El campanar ensorrat ja supera la meitat de l’alçada original i arribarà als set metres a la jornada de portes obertes.
Tot és optimisme al departament de Patrimoni. La segona i definitiva campanya de restauració del campanar de Sant Vicenç d’Enclar, que va arrencar a l’abril, avança a velocitat de creuer i, si no es produeixen incidències meteorològiques, conclourà abans que comenci l’hivern. Era el termini que es va establir des del primer moment, però els inicis van ser més complicats del que s’esperava i va costar un temps agafar el ritme, admeten des de Patrimoni. Fins i tot descomptats imponderables com que una pedra mal col·locada obligués a desfer tota una filera i tornar-la a fer.
Superat aquell moment diguem-ne crític, tot fa pensar que el campanar es coronarà abans que el fred i la neu, enemics mortals del morter, obliguin a aturar la restauració. Aquesta setmana s’ha superat la meitat de l’alçada original del campanar, que quan va caure, la matinada del 19 de desembre del 2019, s’enfilava fins als vuit metres, i per al 16 de setembre, quan s’hi ha previst la visita guiada amb portes obertes dins de les Jornades Europees de Patrimoni, molt possiblement ja s’haurà arribat als set metres.
Ho explica amb legítima satisfacció la ministra de Cultura, Sílvia Riva, que si les coses no es torcen veurà complert un dels objectius prioritaris del mandat després que el monument col·lapsés farà tres anys. Paral·lelament a la reconstrucció del campanar també s’ha refet la porta d’accés al temple, i la intervenció es rematarà amb la restitució del paviment original de la nau, que es va retirar en la intervenció de l’any 1978. A banda de tornar a col·locar al seu lloc exacte, gràcies als models 3D aixecats a partir de la documentació fotogràfica, les 462 pedres que s’han pogut identificar (se’n van recuperar prop d’un miler), l’altre gran repte de la reconstrucció serà decidir si es reintegra l’arrebossat exterior del campanar –probablement original i això és molt dir perquè estem parlant d’un monument d’origen preromànic, possiblement del segle VIII–, que li conferia un aspecte molt característic i que s’havia conservat de forma fragmentària.
La decisió es prendrà una vegada el campanar estigui completament reconstruït. I serà un dels aspectes que avaluarà el comitè d’experts que ha fet el seguiment de la restauració i que avui pujaran a Sant Vicenç juntament amb la direcció facultativa de les obres i els tècnics de Patrimoni.
El roc de les Bruixes i Radio Andorra, a les Jornades
A banda de Sant Vicenç d’Enclar, que es podrà visitar el 16 de setembre, les altres grans propostes de les Jornades Europees de Patrimoni seran la Ruta dels Orris d’Encamp, les esglésies de Sant Roc de Sornàs, de Sant Serni de Nagol i de Sant Ermengol de l’Aldosa, el jaciment de la Roureda de la Margineda, els gravats dels roc de les Bruixes i Radio Andorra. Les Jornades tindran lloc aquest any entre el 16 i el 25 de setembre, i inclouran també la presentació de dos llibres: Homes i dones de Canillo. Als auficis! de Robert Lizarte, i Moles i molins fariners d’Andorra, de Francina Pons. Com és habitual, hi haurà portes obertes als museus nacionals, al Thyssen, al Museu de la Moto i a l’Espai Galobardes.
La campanya a la farga del Madriu identifica una fase del segle XVIII
La segona campanya d’excavacions a la farga del Madriu va culminar la setmana passada i ha permès la documentació de dues fases que es corresponen a dues etapes tecnològiques diferents: la primera és anterior a la construcció del martinet (segle XVIII) i la segona és contemporània a la seva utilització (XIX). Prou evidències per confirmar el que fins ara era només una hipòtesi: la farga del Madriu és la baula que enllaça les fargues medievals, anomenades molines, amb les fargues catalanes d’època moderna. En aquesta campanya també s’han restaurat més de 60 metres lineals de murs de pedra seca, s’ha consolidat el fornal on s’escalfaven les barres de ferro i el paviment de pedra del cambrot, s’han restaurat tres murs de l’edifici principal de la farga, i s’han documentat dues plantes a la casa principal: un habitatge a la superior i un estable amb magatzem de ferro a la planta baixa. Les excavacions han permès recuperar material arqueològic com quinze monedes, fragments de vaixella, vidres decorats i estris de bronze. Durant les quatre setmanes que s’ha allargat la intervenció s’hi han desplaçat un centenar de visitants, i el 2023 hi està prevista la tercera i última campanya de camp.
