No hi ha hagut sorpreses, i la segona i última entrega amb les recomanacions dels nostres autors, editors i llibreters confirmen el podi que apuntava ahir: Tafetans de justícia, l'obra quasi pòstuma de Sergi Mas encapçala el rànquing amb 13 vots, seguit molt de la vora per 14 d'abril, el poemari en què Antoni Caus evoca l'assassinat homòfob de Nuno Ribeiro (11) i Xarnego, les memòries suburbials de Txema Díaz-Torrent (8). Immediatament després, Divendres, 13: la pandèmia a Andorra (7), Matermorfosis i Yuriko (6), El museu de l'elefant, Passos perduts i Cadí (5), Andorra insòlita, Coca masegada i Cal Cintet, de comerç (4). Però no s'enganyin, la literatura no té res a veure amb vots, podis ni rànquings, i la màgia pot saltar a l'última línia del llibre més insospitat. Només cal que recordin el llum verd de l'embarcador de Daisy amb què conclou El gran Gatsby i sabran de què els estic parlant.
Antoni Caus
14 d'abril
1. Tafetans de justícia, de Sergi Mas (Medusa)
Per no oblidar els que ja no hi són i que només podrem recordar llegint-los.
2. Foscors de Ponent, de Robert Pastor (Marinada)
Pel plaer de continuar llegint la veu dels que ens han obert camí.
3. Ametlles torrades, de Pilar Burgués (Editorial Andorra)
Per la seducció dels mons perduts.
...
1. J’irai jusqua’au rivages du soleil, de Forough Farrokhzad (Gallimard).
Amb traducció del persa de Leili Anvar.
2. La rosa de ningú, de Paul Celan (La Breu)
Amb traducció de l’alemany d’Arnau Pons.
3. Erosionant murs, de Pablo Hasél (Pol·len)
Esperant la publicació del segon llibre de versos escrits a la presó
Aurora Baena
Historiadora de l'art
1. Andorra insòlita, de Jordi Casamajor (Anem)
Malgrat l’entorn urbanita, encara queden racons a Andorra que conserven els vestigis del pensament màgic local. Casamajor recopila aquest patrimoni poc convencional, filtrant-lo amb la seva mirada personal i acompanyant-lo de magnífiques il·lustracions.
2. Xarnego, de Txema Díaz-Torrent (Medusa)
Una novel·la àgil, que bascula entre la comèdia i la tragèdia, amb picades d’ullet a la nostàlgia vuitantera sense nyonyeria. Una autoficció que actua com a mirall per a desarrelats que plantem la pàtria en les històries del barri, la música rock i en sèries com Verano azul.
3. Inhabitabilitat inevitable, Xavi Casals et altri (Comú d’Escaldes)
Tan nou que encara no és a la venda. El mes de maig es presentarà un imprescindible per als amants del dibuix i els seguidors de l’art made in Andorra. Recull les peces de l'exposició homònima, on Casals explora la solitud en la ciutat massivament edificada i el paper de la natura en un context posthumà. Inclou textos del mateix autor i d’altres creadors, com Arnau Orobitg.
...
1. Bob y Leo. Una conversación entre Robert Rauschenberg y Leo Castelli, de Inés Vallejo Ulecia i Lucía Montes Sánchez (Caniche)
Recull de la conversa mantinguda 1985 entre Robert Rauschenberg i el galerista i marxant Leo Castelli per inaugurar la primera exposició de l’artista a Espanya. Amena i alhora intensa conversa que dona interessants claus per llegir l’art a la contemporaneïtat.
2. Cartas, de Maruja Mallo (Renacimiento)
Recull de la correspondència de la singular artista surrealista Maruja Mallo. Un document fonamental per comprendre tant la seva obra com la seva personalitat, i per entendre com va construir amb determinació una de les carreres més sòlides entre les dones artistes del seu temps. Alhora, ofereix un retrat de l’Espanya dels anys 20 i 30, així com un testimoni de primera mà de la Guerra Civil i l’exili.
3. Maestros antiguos, de Fernando Castro Flórez (Casimiro Libros)
Anàlisi d’una breu selecció de mestres de la història de l’art que Castro connecta amb el present reivindicant la vigència dels repertoris clàssics. Un recordatori de com l’art pot ser refugi i alhora un filtre per llegir la contemporaneïtat a través de les obres de Velázquez, Caravaggio, Rembrandt o Goya.
Alan Ward
La Vall dels andosins
1. Tafetans de justícia, de Sergi Mas (Medusa)
Recull gairebé pòstum (per uns dies) de l’enyorat Sergi Mas. Precisió lexical i precisió humana sobre una Andorra en vies de construcció.
2. Divendres 13: la pandèmia a Andorra, de Joan Martínez Benazet i Eric Jover (Anem)
Malgrat una clara càrrega política, serà una lectura important per entreveure la cara humana de la gestió d’una crisi que, avui, potser voldríem oblidar però que haurà marcat per sempre aquells que l’hem viscuda.
3. Les memòries de la Meritxell
Un llibre que no s’ha publicat encara, però que crec fermament que s’hauria de fer. Seria l’autobiografia de l’eina d’Intel·ligència Artificial que va explicar l’Acord d’associació amb la UE durant l’any 2025, redactada per la pròpia autora dels fets. De ben segur que hi trobaríem alguna perla. Si aquest llibre s’hauria d’incloure a la secció de política, la d’història o la de ficció a les llibreries és un tema que també serà objecte de debats acèrrims.
...
1. La ira de los humillados, de Petros Márkaris (Tusquets)
La seva traductora, Ersi Marina Samará Spiliotopulu, ha fet una feina molt precisa per transportar-nos a l’Atenes contemporani del comissari Kostas Jaritos en aquest 16è volum de les seves aventures realistes, una mica gore i amb força color local.
