Hem demanat a una vintena dels nostres escriptors, editors i llibreters que recomanin tres títols d’autor nacional i tres més d’autor forà. I el resultat és aquest.

Vots de sang o Neu a la porta? Succedanis de realitat o Cossos estranys? Tercer origen o Antic país antic? Amunt i avall  o Olor de sofre? Maleta paraigua bolic o La volàtil substància de cada bell crepuscle? Són dilemes que molt probablement s’hauran de plantejar demà. Com que comprar-los tots, no diguem ja llegir-los, és impensable si no tens una cartera sense fons (i un piset a les torres per guardar-los), hem demanat als nostres escriptors, editors i llibreters que seleccionin i comentin  per a nosaltres tres novetats locals i altres tres de la literatura universal. Aquí tenen el resultat d’aquesta reveladora enquesta. Demà, més amb Roser Porta, Oliver Vergés, Pamela Méndez, Quim Valera, Lara de Miguel, Txema Díaz-Torrent, David Gálvez, Teresa Colom, Noemí Rodríguez, Toni Gibert i Albert Villaró.

 

Ward

La vall dels andosins

1. Mal m’és dir-ho, però el primer en què penso –i estareu d’acord que és autènticament andosí– és el meu propi La vall dels andosins. Els lectors diuen que n’estan  contents, i el meu editor també. Aprofiteu, que encara no té ni un any, és jovenet i tendre.

2. Una altra recomanació clara seria Albert Villaró amb  Tercer origen. Perquè és l’Albert, un autor consolidat que a més escriu bé. Una mica d’enveja sí que fa.

3. Succedanis d’eternitat, de David Gálvez és complexa, humana, i amb una riquesa de referències culturals. Recomanable, sobretot en dosis moderades. Un conte per dia sembla raonable. Abans d’absorbir-ne majors quantitats, consulteu el vostre metge.
...
1. El més recent de Jordi Nistal em té intrigat, El front del Pallars i la rereguarda republicana de l’Alt Urgell. Perquè també cal conèixer la història (recent, sens dubte encara cruent) dels veïns.

2. Per temàtica, sens dubte acabaré comprant, Entre els déus i el no-res, de Jordi Corominas. Planteja preguntes fonamentals sobre què és la fe, algunes de les quals sens dubte ni tan sols tenen resposta. Però el plantejament interessa i la reflexió és pertinent.

3. Pàl·lid Plató, d’Enric Virgili, tot un exercici estilístic. Per una banda, recorda l’humor absurd amb un deix centreeuropeu de Kafka. Per l’altra, té clares arrels en la literatura clàssica grecollatina. El meu cinisme natural em fa sospitar que molt sovint escriu amb segones i terceres.

 

Àngels Xandri i Fina Font

Editorial Andorra

Són llibres sens dubte d’una gran qualitat literària els uns, i que aporten molt de coneixement, els altres. I tots d’editorials que cuiden molt el que tenen entre mans i que ens fan reflexionar sobre la condició individual i col·lectiva.

1. Neu a la porta i Ull de gat, ull de bou, de Teresa Colom.

2. Cossos estranys, d’Eva Arasa.

3. Olor de sofre, de Roser Porta.

4. Maleta paraigua bolic, d’Antoni Caus

5. L’habitació d’en Giovanni, de James Baldwin, en espera de llegir-lo. Trotalibros sempre és garantia!
...
1. Armand Obiols, d’una fredor que crema, de Quim Torra. 

2. Dietaris 1990-2017, de Mircea Cărtărescu amb pròleg de Sam Abrams.

3. Com estimar la teva filla, d’Hila Blum.

 

Antoni Caus

Maleta paraigua bolic
1. A quarts de quinze, de Robert Pastor, perquè a la meva edat em plau més llegir els versos dels vells que no pas dels joves.

2. Olor de sofre, de Roser Porta, per tastar el gust de la llibertat d’un món que no vaig viure.

3. Amunt i avall, de Gabriel Fernández, per recórrer l’aventura vital del millor periodista d’Andorra.
...
I tres editorials:

1. Lleonard Muntaner: qualsevol llibre de l’editorial mallorquina. Per exemple, els Dietaris 1990-2017, de Mircea Cărtărescu .

2. 3 i 4: qualsevol llibre de l’editorial valenciana. En especial, els volums de l’obra poètica completa de Vicent Andrés Estellés.

