ensopegaven amb el Crist (meitat escultura, meitat obra pictòrica) de Sant Joan de Caselles, obra emblemàtica del romànic andorrà. Les mateixes sis dècades han fet falta perquè  el temple canillenc, del qual ja pareixen esments del 1172, hagi merescut una intervenció integral com la que s’acaba de dur a terme: des dels encavallats del sostre fins al sòl, del mobiliari fins al retaule i el Crist, per descomptat, i des del paviment exterior a una il·luminació monumental que –es veia ahir per primera vegada– deixa l’església literalment banyada en llum. Més encara, també s’hi ha dut a terme una intervenció arqueològica amb troballes inesperades: deu tombes, del segle XI al segle XIV, que s’afegeixen a les 240 ja trobades el 1988. Un dels individus tenia enganxada a la columna vertebral una clau de ferro i un anell de bronze.   Troballes valuosíssimes, sens dubte, però haurem d’esperar els detalls a causa d’aquesta incapacitat del ministeri de Cultura per comunicar ni els seus projectes més interessants. 

Més de dos-cents mil euros d’inversió i el treball conjunt durant set mesos (des del passat novembre) de restauradors i arqueòlegs de l’àrea de Patrimoni Cultural, amb col·laboració externa: la direcció dels treballs d’adequació i il·luminació la signa l’arquitecte Miquel Mercè i l’han duta a terme les empreses Construccions Purroy i PIME, amb la col·laboració i participació econòmica de FEDA i del Comú de Canillo, mentre que l’empresa De Vell a Bell ha dut a terme la neteja de les encavallades de fusta i del soler de la nau, i l’estucat de les parets ha anat a càrrec de Pintura art i decoració lo Antic.

Des de l’arc triomfal
Som-hi doncs, amb els treballs realitzats, començant per la intervenció a l’arc triomfal, detalla Mireia Vidal, de l’equip de restauradors de Patrimoni. “Ens trobàvem amb pèrdues de morter i capa pictòrica, aixecaments, i que totes les parets de l’església estaven repintades amb dues capes de calç”, amb zones per on havia regalimat l’aigua de les filtracions. Resolta aquesta part, també el conjunt de mobles (dels bancs a la caixa de núvia) ha passat per la mà de l’equip, igual que el frontal d’altar de finals del segle XVII (posterior al retaule), en aquest cas només en una intervenció de conservació. I el van col·locar al seu lloc original, sota el retaule: fins ara havia romàs disgregat, penjat d’un dels murs de l’església. 

Cap avall: s’ha netejat tot el soler de fusta, amb una capa que el protegirà d’aigua i olis. I cap amunt, també de les encavallades es va eliminar el sutge. Cosa que va deixar al descobert aquelles curioses marques que feien els fusters mentre aixecaven l’edifici. 

L’emblemàtic Crist dels ulls oberts, triomfant, ha estat objecte d’un estudi aprofundit. Amb un resultat excel·lent: l’estat de conservació és perfecte, així que “ens vam limitar a netejar-li la pols i les teranyines i posteriorment el vam protegir perquè l’estucador pogués treballar en tota l’església i el Crist no s’hi veiés afectat”, detallava Vidal en la presentació dels treballs, anit, a públic i autoritats. Per cert, que tots els dijous de juliol a partir de les set de la tarda hi haurà tècnics de Patrimoni a l’església per atendre els visitants. 

Enllestida aquesta part, una part molt important de tot el projecte, destacava Vidal, ha estat la il·luminació, dissenyat per Yon Anton Olano. Interior i exterior. “S’ha buscat donar valor a tot l’edifici”, resumia la restauradora. A dins, amb uns tons que aportin calidesa a tota la nau i que posen l’accent en els punts clau: les encavallades, el Crist i el retaule. Fora, amb projectors que banyen de llum el temple. A banda, una senyalització perimetral que dirigirà els passos cap a l’edifici.