2. Els meus dies al cafè Torunka, de Satoshi Yagisawa (Navona)
Un relat d’aquests típics japonesos, amb molta anàlisi social i que aquesta vegada se centra en les tribulacions interiors dels joves al Japó, un país en què la majoria de la població té una edat considerable. Nosaltres també ens hi trobarem d’aquí uns (pocs) anys.
3. Justinian: Emperor, Soldier, Saint, de Peter Sarris (Hachette UK)
El llibre més recent de Peter Sarris. De moment, ha sortit tan sols en llengua anglesa, però no dubto que aviat o tard se’n farà una traducció a alguna de les llengües de la Península, atesa la profunda influència que aquesta figura històrica va tenir sobre la nostra societat, si més no a través del dret civil.
Laura Casanovas
Les estrelles de Lilith
1. Xarnego, de Txema Díaz-Torrent (Medusa)
Tot i que fa uns quants mesos que volta per les llibreries, si sou dels que encara no l’heu llegit, correu a comprar-lo ara mateix perquè la història novel·lada de la infantesa del Txema a Ripollet és un dels llibres més divertits, esbojarrats però alhora plens de tendresa i profunditat que s’han publicat mai en aquest país.
2. Cadí (una biografia), d’Albert Villaró (Comanegra)
Un diccionari vital, una biografia sentimental, un relat de viatges, un llibre de records i una declaració d’amor a la muntanya màgica de tots els urgellencs. Tot això, i més, amb la prosa magnífica de l’Albert Villaró. Ja us podeu imaginar que és un llibre fabulós.
3. Passos previs, de Tony Lara (Salòria)
El Tony s’ha estat 10 anys fotografiant les hores prèvies a la processó de Divendres Sant de la Seu d’Urgell amb la seva mirada aguda i plena de sensibilitat. El resultat: un llibre de fotografia sensacional, de bellesa atemporal, que no només retrata la gent que fa la processó, sinó l’ànima eterna de la Seu.
...
1. La Catalunya discoteca, de Francesc Canosa (Comanegra)
Amb la seva prosa colorista, poètica, entusiasta i divertida, Canosa ens treu a ballar i evoca els anys que tota Catalunya era una discoteca. Si havíeu anat al Big Ben us portarà boníssims records i si no, sabreu què us heu perdut.
2. Kolkhoz d’Emmanuel Carrère (Anagrama)
Soc una lectora devota de tot el que escriu Carrère perquè crec que és un dels millors escriptors actuals. Si aquest cop ens vol explicar la història novel·lada de la seva mare, la historiadora Helène Carrère d’Encause, i tota la seva família, doncs la llegirem.
3. Mil cosas, de Juan Tallón, de Juan Tallón (Anagrama)
Com més llegeixo Tallón (Vilardevós, 1975) més m’agrada, aquest home! A la seva darrera novel·la ens explica un dia de la vida frenètica d’una parella jove en una gran ciutat. Una reflexió impactant i que es llegeix sense poder parar sobre l’estrès de la vida actual.
Lluís Viu
Editorial Andorra
1. Tafetans de justícia, de Sergi Mas (Medusa)
No em cansaré mai de llegir les històries que va escriure Sergi Mas. Ho feia amb aquella subtilesa sense cap pretensió, conscient potser que era l'últim representant d'un temps immemorial on les his tòries es construïen mitjançant la més bella tradició oral.
2. Hora de conèixer l'home, de James Baldwin (Trotalibros)
M'emociona descobrir nous autors, i encara més si és a través de relats com els de Baldwin, que desconeixia completament. Per a mi aquest és el màxim valor que ha de tenir una bona editorial, com ho és Trotalibros: hi fas plena confiança sense dubtar, perquè saps que darrere de cada títol hi ha un criteri que no defrauda.
3. L'estafador que va ser rei d'Andorra, de Jorge Cebrián (Anem)
La història de Boris Skossyreff s'ha revelat com el gran relat d'un complex segle XX andorrà, finalment molt més consistent que d'altres mites. Cebrián documenta de forma trepidant aquesta follia entranyable que ben bé també podria ser ficció.
...
1. Submergir-se en el naufragi, d’Adrienne Rich (Edicions Poncianes)
Sempre he estat atret per les ruïnes. Rich m'ha fet veure que també hi ha ruïnes d'un món que podria haver estat i no va ser, com per exemple les paraules que no existeixen per dir certes coses.
2. La sang de les promeses, de Wajdi Mouawad (Periscopi)
En el nou poemari d'Antoni Caus, 14 d'abril, a la contracoberta menciona que llegeix Wajdi Mouawad. M'he afanyat a llegir-lo per primera vegada. No és una novetat, però és absolutament actual: donada la situació internacional, la pregunta que travessa tota la tetralogia és avui més vigent que mai. Fins quan paguen els fills allò que han fet els pares?
3. Los malaventurados, de Mariana Rosas Giacomán (Dharma Books)
De l'estada a la Feria Internacional del Libro de Guadalajara a Mèxic vaig descobrir aquesta petita editorial mexicana de narrativa amb un catàleg potent de joves escriptors majoritàriament llatinoamericans, tot i que també han publicat La sombra del maguey (L'ombra de l'atzavara) de Pere Calders. Llegir en mexicà — entre les expressions, el lèxic i les construccions gramaticals pròpies — és redescobrir en positiu la bellesa de la lectura en castellà.
Mònica Bonell
Ministra de Cultura
1. Tolls, de Nil Forcada (Pagès)
El recomano perquè l’acció es situa a Andorra i és una novel·la negra amb girs inesperats.
