Sant Jordi resisteix

Ni en el millor dels somnis hauria dit fa tan sols una setmana Pamela Méndez que dilluns obriria Llibres Idees, que l’“excepció al desconfinament” decretada per al sector permetria salvar ni que fos in extremis el Dia del llibre, i no diguem ja que tancaria a jornada d’ahir amb uns guarismes espectaculars, donades les circumstàncies: entre un 70 i un 80% de la facturació d’un Sant Jordi normal. És a dir, sense coronavirus. I no gaire lluny de la d’un Sant Jordi amb pluja, que ha sigut una contingència recurrent els últims temps.
Doncs exactament això és el que va passar ahir, i com és lògic, tant a Méndez com a Oliver Vergés, al comandament aquesta setmana crucial de La Puça, se’ls dibuixa un somriure d’orella a orella –amb el permís de la mascareta– perquè han salvat ni que sigui els mobles. És cert que s’ha perdut la campanya prèvia, que estirava les vendes fins al 20, potser el 30% de la facturació anual, però també ho és que aquest any Sant Jordi s’allargarà molt més enllà del 23 d’abril, augura Vergés. I en qualsevol cas, les vendes d’ahir van caure com autèntic mannà al sector. 
Han canviat, això sí, els hàbits. Tant de compra com de lectura. Per força, és clar. La Pandèmia va agafar les grans editorials amb els pixats al ventre i els candidats a best sellers camí de la impremta i tan sols les més previsores (o afortunades) s’hi van avançar. Méndez posa els exemples d’Elisa Benavent (Un cuento perfecto) i de Javier Castillo (La chica de nieve), que han liderat de llarg les vendes a Idees, propulsats per la santa fortuna: “Les caixes amb els llibres m’havien quedat bloquejades a la duana el 16 de març, dimarts finalment em van poder servir el gènere, i ahir al matí ja havia venut mig centenar d’exemplars de cadascun”. A una distància considerable es van situar, diu, Chufo llorens (El destí dels herois), Javier Cercas (Terra Alta), Nuria Pradas (Tota una vida per recordar) i Almudena Grandes (La novia de Frankenstein). 
Al costat d’aquests títols més o menys previsibles es van colar, com ja havien augurat en les jornades prèvies els llibreters, autors locals. Amb una gratíssima sorpresa al capdavant: Antoni Morell s’ha enfilat aquest Sant Jordi estranyíssim a dalt de tot dels més venuts entre els andosins amb De la governança d’un país, publicada pòstumament i que proposa una relectura en clau actual de les màximes del Manual Digest que més l’havien inspirat. Quina llàstima que no hagi viscut per veure-ho, deia ahir Vergés –editor de Morell a Anem, per cert– i quina llàstima que no hi sigui per posar una mica de llum en aquesta hora fosca, podríem afegir-hi.

Hàbits diferents
Ludmilla Lacueva l’hauria acompanyat en aquest hipotètic podi... si Scrap mortal, la segona aventura del comissari Llop, hagués arribat a temps. No va ser el cas, però Scrap mortal lidera el rànquing d’encàrrecs pendents. A partir d’aquí, la cosa està molt repartida, diuen els llibreters, però amb un clar predomini de l’autor de casa. És veritat que aquest és dels fets diferencials del nostre Sant Jordi, però aquesta vegada s’ha vist reforçat per l’absència de competència mediàtica i la literatura de Quilòmetre Zero s’ha revelat com un valor refugi. En fi, que han sortit amb relativa comoditat títols com Els fills dels miners d’Adrall, de Josefina Porras; Al sol que bat la penya, l’últim poemari de Manel Gibert; El dinovè protocol, d’Àlvar Valls; Pessics de natura, de Jaume Riba, i Consell de la Terra: els orígens, en què Carles Gascón avança fins al 1278 la gènesi de la institució parlamentària. “Fins i tot m’han demanat –diu Verges– la traducció al francès de El museu de l’elefant, de Peruga”.
També han tingut sortida considerable els llibres de fons. Títols que portaven en ocasions anys a les lleixes, com ara El llibre de la pesta, oportuníssim, de  Coral Cuadrada, o Nazis a la frontera dels Pirineus Orientals, de Josep Clara, i rareses com ara Consuelo de la filosofía, escrit per Boeci al corredor de la mort –parlem de la Pavia del segle VI de la nostra era–, Cuando editar era una fiesta, la correspondència exquisida i en ocasions escandalosa de Jaime Salinas, l’ideòleg d’Alianza, Seix Barrral i Alfaguara.
Però dèiem que han canviat també els hàbits. D’entrada, perquè la major part de les vendes han sigut a través d’encàrrecs. Però és que a més, diu Méndez, “hem registrat menys compradors, però que feien compres de molt més volum. Dimarts, per exemple, una senyora es va endur 25 llibres: 25! No sé com s’ho va fer per arribar a casa. I han sigut molt habituals els casos de clients que se’n emportaven cinc, deu de patac. Per a tota la família”. S’ha imposat també un  nou model de servei de llibres a domicili, poc ortodox i que equipara producte tan exquisit a les prosaiques pizzes, a través de City Sherpa, que estalvia que el client s’hagi de desplaçar. Però que hi havia ganes de llibres ho demostra el fet que des de primeríssima hora del matí es van registrar cues a les llibreries. Unes cues obligades per l’aforament limitat però que es van allargar fins al tancament.  Com deia una persona sàvia i segur que també bona, no és que llegir sigui un substitutiu de la vida: llegir és viure dues vegades. I en temps de confinament, probablement tres.