3. Adesiara: qualsevol llibre de l’editorial de Martorell. De bon matí, El Cant dels Nibelungs; després de dinar, la islandesa Saga de Kormákr, i després de sopar, El Poema de Gilgamesh.

 

Eva Arasa

Cossos estranys

1. Neu a la porta / Ull de gat, ull de bou, de Teresa Colom. Les dues novel·les breus amb què l’autora contribueix a fer gran el projecte ideat per Manuel de Pedrolo, Temps obert, ens plantegen dues vides possibles de la protagonista, una dona que viu a Barcelona a la dècada de 1960 i que es troba confrontada amb la idea mateixa de llibertat.

2. Maleta paraigua bolic, d’Antoni Caus. Tal com em va dir el llibreter quan vaig comprar el poemari, alguns dels seus versos són cops de puny, et sacsegen i et foragiten de la inèrcia amb què anem passant els dies. És un poeta lúcid, que escriu des de la tripa i tria les paraules amb la precisió d’un rellotger.

3. Succedanis d’eternitat, de David Gálvez, perquè no deixem mai de creure que, fins i tot la vida més avorrida i grisa ens pot regalar alguna sorpresa, un gir inesperat de guió que ens descol·loqui per complet. I si això no passa a la vida real, com a mínim sí que passa als relats de David Gálvez, una via per escapar del tedi de la quotidianitat.
...
1. Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, d’Irene Solà. El pacte amb el diable marca el destí de les dones del mas Clavell, a qui generació rere generació els manca alguna cosa. Un relat vivíssim, que beu de la història i el folklore i, alhora, desborda imaginació.

2. Joan Salvat-Papasseit, poeta amb majúscula, de Jordi Martí Font, ed. Una nova edició de l’obra completa de Papasseit, una excusa com qualsevol altra per rellegir alguns dels millors versos de la literatura catalana: “res no és mesquí / ni cap hora és isarda, / ni és fosca la ventura de la nit”.

3. Tercer origen, d’Albert Villaró. Faig trampa i decideixo que Villaró podria ser un autor de fora (com ho podrien ser Colom, Caus o Gálvez). Una novel·la suposadament juvenil sobre com sobreviure en un petit poble del Pirineu a una catàstrofe mundial. El millor, la prosa àgil de Villaró i la ironia marca de l’autor.

 

Jan Arimany

Trotalibros

Davant del moment de canvi que afrontem recomano novel·les sobre el canvi a la societat andorrana:

1. Últim estiu a Ordino, de Joan Peruga. A través d’una protagonista inoblidable, Assumpta d’Areny-Plandolit, descobrim les transformacions que es van operar a l’Andorra (i Barcelona) del segle XIX.

2. La neu adversa, d’Antoni Morell. Un extraordinari diàleg intergeneracional de l’Andorra tradicional i l’Andorra del turisme el segle XX.

3. Morts, qui us ha mort?, d’Iñaki Rubio. L’últim best-seller andorrà ha travessat fronteres i, lluny de limitar-se a narrar un cas particular, retrata una societat en un moment de canvi i temor l’any 1943.
...
1. Pinya de rosa (Marines i boscatges), de Joaquim Ruyra. Edicions del Cràter recupera una obra fonamental de les lletres catalanes que no només immortalitza la Costa Brava de l’època, sinó que va tenir una influència essencial en tota la literatura catalana posterior. M’hauria agradat publicar-lo jo, aquest llibre.

2. Al bosc s’hi ha d’anar quan encara és fosc, de Maria Arimany. El Premi Documenta d’enguany és un llibre de relats la lectura del qual és com un bosc on el lector pot veure tot el moviment bestial que s’hi amaga. Una combinació prodigiosa de la literatura d’Irene Solà i Eva Baltasar.

3. Contes, de William Faulkner. Esther Tallada reincideix en el repte de traduir Faulkner al català amb la cèlebre selecció del mateix autor dels seus millors relats. Gairebé 1.000 pàgines d’excel·lència literària. Bravo.

 

Ludmilla Lacueva

Vots de sang
1. L’antic país antic, de Quim Valera. L’autor ens transporta cap als temps de la romanització de l’Urgellet i de les Valls d’Andorra. Una lectura amena amb un estil dinàmic i fresc com és el caràcter de l’autor. Una delícia poder descobrir un bocinet més de la nostra història. 

2. Cossos estranys, d’Eva Arasa. Aquest conjunt de relats ens porta, de la mà de l’autora, cap a unes experiències insòlites. El tot acompanyat d’una prosa poètica alhora que realista i emotiva sense que les ànimes fosques hi siguin gaire lluny.

3. Amunt i avall, de Gabriel Fernández. No és només un llibre sobre unes vivències com a responsable de comunicació de l’equip MoraBanc de bàsquet, sinó també una lliçó de vida de com una feina somiada t’acaba cremant. M’agrada l’estil directe de l’autor,  que parla sense embuts de la seva experiència personal, que també pot servir als lectors per afrontar moments de crisi.
...
1. La casa de la orilla, de Daphne du Maurier. L’autora, al meu parer, és una de les reines indiscutibles del misteri i del suspens psicològic. En aquesta novel·la ens porta de nou cap a Cornualles, terra de penya-segats i de secrets. Per mitjà d’una droga, Dick Young viatjarà cap al segle XIV on serà testimoni invisible d’una sèrie d’intrigues en una comunitat feudal força cruel.

2. Nord i sud, d’Elizabeth Gaskell. Una lectura indispensable fins i tot per als qui no siguin lectors de grans clàssics de la literatura victoriana. L’autora, amb gran mestria, ens fa viatjar cap al nord d’Anglaterra on la protagonista, Margaret Hale, assistirà al naixement de la Revolució Industrial i el xoc dels treballadors tèxtils amb els seus patrons.

3. Los dos lados, de Teresa Cardona.  Ambientada a San Lorenzo del Escorial, ens absorbeix en una trama ben trenada i on de sorpresa en sorpresa, la tinent Karen Blecker haurà d’esbrinar qui és l’assassí d’un home que han trobat lligat, deshidratat i amb la vista fixa a una ampolla d’aigua que penja del sostre. Gaudireu amb la seva lectura.

 

Haydée Vila 

La Trenca

1. Faveles de luxe. Acabat de sortir del forn, aquest llibre és una iniciativa d’un grup de ciutadans preocupats per l’esdevenir d’Andorra. Són 50 fotografies de Kim Manresa en blanc i negre i de format gran amb una desena de textos de gent d’Andorra referits als problemes de l’habitatge,  l’urbanisme i el dret al paisatge. El llibre posa en qüestió si Andorra està en venda i propugna el dret a la conservació del territori, a gaudir d’un turisme sostenible i la  necessitat d’aturar l’especulació galopant en la qual estem instal·lats. Els textos són de  Josep Dallerés, Rosa Duró,  Joan Ganyet, Jordi Ordóñez, Rosa Gili, Lidia Magallón, i Marc Vila, i la introducció, de Jordi Cornella.

2. Cossos estranys, d’Eva Arasa. Que era una bona escriptora ja ho sabia, l’havia llegit en el format periodístic i en poesia, que sap de literatura també ho he comprovat en xerrades particulars o veient-la presentar algun escriptor a La Trenca. El que no sabia era que és una excel·lent escriptora de narrativa. Cossos estranys m’ha enganxat des de la primera línia, per la forma i pel contingut. Uns relats curts que presenten personatges foscos, amb un punt de violència i un altre de fantasia. Dels llibres que més m’han sorprès els darrers temps.

3. Olor de sofre, de Roser Port. Aquest llibre és un regal per la memòria històrica d’Andorra. Roser Porta repassa la història del Centre Cultural d’Andorra, una  agrupació de joves que als anys 70 va intentar crear cultura al nostre país abans que les institucions públiques agafessin el paper de promotors, deixant molt difícil la tasca de les entitats privades. Per posar en context el Centre Cultural Andorrà també es fa un repàs històric d’altres iniciatives dedicades al mateix fi.
...
1. Ofert a les mans, el paradís crema, de Pol Guasch. Per mi, una de les veus  joves més interessants de la literatura en català. Guasch va guanyar el premi Anagrama amb la seva primera novel·la, Napalm al cor, el 2021. Amb només 27 anys, Guasch ja és un escriptor consolidat amb una veu i un estil propi, amb una llengua depurada, precisa i àmplia. Un escriptor compromès i sensible que juga, domina i experimenta amb la paraula i amb la forma, i que mostra una capacitat poc corrent de crear mons propis. Si el primer llibre em va agradar i emocionar, aquesta segona novel·la m’ha mantingut enganxada i commoguda fins a la darrera paraula.

2. Todos los perros de mi vida, d’Elizabeth Von Arnim. Hi ha moltes maneres d’encarar i escriure una autobiografia, però la manera que va triar (l’any 1936!) l’aristòcrata i escriptora australiana em va fascinar: fer un recorregut per les relacions més sòlides de la seva vida,  els seus gossos. Els que no concebem la vida sense un gos recordem el passat així: “quan tal cosa jo encara tenia aquell  gos o aquell altre”. D’aquesta manera de segmentar el temps, Von Arnim en fa una magnífica narració, escrita de manera natural amb molt d’humor i ironia i una prosa àgil que de seguida t’atrapa.  Em declaro encara més fan d’aquesta dona avançada, visionària i feminista quan el feminisme encara estava a les beceroles.

3. Contes, de  William Faulkner. Tenia un deute pendent amb Faulkner. Quan anava a la universitat vaig intentar llegir Mentre agonitzo, en català, una edició de lletra minúscula i traducció enfarfegada i no vaig ser capaç d’acabar-lo. Vaig pensar que Faulkner no era per a mi. Afortunadament,  la traductora actual de Faulkner d’edicions 1984, Esther Tallada, ha convertit Mentre agonitzo en Mentre em moria i ha traduït, de manera molt més literària que literal, algunes obres més del mateix autor. La darrera, un recull de 42 contes, la millor manera de capbussar-se  en l’obra de l’escriptor americà,  en la qual conviuen la violència, la poesia i l’humor. 

 

Gabriel Fernández

Amunt i avall

1. Antic país antic, de Quim Valera. Un llibre sobre qui som apel·lant a una realitat Pirinenca que m’atrau. A més  l’autor és un tio collonut.

2. Tercer Origen, d’Albert Villaró. És, possiblement, el millor escriptor que tenim i aquest gir pedrolià ve molt de gust.

3. Olor de sofre, Roser Porta. Els anys 70 arreu i aquí també devien ser l’hòstia, i un llibre que em proposa passejar-me per allà em motiva moltíssim.
...
1. A les dues seran les tres, de Sergi Pàmies. Els llibres de contes d’aquest home són una garantia i segur que aquest també és collonut.

2. Baumgartner. Si és un Auster el vull. Una mica com el Pàmies.

3. Un cor furtiu, de Xavier Pla. La vida de Josep Pla és fascinant i aquest llibre, per poc bé que l’expliqui, ha de ser-ho també.

 

Mariona Bessa

Torno en set dies

1. Morts qui us ha mort?, d’Iñaki Rubio. Un gran llibre que et manté enganxada de principi a fi. Encara ho fa més intrigant i addictiu el fet que la història del fratricidi fos real. Molt ben escrita, amb uns diàlegs captivadors i uns personatges que t’arriben al cor per quedar-s’hi per sempre.

2. Olor de difunt, de Ludmilla Lacueva Canut. Dues històries entrellaçades, una passada i l’altra present. Secrets, misteris i assassinats, un còctel que sempre funciona en novel·la negra i del qual Ludmilla Lacueva m’és una gran mestra. Una història amb molta intriga i un bon final. 

3. Consciència, de Teresa Colom. Imagineu-vos que, en un futur, la immortalitat es pot comprar i la teva consciència pot viure per sempre més dins d’un sistema informàtic. Consciència és una novel·la de ciència-ficció que ens fa reflexionar sobre la naturalesa de la humanitat. 
...
1. Terra, d’Eloy Moreno. Una novel·la que et fa ser crític amb la informació. Una història fascinant que fa que et plantegis fins a on estaríem disposats a arribar els humans, tant literalment com figurativament. Un reality show que no et deixa indiferent. Sense cap dubte, la millor obra d’aquest autor.

2. Trenza en el mar esmeralda, de Brandon Sanderson. Una història de fantasia i empoderament femení, de pirates i de mars sense aigua. El príncep heroic és ella, i la damisel·la amb problemes és ell. Un canvi de rols que no et deixa indiferent, construït sobre una història tendra i memorable.   

3. Ales de sang, de Rebecca Yarros. Una història de fantasia bèl·lica juvenil amb traïcions, secrets, enemies to lovers i un munt de girs inesperats. Increïblement addictiva. Als aficionats a Harry Potter i Joc de Trons els encantarà!

 

Maria Cucurull

Català jurÍdic

1.  Les aparences enganyen, de Melània Vinyals. Per la seva manera de narrar i per tots els referents amb què ensopegues al llarg de la història. Crec que té molt a dir en un futur, la definiria com la jove promesa de les lletres andorranes. 

2. Olor de sofre, Roser Porta. Per la feina de recerca que ha fet la Roser i perquè a través de la veu dels testimonis he descobert l’activitat del Centre Cultural i de la premsa de l’època. 

3. El quadern blau, Albert Ginestà. Perquè en la història hi he trobat reminiscències de Calders i Pedrolo, dos autors que mai em canso de rellegir. 
...
1. Ofert a les mans el paradís crema, Pol Guasch. Perquè m’agraden les històries no sempre còmodes de llegir, per la poesia que trobo en la seva narració i perquè per a mi és un referent de la literatura catalana contemporània.

2. A casa teníem un himne, de Maria Climent. Pel ritme, la senzillesa, que no vol dir simplicitat, narrativa i el fet que escrigui amb un registre ebrenc. Calen moltes Maria Climent per atraure nous lectors.

3. Lliçons de química, de Bonnie Garmus, perquè és una història que emociona, amb un rerefons feminista que defuig de reivindicacions pamfletàries.

 

Montse Guiu

Primeres persones

1. Amunt i avall, de Gabriel Fernández, un llibre on l’autor explica com es va acabar cremant amb la feina en el bàsquet, i sobre com de perilloses poden ser les coses bones de la vida. Un gran dircom per a un gran club. Una obra per a tots els que estimem el MoraBanc Andorra. 

2. El que mai et vaig dir, de Noemí Rodríguez, novel·la gens convencional que ens trasllada a un procés de transformació personal. Perquè, malgrat que siguem persones diferents, malgrat que tinguem coses viscudes diferents, personalitats i vivències diferents, al final, com a humans que som, ens mouen les mateixes coses. Estimar, sentir que encaixem, tenir un objectiu a la vida d’una manera més o menys clara, donar sentit a les coses que passen. 

3. M’agradaria trencar una llança a favor de la poesia que promou Marinada. Amb A quarts de quinze, Robert Pastor es renova a si mateix com a poeta, ens ofereix una visió global de la seva experiència de la vida, però en càpsules a l’abast de tots els públics. I això m’ha semblat preciós. D’alguna manera, democratitza la poesia i la fa més assequible i duradora, més entenedora. 
...
1. Mai és una paraula molt lletja, de Maria Climent. Aquesta és la història real d’infertilitat de l’autora. Un relat cru, sobri i commovedor escrit a cor obert i amb la voluntat de fer visible una realitat que es viu de portes endins. El camí per tenir una criatura més sovint del que sembla es converteix en una travessia llarga i plena d’obstacles, una muntanya que s’ensorra a cada pas, un torrent de sentiments encontrats que encara avui es viu en silenci i solitud.

2. Entre el seny i la rauxa, Rosa Regàs. “Quan miro enrere i veig la història del meu país, em costa deslligar-la de la meva pròpia història i les dates se’m barregen com si els esdeveniments que tan importants han estat per a la meva vida fossin no només importants també per al país, sinó que de vegades els veig com si fossin ells els que haguessin provocat els canvis en la ciutat i fins i tot en l’univers”. Les memòries d’infància de l’autora ens transporten a la Catalunya de la nostàlgia, quan els primers anys de la República omplien els carrers d’il·lusió i l’art i la cultura esdevenien raons de ser per a molts. 

3. Els dies robats, de Blanca Busquets. En un petit poble dels Pirineus, un grup de persones vingudes de llocs diferents hi fan un recés dedicat al ioga i al pilates. S’allotgen tots en una casa a prop del poble. Arran d’una ordre governamental, es veuen obligats a allargar indefinidament l’estada. El món s’ha aturat per una alerta global. L’aïllament i la incertesa acaben transformant la relació entre persones d’edat, tarannà i trajectòria vital diversa. S’estableixen inesperats lligams i complicitats que se sumen a la convivència accidental amb alguns habitants del poble.