2. Casa Cintet, del comerç, de Daniel Areny (ANA, CCISA, AR+I)
Molt interessant per conèixer aquella Andorra d’abans de FHASA i adonar-nos que ja hi havia andorrans emprenedors que importaven productes de tot tipus per vendre a les famílies d’Andorra. Un excel·lent treball de documentació.
3. Ametlles torrades, de Pilar Burguès (Editorial Andorra)
...
1. Cumbres borrascosas, d’Emily Brontë (Austral)
2. El pont on habiten les papallones, de Nazareth Castellanos (La Magrana)
Nil Forcada
Tolls
1. Matermorfosis, de Laura Tomàs (Medusa)
Tot es torna tòpic a l’hora de resumir, però el primer conte d’aquest volum val per un llibre sencer.
2. Xarnego, de Txema Díaz-Torrent (Medusa)
Perquè expressions com “tenia un pollazo en la frente” posen en entredit la lògica modal de Kripke que dècades enrere va desterrar l’existència dels unicorns.
3. Grandalla, de Mael Palau (inèdit)
Una totxana de mil pàgines que degrada les lletanies de Morell per conjurar els ecos d’una Andorra ja desapareguda dins del seu fantasma.
...
1. Una noche con Sabrina Love, de Pedro Mairal (Kindle)
Una novel·la sobre el fenomen de l’Onlyfans molt anterior al fenomen de l’Onlyfans.
2. El palacio de hielo, de Tarjei Vesaas (Trotalibros)
Qualsevol escriptura sobre el dol encobreix una promesa. Un llibre simple i senzill sobre tot allò que no és ni simple ni senzill.
3. Discotecas por fuera, de Víctor Balcells (Anagrama)
Una versió transhumana de la promesa de Vesaas: Bolaño y Úrsula K. Leguin es donen la mà per explicar-nos que les persones i les coses ja no hi són (o ja no hi eren).
Mariona Bessa
L’ascens dels rebels
1. Flors d’amor, de Laia Corma (Llamps i Trons)
Un recull de poemes fresc i àgil. Ideal per als qui vulguin estrenar-se amb la poesia o els qui estimin el gènere romàntic. La Laia transmet emoció pura i fuig d’artificis. A més, a tots els poemes hi trobareu un trosset d’Andorra.
2. Divendres 13. La pandèmia a Andorra, de Joan Martínez Benazet i Eric Jover (Anem)
Un llibre 100% recomanable si vols descobrir com es va viure la crisi de la pandèmia de la covid des de dins del Govern: decisions, pressió, dubtes i responsabilitats. Un testimoni real i polític que ens mostra la part més humana i emocional dels dirigents.
3. Matermorfosis, de Laura Tomàs (Medusa)
L’autora ens captiva amb aquest recull de relats foscos i fantàstics sobre la cara no tan bonica de la maternitat. Un llibre que parla sobre la transformació de la dona a tots els nivells: emocional, físic i d’identitat. Una lectura que no deixarà indiferent a ningú.
...
1. Xarxes, d’Eloy Moreno (Nube de Tinta)
La majoria de les novel·les d’aquest autor són obres d’art. Aquesta n’és una més i hauria de ser lectura obligatòria a les escoles. Xarxes mostra la cara més fosca de la finestra social actual dels adolescents. Una bona lectura per fer reflexionar els més joves.
2. El cor d’una Bridgerton, de Juia Quinn (Titania)
Ara que està de moda la sèrie de Netflix, no us podeu perdre aquesta joia de la Julia Quinn. Per a mi, el millor llibre de la Saga. Pèrdua, amor, traïció i molta tensió sexual. Obligatòria pels amants del gènere romàntic.
3. Coses que passen quan vols salvar el planeta, d’Anna Sierra (Masegosa)
L’Àlex és la protagonista d’aquesta història juvenil sobre el ciberassetjament i les dinàmiques socials a la preadolescència. La novel·la combina ficció i realitat d’una manera lloable, i ens fa reflexionar sobre l’amistat, la confiança i la responsabilitat al món digital.
Pol Bartolomé
La font dels diamants
1. Divendres 13. La pandèmia a Andorra, de Joan Martínez Benazet i Eric Jover (Anem)
Relatar un dels episodis més foscos d’un país és una tasca complexa. Fer-ho a més en primera persona, amb coneixement de causa, encara més. Benazet i Jover afronten aquest exercici amb valentia i voluntat de transparència. El llibre permet entendre, amb l’avantatge de la perspectiva, decisions preses en moments límit. Una crònica necessària per llegir amb calma allò que vam viure amb urgència.
2. El museu de l’elefant, de Joan Peruga i Carles Pellejero (Editorial Andorra)
Des del meu punt de vista, el Joan és un dels millors educadors que ha passat per l’Escola Andorrana. Però, per sobre de tot, és un gran escriptor. La màgia de la seva ploma és similar a la passió que generava com a professor: el fet de saber explicar les complexitats del nostre món amb alegria, claredat, i amb molta ficció.
3. Tafetans de justícia, de Sergi Mas (Medusa)
Si poguéssim incloure persones dins la categoria de patrimoni immaterial, el Sergi Mas ocuparia les primeres posicions. El seu llegat travessa generacions i defineix una manera d’entendre el país. Cada paraula, dibuix i gest conté una mirada cultural profunda. Els joves en diuen “aura”. Jo en dic identitat.
...
1. L’hora dels depredadors, de Giuliano da Empoli (Edicions 62)
El caos ja no és l’arma dels insurrectes, sinó el segell del poder. Da Empoli descriu l’aliança entre líders autoritaris i les grans tecnològiques, que acumulen poder sense límits. El llibre combina l’anàlisi teòrica amb escenes reals viscudes al cor del poder global. De Nova York a Riad, de l’ONU al Ritz Carlton de bin Salman. El resultat és un retrat tant fascinant com pertorbador del present polític. Una lectura clau per entendre cap a on evoluciona la democràcia contemporània.
