“Per Sergi Mas aquest Comú hi sent autèntica veneració, com la sentim tots els lauredians i tots els ciutadans d’aquest país. Així que totes les seves idees i propostes les tenim en compte i les estudiem amb atenció. I el destí de la seva col·lecció etnològica és una qüestió que continua sobre la taula. Mai no l’hem descartat”. Ho diu, que consti, la consellera de Cultura laurediana, Teresa Areny, amoïnada pel pessimisme que delataven les últimes intervencions de Sergi Mas, primer quan a principis de juny va transcendir l’interès del Museu del Disseny de Barcelona per incloure la col·lecció a l’inventari de la caixa catalana, i després la setmana passada en un article, Pregó des del balcó d’un 6è pis publicat en aquest diari. En tots dos casos es lamentava amargament del desinterès del Comú lauredià, que segons ell havia desestimat la cessió de la col·lecció, un miler de peces entre eines de fuster, forja i terrissaire, caixes de núvia, escudellers, caps de biga, un teler en miniatura, coberteria de ferro, aram i bronze, claus de ferro forjat, morters, escudelles formatgeres i, és clar, salers de pastor, que ha anat reunint des que el 1957 es va instal·lar a Aixovall.

Segons Areny, el malentès es deu a les lògiques presses de Sergi Mas –i tan lògiques: aquest any en fa 95!– i a la reconstrucció del Centre Cultural, que ha concentrat les energies i els recursos econòmics i humans del Comú: “Però tenim la seva proposta sobre la taula. L’hem analitzat per buscar-li una sortida.” El Comú considera que si bé tota la col·lecció és difícilment assumible, pel volum, pel cost i perquè moltes peces haurien de ser restaurades, una part sí que podria acabar en mans públiques. La pregunta és com fer possible aquestes bones intencions. Areny vol implicar-hi altres institucions, començant pel Govern, que hi podria reservar un espai al futur Museu Nacional. El primer pas, però, serà convocar una taula amb presència de Cultura i del Comú de Canillo, que també s’hi ha mostrat interessat. Amb una altra opció a mitjà termini: quan el Centre Cultural reobri, la sala Sergi Mas de l’antic Comú quedaria lliure –avui exerceix com a sala de premsa i punt de reunió– “i tindria tota la lògica que s’hi exposés la part més significativa de la col·lecció”. Segons les últimes previsions, això serà al gener. Veurem si Sergi Mas té tanta paciència.