Vostès no ho recorden perquè eren molt joves, però a finals del mil·lenni passat El Chaval de la Peca era un fenomen de masses. I sense xarxes. Allà on anava congregava multituds. La capital el va convidar per la festa major, devia ser la del 1999, i li van plantar l’escenari a la plaça del Poble. Érem milers de persones allà dalt, i si coneixen algun d’aquells dinosaures els confirmarà com el terra de la plaça tremolava com una fulla de paper. No va passar res, és clar, però molt raonablement no s’hi van tornar a programar concerts multitudinaris. Per si de cas.
Doncs bé: El Chaval de la Peca va fer mutis, espantat segurament d’aquell èxit marcià a cavall de versions kitsch de clàssics dels 70 i 80 –Libre, A-Ba-Ni-Bi, Te estoy amando locamente– i es va transmutar en Marc Parrot, que era l’home que hi havia sota el mite: músic, compositor i productor que després ha seguit una llarga, discreta i també tranquil·la carrera en solitari.
Si en parlem aquí i avui és perquè Marc Parrot és un dels ganxos de la primera edició d’Entresons, el nou cicle de música en viu que Sant Julià s’ha tret de la màniga per explotar els renovats escenaris del Centre Cultural. De moment, tres concerts fins a finals d’any: el flamenc jazz del pianista Chico Pérez per començar (16 d’octubre), Marc Parrot i el Quartet Brossa (13 de novembre) i Mar Pujol (4 de desembre).
La gràcia de l’ocurrència, i allò que la distingeix d’altres cartells similars –des de la Temporada que el ministeri de Cultura va programar fins al 2024 a l’Auditori fins al cicle Acústic que als primers anys 2000 tenia lloc precisament al vestíbul del Centre Cultural–, és que Entresons va proposar als músics del cartell que involucressin talents locals als seus concerts, una dèria recurrent en la programació artística laurediana. Només cal que pensin en els Fils d’art i en els Pastorets. Van dir que sí, és clar.
El resultat és que Chico Pérez completarà el seu piano i la seva banda habitual amb una formació de l’ONCA –onze cordes i quatre vents– per aixecar una proposta simfònica dirigida pel mestre Sergi Cuenca, avui al capdavant d’El Rey León, el musical que arrasa a la Gran Via madrilenya. Un concert que "li devíem", diu la consellera de Cultura, Teresa Areny, "perquè teníem programat un bolo seu al Claror el novembre del 2022, però l’incendi ho va fer impossible: va acabar tocant a la parroquial, però era de justícia convidar-lo per a l’estrena".
Marc Parrot, de la seva banda, compareixerà amb disc nou sota el braç –El frec i la bala, el 13è de la seva discografia, entre el pop de cambra i el folk acústic i que musica poemes de Joan Vinyoli i Manuel Forcano–, Lluís Cartes a la percussió –tots dos han col·laborat llargament en els projectes de l’un i de l’altre– i Veu Silent, el duet que integren la cantant Roser Puigbò i el guitarrista David Sanz, a qui el mateix Parrot va produir el primer disc, Sons d’algun vers. Els versos, per cert, són de Teresa Colom, Ester Fenoll, Marta Deu, Arnau Orobitg i Antoni Caus, entre d’altres.
I per acabar, la cantautora Mar Pujol, l’última sensació del folk català. Vindrà amb el nou disc, D’aquesta aigua no en beuré, acabat de sortir del forn, i la col·laboració local anirà a càrrec de la laurediana Eugenia Correia, de carrera meteòrica, que es va quedar a un centímetre de la final del Sona 9 però que es va endur el Premi Red Carpet, una residència artística a l’estudi Red Carpet de Lloret de Vistalegre (Mallorca) per produir i gravar tres cançons.