2. La intriga del funeral inconveniente, d’Eduardo Mendoza (Seix Barral)
Guanyador del Premi Princesa d’Astúries de les Lletres l’any 2025, l’incombustible Mendoza torna a presentar una novel·la plena d’humor, embolics i misteri. Fidel al seu estil, la història combina intriga i sàtira amb personatges extravagants i situacions absurdes. És una lectura entretinguda però també una mirada irònica sobre la societat contemporània.
Laura Tomàs
Matermorfosis
1. Cossos estranys, d’Eva Arasa (Medusa):
Recull de relats sobre personatges portats al límit, breu, perquè en la seva prosa afilada i punyent, de bisturí, només hi ha el necessari per generar inquietud i lirisme a parts iguals. Per llegir a petites dosis i deixar ressonar, amb imatges que us acompanyaran durant temps. Una contista extraordinària de les nostres terres a l’alçada dels autors internacionals.
2. Tolls, de Nil Forcada (Pagès)
Una novel·la policíaca ambientada a Andorra, on importa tant el que passa com qui ho narra, i com ho fa. Escrita en capítols breus, alterna les veus en primera persona de diferents personatges que miren d’explicar (i explicar-se) el que va passar. Correspon al lector de decidir què és veritat i què no, qui és culpable i qui innocent, mentre seguim la investigació sobre la mort d’una jove al principi dels anys 2000.
3. L’hereu de la mort, d’Albert Font (Obscura)
Abans de publicar la bellíssima Titans, el jove autor andorrà es va estrenar amb aquesta història de fantasia de to malenconiós i poètic, ja marca de la casa. Acompanyem Jarràh, un jove amb un poder que li va gran, que mirarà de descobrir qui és durant un viatge per terres de meravella. Escrit amb una prosa feta per llegir a poc a poc i gaudint de les paraules. Fantasia d’alt nivell.
...
1. L’efecte taca d’oli/Infestació, de Jordi Escoin/Eduard Martí (Chronos)
Les dues novel·les curtes guanyadores del Premi Bagaleu 2024 es complementen en aquest volum. La primera, una ficció climàtica que juga amb el lector i fa reflexionar en una obra que s’escriu al mateix temps que la llegim. La segona, una fantasia esbojarrada, on l’humor i la mort van de la mà i les llegendes pirinenques es reinventen. Andorra esdevé escenari present i futur de la literatura més innovadora.
2. Alba, d’Octavia Butler (Mai Més)
Escrit als anys 60, Alba segueix llegint-se com un llibre modern. Ciència-ficció trencadora en una història de conquesta alienígena a través de l’amor i la simbiosi. Quant estem disposats a canviar per sobreviure? I en quin punt aquests canvis ens faran deixar de ser humans? Posthumanisme, feminisme, gèneres no-binaris, relacions no-monògames i la fi del món com a teló de fons. Radicalment actual.
3. Distancia de rescate, de Samantha Schweblin (Literatura Random House)
L’autora, una de les majors exponents del terror llatinoamericà, explica que va trigar set anys a escriure aquesta novel·la curta, i no va parar fins que no va trobar el narrador i el punt de partida adequats. Perquè, com aquest no para de repetir, allò que preocupa la protagonista (mantenir la seva filla a una distància suficient per rescatar-la de qualsevol perill) no és el que realment importa, sinó allò que li passa per alt.
Jorge Cebrián
L’estafador que va ser rei d’Andorra
1. Andorra insòlita, de Jordi Casamajor (Anem)
L’autor ens descobreix 50 llocs extraordinaris (alguns de poc coneguts) del nostre país. Tindreu una bona lectura plena de curiositats que està acompanyada de fotografies i dibuixos per entendre millor els ‘descobriments’ d’aquest caçador de vestigis antics.
2. El museu de l’elefant, de Joan Peruga i Carles Pellejero (Editorial Andorra)
Combina misteri, història i ironia a partir de la desaparició d’una elefanta en una Andorra en transformació. El protagonista inicia una recerca intrigant amb un company tan peculiar com carismàtic. El relat et transporta a un país ple de tensions, espies i interessos ocults.
3. Matermorfosis, de Laura Tomàs (Medusa)
Planteja la maternitat com una força de transformació poderosa i sovint dolorosa. El llibre reuneix disset relats de dones que exploren l’amor, la pèrdua, el desig i la família des de límits molt extrems. Amb elements fantàstics, apareixen criatures, mares i fills que desafien el cos i la realitat.
...
1. El mundo de ayer, d’Stefan Zweig (Acantilado)
Un dels llibres més interessants i impressionants que he llegit mai. L’autor narra, a través de la seva pròpia vida, l’ascens i la caiguda d’una civilització. Amb un to profundament melancòlic i reflexiu, mostra com aquest món va ser destruït en els dos grans cataclismes històrics del segle XX i pronostica el que vindria després del seu suïcidi.
2. Juan Belmonte, matador de toros, de Manuel Chaves Nogales (Asteroide)
És, sobretot, el retrat humà d’un personatge ple de contradiccions, pors i valentia. A través de la seva vida, es dibuixa també la Espanya canviant de principis del segle XX, amb les seves llums i ombres. Una lectura intensa i sorprenentment universal, que enganxa fins i tot a qui no té cap interès per la tauromàquia.
3. Los Cartier, de Francesca Cartier (Libros Cúpula)
La sorprenent història real de la família darrere de l’imperi Cartier i dels tres germans que van convertir la modesta joieria parisenca del seu avi en un símbol mundial del luxe. Està narrada per una besneta amb accés exclusiu a uns arxius familiars que va descobrir-los de manera inesperada.
