Diari digital d'Andorra Bondia
La nau i el presbiteri de Sant Serni, amb el terra de parquet que es va instal·lar a la primavera (Foto: J. G.)
La nau i el presbiteri de Sant Serni, amb el terra de parquet que es va instal·lar a la primavera (Foto: J. G.)

Sant Serni de Nagol: el parquet de la discòrdia


Escrit per: 
A. Luengo

Mossèn Pepe Chisvert sosté que el nou terra de fusta, subvencionat pel ministeri amb 7.000 euros, facilita l’accés al temple; els experts insisteixen que el “despersonalitza” i es demanen si Patrimoni va autoritzar la intervenció i si va passar pel Consell Assessor.

La benzinera de la Margineda, la destral de Juverri, la rasa de Santa Coloma i ara, el parquet de Sant Serni de Nagol. Una altra polèmica per al Servei de Patrimoni. Parquet!? A Sant Serni, que tenia aquell terra tallat directament sobre la penya i que és probablement – i amb el permís de Sant Martí de Nagol– el temple més rústic del nostre romànic!? A Sant Serni, consagrada el 1055 i on Patrimoni havia programat els últims temps tres campanyes, tres, per restaurar el conjunt mural més antic que es conserva en el nostre racó de món!? Doncs sí: parquet, i a Sant Serni.

El cert és que la intervenció es va concretar al maig i que durant tota la campanya d’estiu l’església ja s’ha pogut visitar amb el sensacional lífting que veuen aquí al costat, però no ha sigut fins els últims dies que la polèmica ha saltat a les xarxes socials. La iniciativa va partir de la parroquial de Sant Julià, que la va consensuar –diu el rector, mossèn Pepe Chisvert– amb el cònsol, amb els veïns de Nagol i també amb els de Certers. Mossèn Pepe tenia entre cella i cella una intervenció més ambiciosa i que havia d’incloure la reparació de la teulada, que presenta –diu– certs problemes. Però amb els 7.000 euros que va obtenir del ministeri en concepte de subvenció no hi arribava, així que es va decidir de posar-hi parquet.

L’objectiu, insisteix, era i és facilitar l’accés als serveis religiosos a les persones amb mobilitat reduïda. Val a dir en aquest punt que a Sant Serni no s’hi diu missa de forma regular ni habitual; només quan s’hi celebren batejos, comunions i casaments. I al·lega mossèn Pepe que la intervenció es va fer amb el reglamentari permís de Patrimoni –l’autorització la va donar l’anterior director del departament, diu–, que és “totalment reversible i absolutament provisional”, i que es va fer sense tocar ni una pedra de l’església.

Fins aquí, les explicacions de mossèn Pepe, el pare de la iniciativa i que demana de col·locar-nos en la situació d’una persona que va amb cadira de rodes. El cas és que des del costat tècnic no es veu exactament així. I resumeix el malestar que ha generat aquesta intervenció un professional de la restauració de llarguíssima trajectòria que coneix Sant Serni fil per randa i que considera, és clar, essencialment lloable la intenció primigènia. Llàstima, afegeix, que no s’hagin solucionat de passada les dificultats que presenta el caminet que hi mena. Però si considera qüestionable la intervenció és sobretot perquè el parquet –l’interior, però també el del porxo– “despersonalitza totalment el monument”. I s’explica: “El color marró amb què s’ha repintat el terra es menja absolutament el conjunt murals, i s’ha de tenir en compte que Sant Serni és un monument únic en què s’ha d’intervenir de forma integral: no té sentit que les pintures vagin per un costat, i el terra, per un altre. D’aixòse’n diu fer un patchwork”.

Dubtes raonables

Reclama el nostre expert que en un cas com aquest s’imposa un criteri estètic “unificat i consensuat”, i sospita que l’objectiu essencialment pragmàtic s’ha imposat sobre la necessària reflexió que requereix la intervenció en un monument –insisteix– “únic”: “Sembla que no s’ha rumiat prou quin tipus de fusta ni de pintura s’hi esqueia millor, i diria que han tirat pel dret”. El resultat, conclou, és “un fals estètic i un fals històric”.

Altres experts en conservació consultats pel BonDia se sorprenen que el Servei de Patrimoni autoritzés en el seu moment la intervenció, tal com és preceptiu segons l’article 14,1 de la Llei del patrimoni cultural quan afecta un monument –i Sant Serni ho és des del 2003, quan va ser declarat Bé d’Interès Cultural. Altres dubtes raonables que sorgeixen, vistes les reticències unànimes que ha generat entre els professionals del ram, és si el Consell Assessor hi va arribar a dir la seva, i si els arqueòlegs del ministeri van emetre un informe sobre la intervenció. Consultat sobre aquests i altres extrems del cas, el ministeri de Cultura va guardar ahir silenci.

Quina hauria sigut, en fi, la intervenció tècnicament més adequada? Cobrir el terra amb un vidre, tal com es va fer a Sant Serni de Canillo, una opció aparentment òptima perquè combina el criteri conservador amb l’accessibilitat? Doncs tampoc, perquè –rematen els experts– si no és un material de gran qualitat i, per tant, extremadament car, s’acaba embrutant i ratllant, i el manteniment és molt costós. En un món ideal, diu, caldria haver encarregat un estudi sobre la possibilitat de recuperar el terra original que, com que Sant Serni s’aixeca en bona part sobre la penya, està format per vetes de pissarra que els constructors del temple van ajuntar amb morter de calç per donar forma al primitiu paviment. Un paviment que només va arribar de manera molt fragmentària al 1976, quan es van descobrir els frescos de la nau i es van retirar les restes del terra de fusta amb què –curiosament– s’havia cobert.

Andorra
Patrimoni
Sant Julià
Sant Serni de Nagol
Nagol
parquet
mossèn Pepe
Chisvert
Eudald Guillamet
Número de vots: 730
Comentaris: 3

Comentaris

Fan el que més els hi convé. Ara la benzinera de la Margineda funciona a més com a estocatge i aparcament de cotxes. Fa molt maco.
Vaig estar-hi aquest estiu per fer la visita guiada i un altre visitant; estant al porxo, no se'n va adonar que hi havia un esglaó i va caure... resultat, va haver d'anar a l'hospital! això de l'accessibilitat... dubto també que una cadira de rodes passi per l'estret caminet d'accès
Quina llàstima, ara ja podran fer celebracions amb sabatetes de taló, ai!!! perdó ja podran accedir la gent amb mobilitat reduïda... segur que les ments pensants quan viatgen a altres parts del món valoren les restes en estat original i s'hi fan fotos... Andorra és així

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic