Govern, Comú i propietat acorden traslladar l’edificabilitat d’un terreny adjacent a l’església a un altre solar.
Hi ha qui quinze dies enrere es va quedar de pedra quan va començar a florir una renglera de bolos de ciment al prat que hi ha sota el cementiri de Sant Serni de Nagol. Es veu que la propietat havia demanat autorització per fer-hi obres menors per arranjar el terreny, que fa certa pendent, i que el Comú l’havia donat. El cert és que la propietat no va fer altra cosa que remetre’s al pla d’urbanisme vigent: la finca hi figura com a sòl urbanitzable, així que, amb la llei a la mà, si hagués volgut hauria pogut aixecar-hi un edifici.
Si s’acosten a Sant Serni comprovaran que el terreny es troba una mica més enllà dels 20 metres que conformen el perímetre cautelar, la diguem-ne franja de seguretat on no es pot moure ni una pedra sense l’autorització de Patrimoni fins a l’aprovació de l’entorn de protecció del monument. Així que a dreta llei, a la propietat no se li hauria pogut recriminar res, ni tan sols en el cas que hagués decidit construir-hi.
El que precedeix demostra la vulnerabilitat del nostre patrimoni monumental, pendent d’uns entorns de protecció que s’han aprovat fins avui amb comptagotes. La legislatura passada, sense anar més lluny, no se’n va aprovar cap. Ni un. I l’anterior, tan sols tres. Per trobar l’últim cal remuntar-se al maig del 2019, i va ser el de Sant Marc i de Santa Maria d’Encamp. En total, i des que es va promulgar la Llei del Patrimoni, el 2003, se n’han aprovat 14. I n’hi ha 56 de pendents.
Bé, 55, perquè la bona notícia és que la ministra de Cultura, Mònica Bonell, sembla haver pres l’accelerador i el Govern va aprovar dimecres passat el de Sant Serni de Nagol, que ara passa al preceptiu tràmit d’exposició pública previ a l’aprovació definitiva. És una bona notícia perquè el text consagra els 20 metres de la zona d’acompanyament i hi estableix uns criteris d’obligat compliment per preservar la integritat de Sant Serni. Més enllà d’aquests primers 20 metres, a l’anomenada zona preventiva, proposa uns criteris per salvaguardar-ne les visuals si és que alguna vegada s’hi construeix, criteris que segons la modificació de la Llei del patrimoni del 2014 serà el Comú qui decidirà incloure (o no) al pla d’urbanisme.
Fins aquí, és cert, res d’extraordinari més enllà del fet, inèdit des del maig del 2019, que el Govern doni llum verd a un entorn de protecció. El que se surt absolutament de l’ordinari és l’acord a què han arribat el Govern, el Comú i la propietat per traslladar l’edificabilitat que el pla d’urbanisme preveu al solar de sota del cementiri a un altre solar de la mateixa propietat. Un conveni que segons fonts del ministeri depèn ara de les al·legacions que es puguin presentar, però que satisfà aparentment totes les parts i garanteix la integritat de Sant Serni de Nagol, que continuarà sent un monument exempt, sense cap construcció a l’entorn immediat. De moment, és clar, perquè a la zona 2 o preventiva sobre el paper la construcció no hi està prohibida. Però el fet que els terrenys adjacents pertanyin a tan sols dos propietaris, afegit a l’acord consensuat amb el que semblava tenir més interès a edificar-hi, allunyen aquesta possibilitat.
Tres entorns més a la vista
El de Sant Serni, ho dèiem més amunt, és el primer entorn que s’aprova des del 2019, i el quart des de la modificació de la llei del Patrimoni, el 2014, quan es va retallar de 100 a 20 metres, recordin, el perimetre cautelar. En vindran més, perquè Bonell no vol esperar la tramitació del nou text que substituirà el del 2014 i que va deixar enllestit la seva predecessora, i tirarà de moment pel dret: abans que acabi l’any vol tenir aprovat el de Casa de la Vall, i el seguiran el 2024, no per casualitat després de les comunals, els de Sant Miquel d’Engolasters i de Sant Joan de Caselles. Encara n’hi ha un altre en perspectiva, el de Sant Martí de la Cortinada, que forma també part de la candidatura de la formació del Coprincipat a patrimoni de la humanitat i corre per tant certa urgència.
Pel que fa a la nova Llei de Patrimoni, no l’esperin abans del 2025, pel convenciment que Bonell té que la complexitat d’un text que toca matèria tan sensible com el sòl requereix el màxim consens amb els comuns. Caldrà per tant esperar a les eleccions, i donar prioritat a textos menys litigiosos com ara la llei de la llengua oficial, la del dipòsit legal i la d’arxius i dipòsit documental.