Alba Doral
Periodista
1. El viatge de l’Elin al CRAE, de Sandra Castiñeira (Salòria)
Amb finalitats didàctiques i solidàries.
2. De cor t’ho vaig dir, de Juli Fernández Blasi (Llamps i Trons)
L’últim volum de poesia d’un amic atent.
3. Yuriko, de Mercè Aznar (Anem)
Perquè poques coses s’han publicat per aquí últimament amb una sensibilitat i una intel·ligència similar. I per la gran sorpresa que ens va donar animant-se a compartir-ho.
...
1. La sociedad del espectáculo, de Guy Debord (Pre-Textos)
És del 1967 i l’autor hi advertia: “Todo lo que una vez fue vivido directamente se ha convertido en una mera representación”. Quasi sis dècades després, té més vigència que mai.
2. Mínima moralia, de Theodor W. Adorno (Arcàdia)
Un altre pensador profètic en la descripció de la nostra trista realitat. Arcàdia ofereix una traducció en català d’aquest llibre construït a base de fragments per fer unes “reflexions des de la vida deteriorada”, que és el que adverteix des del subtítol el filòsof alemany.
3. De lo espiritual en el arte, de Vasili Kandinski (Austral)
Per alegrar-nos una mica.
Quim Valera
L’antic país antic
1. Cadí (una biografia), d’Albert Villaró (Símbol)
Insuperable descriptor d’una serralada que ha esdevingut una columna vertebral geològica, paisatgística i humana del nostre antic país antic.
2. L’estafador que va ser rei d’Andorra, de Jorge Cebrián (Anem)
Obra magna per conèixer un dels personatges més curiosos de la història andorrana del segle XX.
3. Les estrelles de Lilith, de Laura Casanovas (laButxaca)
Flamant premi Carlemany de l’any 2022. Recomano la lectura d’aquesta genial novel·la per anar escalfant motors amb el gran talent de l’autora atès que enguany ha guanyat el prestigiós premi Ciutat de Mollerussa de novel·la, amb l’obra Manual d’absències que molts estem esperant publicada amb candeletes.
...
1. La Catalunya discoteca. Big Ben, la conquesta de la nit, de Francesc Canosa (Comanegra)
Aquest llibre ens està fent viatjar a molts en l’epicentre vital nocturns que durant molts anys va ser aquesta famosa discoteca. És molt més que una crònica social, és la constatació, negre sobre blanc, d’un patrimoni emocional comú.
2. Ássua. El món en una vall, de Marta Lluvich (Fonoll)
Pirineu en vena, en tots els aspectes, amb el protagonisme de les nostres increïbles dones de muntanya, autèntics motors de les nostres societats ancestrals i actuals.
3. Encara ets de missa?, d’Antoni Gelonch (Albada)
El president de la fundació Horitzons 2050 ens fa una reflexió molt personal sobre les creences cristianes i la llibertat de practicar-les, en un món molt confós per un laïcisme mal entès.
Jan Arimany
Trotalibros
1. Xarnego, de Txema Díaz-Torrent (Medusa)
D’anècdota en anècdota, en aquestes memòries fragmentades l’autor evoca records de la seva infantesa i adolescència en els quals el dolor i la nostàlgia es maquillen amb un humor tan irreverent com irresistible.
2. Teoria del ridícul, de Nil Forcada (Marinada)
El fet que aquesta novel·la disfressada de biografia d’un escriptor andorrà maleït hagi guanyat un premi públic d’assaig és el seu toc d'irònica gràcia final. Aquest deliciós trencaclosques metaficcional recorda moltíssim a Bolaño, i tot i així l’autor surt airós d’una ombra tan allargada com aquesta.
3. 14 d’abril, d’Antoni Caus (Editorial Andorra)
Lemebel deia que la ràbia era la tinta de la seva escriptura i és amb ràbia, però també amb sensibilitat, impotència, tendresa i indignació que Caus ha escrit un poemari que orbita al voltant del buit que va deixar l’únic assassinat homòfob que ha tingut lloc a Andorra.
...
1. Amada, de Toni Morrison (La Segona Perifèria)
Arriba per primera vegada en català aquesta obra mestra de la literatura afroamericana que, amb un realisme màgic fosc i captivador, recorre les ferides obertes que va deixar l’esclavitud als EUA.
2. Tierra de empusas, d’Olga Tokarczuk (Anagrama)
Una reinterpretació en clau feminista de «La muntanya màgica» que combina la bildungsroman, la novel·la filosòfica i el thriller amb les llegendes de la Baixa Silèsia. Tokarzcuk ha escrit un homenatge prodigiós a la novel·la de Mann portant-la al seu terreny.
3. Escenaris, de Toni Sala (L’Altra Editorial)
Llegir aquesta novel·la és endinsar-te en un malson on el més inquietant de tot és que les ombres que s’hi mouen no són ni més ni menys que la realitat quotidiana que ens envolta. Una prosa incòmoda, afilada i precisa que explora la solitud, l’obsessió i la mort en una Catalunya en cendres.
Valentí Closa
Conseller de Cultura d’Escaldes-Engordany
1. 14 d’abril, d’Antoni Caus (Editorial Andorra)
Un poemari que per mi recull la idea de la “poesia sense por”, en què tots podem tindre un moment d’identificació lectora.
2. El museu de l’elefant, de Joan Peruga i Carles Pellejero (Editorial Andorra)
Un autor amb una gran capacitat humana i capacitat de canviar de registre amb facilitat.
3. Tafetans de justícia, de Sergi Mas (Medusa)
L’actualitat mana. Tenim un deute el Sergi.
...
1. Miles Davis, Sketches of Catalonia, de Pere Pons (Enderrock)
No és un llibre més sobre la figura del Miles Davis i la seva estructura és àgil i amb una part de ressenya discogràfica molt completa.
2. El laberint dels extraviats, d’Amin Maalouf (Alianza)
Un llibre molt adequat per al moment polític mundial per recordar la idea d’Occident i les seves conexions. Especialment recomanat per als joves. De fet, a mi me’l va recomanar la meva filla.
3. La península de las casas vacías, de David Uclés (Destino)
Tot i la seva densitat, manté en tot moment el fil del relat.
Carles Gascón
L’home que va canviar el Pirineu
1. Cadí (una biografia), d’Albert Villaró (Símbol)
L'autor retrata a través d’unes pinzellades fresques i impressionistes les múltiples facetes de la serra del Cadí, un marc físic inevitable i una imatge icònica per a tots els urgellencs.
2. Passos previs, de Tony Lara (Salòria)
El fotògraf escaldenc establert a la Seu d’Urgell aplica tot el seu art en un recull fotogràfic al voltant dels preparatius de la processó de Divendres Sant de la Seu d’Urgell, en una combinació de rigor etnogràfic, plasticitat i amor pel detall.
3. Casa Cintet, del comerç, de Daniel Fité (NA, CCISA, AR+I)
En una mostra del seu bon ofici d’historiador, l’autor ens acosta a l’anàlisi dels processos socials i econòmics que impulsaren l’activitat d’una casa de comerç d’Andorra la Vella que ens permet conèixer millor els estadis previs al boom econòmic de la segona meitat del segle xx.
...
1. El gran mar, de David Abulafia (Crítica)
Professor a la Universitat de Cambridge, Abulafia ens submergeix, i mai més ben dit, en una monumental història de la Mediterrània des dels primers pobladors paleolítics fins al segle xxi, en una peça magistral dins de la secció de l’assaig històric, i un exemple a seguir per aquells que ens hi volem dedicar.
2. Camí de Sirga, de Jesús Moncada (El Club dels Novel·listes)
Una nova edició d’un dels clàssics de la literatura catalana recent, veritable trencadís d’una comunitat perduda per sempre sota les aigües del pantà de Mequinensa. Una de les meves lectures preferides, potser per les meves arrels al Baix Cinca.
3. Trilogia berlinesa, de Philip Kerr (RBA)
Un recull de tres novel·les centrades al voltant de la figura de Bernie Gunther, un cínic policia de Berlín, durant l’auge i la caiguda del règim nazi, que combina amb gran encert la trama policíaca amb un profund coneixement de la realitat històrica del Tercer Reich, on no hi falten personatges com Heinrich Himmler o Reinhard Heydrich fent de secundaris.
Frédèric Font
Llibreria Moby Dick
1. Ce qui reste, de Bernhard Schlink (Gallimard)
Un home al final de la seva vida vol gaudir dels últims moments amb els seus. Deixar records, un rastre. Un llibre emocionant.
2. L’empereur de la joie, d’Ocean Vuong (Gallimard)
Un noi perdut a punt de saltar d’un pont, salvat per una dona gran que viu sola, abandonada dels seus. Una bella novel·la, plena de personatges inoblidables.
3. Rue des camélias, de Mercè Rodoreda (Zulma)
El destí d’una dona, Cécilia. Una infància difícil. Els amors complicats i sovint violents. Heroïna tràgica, fràgil i bella. Un relat sensible.
...
1. Les chemins de Joseph, d’Anne Gugliemetti (Buchet Chastel)
Novel·la coral, dos personatges tornen a un poble de Normandia, cadascun amb el seu passat. Sobre la mirada d’un nen acostumat a viure sol. Un relat molt maco.
2. Il n’y a pas de place pour la mort, de Paul Quignard (Editions Hardies)
Magnífica i malenconiosa que fa vibrar la vida!
3. Le Petit Prince, d’Antoine de Saint-Exupéry (Folio)
Enguany fa 80 anys de la primera edició en francès. Per a petits i grans. Per llegir i tornar a llegir, per regalar, per comentar, per gaudir, per pensar…
Joan Ramon Marina
Marinada
1. Tafetans de justícia, de Sergi Mas (Medusa)
Sergi Mas ens obsequia des de l’altre costat de la riba amb el tresor acumulat d’anys, de saviesa i d’experiència pirinenca, ara que el nostre món s’acaba.
2. El rebost i altres malsons, de Fabiola Masegosa (Masegosa Edicions)
L’autora desmembra la nostra vulnerabilitat quotidiana.
3. Coca masegada, de Maria Cucurull (Llamps i Trons)
Novel·la negra d’exquisida precisió lingüística, que s’atreveix a fer-nos dubtar de la fiabilitat de la política del país amb suposicions, rumors i sospites. Una coca que l’autora ens ha sabut cuinar a consciència.
...
1. Et la joie de vivre, de Gisèle Pelicot (Flammarion)
L’autora hi desgrana el sofriment físic i les vexacions sexuals que va patir, amb un cop d’autoritat a favor de la vida.
2. Psicopomp, d’Amélie Nothomb (Albin Michel)
Procura ser íntima i propera davant els altres en una autobiografia enlluernadora.
3.Una niña está perdida en el siglo XX, de Gonçalo M. Tavares (Seix Barral)
Imprescindible per comprendre el segle passat que, malgrat haver-lo viscut vaig passar-hi massa de puntetes.
Josep Maria Mangod
L’illa en flames
1. Tafetans de justícia, de Sergi Mas (Medusa)
He de confessar que encara no l’he llegit, però estic segur que les històries que una vegada més Sergi, descansi en pau, referirà, són les que li havia sentit explicar en la intimitat del taller d’Aixovall, amb aquella rara habilitat que tenia de transformar una anècdota relativament irrellevant en una història portentosa, plena d'ironia i surrealisme. L’imagino una continuació dels Cassigalls. Llegir-lo pot ser una manera de rendir un homenatge a un persona polifacètica que ens ha deixat, després d’una llarguíssima vida i d’una extensíssima producció.
2. Teoria del ridícul, de Nil Forcada (Marinada)
Una obra sorprenent, d’un autor sorprenent per la maduresa amb la qual escriu i fantasieja, malgrat la seva joventut. Tot una promesa. El llibre, tal com li vaig dir en una presentació, a mi em va semblar una sinopsis d’una gran novel·la, que li feia molta mandra escriure. Plena de fabulació, de cites literàries, amb l'aparició de mil i un personatges inventats, però creïbles, començant pel fantasmal protagonista, andorrà nòmada que sembla voler-se desdir de la seva condició, perseguint una carrera d’escriptor sense èxit. En fi, un llibre que, com ja havia dit, no deixa indiferent.
3. Foscors de Ponent, de Robert Pastor (Marinada)
L’autor ha fet un exercici d’estil espectacular en aquesta novel·la curta, 136 pàgines, feta de capítols encara més curts, amb un llenguatge periodístic, gairebé redacció de teletip, frases curtes, precises. Els capítols podrien ser cròniques, columnes de diari. Un repàs per una sèrie de fets de la Lleida negra, alguns de veritables, que ell lliga expertament amb la ficció. Acostumats als temes més seriosos que l’autor havia abordat, el llibre és d’una frescor remarcable, tot i que algú en podrà dir que frega el políticament incorrecte. Per a una tarda de diumenge, perfecte.
...
1. Personajes secundarios, d’Enrique Murillo (Taurus)
L’autor va ser durant anys la mà dreta de Javier Herralde i en aquest llibre, pràcticament un llibre de memòries, fa un repàs exhaustiu del que ha significat el món editorial català, bé català, el món de l'edició a Barcelona, que no sempre ha estat en català. El naixement i la desaparició d'editorials, les males pràctiques dels editors, la troballa de noves veus, la manipulació dels premis, a mi em va semblas un llibre molt interessant, sobretot pels qui rodem pel món de l’escriptura, és una mica extens però paga la pena i és força amè, malgrat la temàtica.
2. Morir en la arena, de Leonardo Padura (Tusquets)
Fa molt temps que dic que per llegir un bon castellà, salvant honroses excepcions, s’ha de recórrer als llatinoamericans. Vagi per endavant que els cubans no se’n senten ben bé de sud-americans. Padura és, sota el meu punt de vista, un dels millors escriptors actuals en espanyol, i tot i que no és una novel·la negra, el llibre no deixa d'explicar les diferents situacions sociopolítiques que afecten l'illa. És una veu clara i precisa, des de dins, ell segueix vivint a Cuba, i el llibre, una bona manera d’entendre la diguem-ne evolució de la societat cubana, des de El triunfo de la Revolucion.
3. L’amic retrobat, de Fred Ulhman (Edicions 62)
Amb la seqüela, L’ànima valenta, són dues perles de la narrativa. Són gairebé clàssics. Precisos, breus, 100 pagines, profundes. En un s’analitza l’adveniment del nazisme a través de l’amistat de dos nois a l’institut, el Gymnasium, l’un aristòcrata i l’altre jueu, ambdós alemanys. En l’altre, a les portes de la seva execució, l’intent de fer-se perdonar per certes actuacions, de les quals el protagonista no n’és responsable. Els he tornat a rellegir i m’han deixat molt bon gust de boca. L’escriptor, advocat de professió, només va escriure aquests dos textos breus, autobiogràfics, el segon dels quals es va editar de forma pòstuma.
Gabriel Fernández
Periodista
1. 14 d’abril, d’Antoni Caus (Editorial Andorra)
Talent, força i dolor. El millor llibre del Toni, per mi. Almenys el primer que accepta promocionar una mica.
2. Divendres 13: la pandèmia a Andorra, de Joan Martínez Benazet i Eric Jové (Anem)
En els temps que corren, en què és molt temptador dir que tot és un desastre, convé recordar que en aquells dies fotuts en vam encertar unes quantes com a país.
3. Tafetans de justícia, de Sergi Mas (Medusa)
Poc a dir. És la darrera obra de Sergi Mas i això fa que connectar amb ella sigui connectar amb qui ja és llegenda de la cultura del país.
...
1. Maite, de Fernando Aramburu (Tusquets)
Em va agradar molt Pàtria i me la llegiré segur.
2. El joc del silenci, de Gil Pratsobrerroca (La Campana)
Tothom me’n parla bé i es veu que és collonuda. El vaig entrevistar i em va semblar un noi maquíssim.
Bru Noya
Perdoneu les disculpes
1. Xarnego, de Txema Díaz Torrent (Medusa)
Company columnista d’aquest diari i còmplice d’un llibre conjunt, aquest és un Txema en estat pur. És un llibre que enganxa i que es llegeix fàcilment. Anecdotari de la seva joventut on no és políticament correcte ni religiosament ètic. Les diu de l’alçada d’un campanar però és que, com sol passar massa sovint, la realitat, la de Ripollet, en aquest cas supera la ficció.
2. L’ànima separada del cos, d’Eva Arasa (Medusa)
La novel·la neix d’un relat, en realitat el monòleg interior de la Clàudia, que té 17 anys i que ha patit assetjament. A partir d’aquí, l’Eva ho lliga tot molt bé. Perquè relaciona assetjament amb bruixeria. Debut de la inspectora Elisa Blanch, en un ecosistema que li dona números per continuar amb la seves investigacions en més novel·les.
3. 14 d’abril, d’Antoni Caus (Editorial Andorra)
Reflexió que va molt més enllà d’un clam contra l’homofòbia. Torna el Caus de Repetició i diferència i de Maleta Paraigua Bolic en un gènere, el de la poesia, molts anys proscrit de les editorials. El punt de partida de 14 d’abril és l’assassinat d’un jove portuguès homosexual fa 26 anys en un carreró rere la Cava Benito d’Escaldes-Engordany.
...
1. Kolkhoz, d’Emmanuel Carrère (Anagrama)
L’autor s’endinsa amb tot el seu bagatge polític, literari i sentimental en una fascinant aventura pel temps i la història que recorda els millors treballs memorialístics de Marguerite Yourcenar. Teixeix un relat realista i profund de les incògnites, els blancs i els negres de tot un segle intens que ell, en gran part, encara tenia pendent d’explorar. A Limónov i a Una novel·la russa, ja s’havia capbussat en la història de Rússia.
2. Islandia, de Manuel Vilas (Planeta)
Un escriptor aragonès a qui molts lectors van descobrir amb Ordesa. A Islandia torna a explorar un dels seus grans temes: l’amor, la memòria i les relacions, però aquesta vegada explicat des del final. Una història que mira enrere per entendre què ha passat i què queda després d’una relació. Diu que “destruir l’amistat en un divorci és un desenvolupament emocional!
3. El nom a la paret, d’Hervé Le Tellier (Edicions 62)
A partir de la recerca de la curta vida d’un jove francès disposat a morir pels seus ideals, l’autor reflexiona sobre l’ascens del nazisme, però també fa un retrat força inquietant de la nostra societat. És una obra de no-ficció i prosa austera, concisa. Matemàtic i crític a Le Monde, ha estat editor de Queneau i Perec i membre del grup d’experimentació narrativa Oulipo.
Andrés Luengo
Periodista
1. Yuriko, de Mercè Aznar (Anem)
Dones que se’n van i homes que ja no hi són, mares que no volen ser-ho, mares que no en saben prou i fills que encara no han après a plorar. Els versos de Yuriko estan farcits d’absències –“L’aixeta de la pica gotejava/ i l’eco del degoteig/ feia més buida la casa”– i són una reivindicació continguda del present i del valor catàrtic del silenci: “No cal saber gatès/ per parlar amb un gat”. La revelació poètica del curs, i té mèrit si coincideixes amb un nou Caus (14 d’abril).
2. El darrer segle i mig de l'arquitectura andorrana, d’Enric Dilmé (Anem)
La nostra arquitectura és molt més que el romànic, el granit, Casa de la Vall i Bofill. I Dilmé ens ho ha ensenyat, primer des del seu blog, www.enricdilme.com/portfolios/escrits, i ara des d’aquest volum epifànic per on desfilen un grapat d’arquitectes de primera fila que van modelar l’espai on transcorren les nostres vides, des de Puig i Cadafalch, Adolf Florensa i Cèsar Martinell, fins a Domènec Escorsa, Josep Maria Sostres i Joan Margarit, passant per Josep Danés, Miguel Fisac i Josep Puig Torné. N’hi ha dotzenes, i després de llegir aquest llibre miraràs cap amunt d’una altra manera. Exclusiva: Anem en prepara una segona part.
3. L’histoire secrète des grandes radios pyrénéennes, de Sylvain Athiel (Privat)
L’home que, amb el permís de Jean-Marc Printz, més sap de Radio Andorra, escriu la biografia definitiva de l’estació, amb atenció especial al controvertit Jacques Trémoulet i a la guerra bruta engegada per França per enfonsar-los tots dos, estació i patró, culminada amb Sud Radio: “Si Radio Andorra va ser una emissora pirata, Sud Radio va ser una emissora corsària”. Se’n va sortir a mitges, perquè al final van haver de tancar totes dues. La presentació, per cert, el 19 de maig a la Moby Dick.
...
1. Tareas, Geoff Dyer (Penguin)
Res en els orígens, típicament working class, de l’autor permetien presagiar que es convertiria en un dels reporters (i escriptors) més brillants de l’Anglaterra finisecular. A Tareas explica la infància i primeríssima joventut a Chentelham als 60 i primers 70, just abans de Thatcher: la primera maqueta Airfix, la primera bicicleta, el primer magreig i la primera cervesa, amb una banda sonora monopolitzada pel rock progressiu. I contra pronòstic, notes brillants, gramar school i Oxford.
2. El ancho mar. El fatídico viaje final del capitán James Cook, Hampton Sides (Capitán Swing)
La fascinant epopeia de Cook als mars del Sud ens l’han explicat del dret i del revés, però Sides se centra en el tercer i fatídic viatge i revisa les causes, probablement mèdiques, que el 14 de febrer del 1779 van acabar amb la seva mort a mans dels mateixos hawaians que un any abans l’havien rebut com un Déu. De regal, l’encara més portentosa història de Mai, l’indígena que es va embarcar cap a Anglaterra al segon viatge de Cook i que va tornar a Tahití al tercer.
3. La constelación del perro, Peter Heller (Blackie Books)
Novel·la postapocalíptica en la línia de La carretera però amb una mica més de marge per a l’esperança. Una pandèmia devastadora ha liquidat el 99% de la humanitat. Hig i el seu gos s’han associat a Bangley i sobreviuen en un aeròdrom de Colorado. Fins que un dia Hig, que és pilot, decideix investigar el misteriós senyal que ha detectat en un aeroport més enllà del punt de retorn de la seva Cessna. Si et va agradar Tercer origen, t’encantarà La constelación del perro. A l’estiu se n’estrena la versió cinematográfica.
