La pluja ha endarrerit la fase final de la reconstrucció del campanar, que el ministeri confia enllestir a l’agost.

El compte enrere ha començat: el ministeri de Cultura confia a donar per acabada la llarguíssima reconstrucció del campanar de Sant Vicenç d’Enclar entre finals de juliol i principis d’agost. Tres anys i mig després de l’episodi de pluja i vent que la matinada del 20 de desembre del 2019 va abatre el monument preromànic més antic que es conservava al nostre país i que segons la versió oficial va ser la causa directa de l’esfondrament.

De fet, i segons la  cap de Patrimoni, Isabel de la Parte, la intervenció ja hauria conclòs si no hagués sigut per  les tempestes vespertines de les últimes setmanes, que n’han alentit considerablement l’última fase: la restitució dels fragments de l’arrebossat del mur del campanar. Una operació delicadíssima, adverteix, perquè la humitat impedeix que el morter de calç s’assequi prou ràpidament i convé no aplicar-lo si hi ha pluja a la vista.

La puja que ha caigut quasi cada tarda des de fa quinze dies explica, doncs, el relatiu retard que acumulen les obres, que inicialment havien de concloure a principis d’estiu. Cal recordar que una de les decisions més difícils i també més controvertides quan va començar la restauració va ser si es restituïa íntegrament l’arrebossat original del campanar –com tots els temples romànics, la façana exterior de Sant Vicenç estava completament arrebossada–, si es deixava la pedra vista o si es replicava l’arrebossat fragmentari de l’última etapa de la història mil·lenària del monument. Com és notori, es va optar per aquesta última opció, i es va reconstruir el campanar amb la màxima fidelitat a l’aspecte que tenia abans de la matinada fatídica del 20 de desembre del 2020, i a partir de la documentació històrica, bàsicament fotografies, que es va poder reunir.

La dermis del campanar serà per tant la que marcarà el ritme de la fase final de la restauració. Però queden també detalls menors, com ara la restitució del paviment original de la nau, que es va retirar de les campanyes de finals dels anys 70, gairebé enllestit. Acabada la feina grossa serà el torn del Comú, que s’encarregarà de l’embelliment de l’entorn i de la il·luminació del conjunt arqueològic del roc d’Enclar. En qualsevol cas, la bastida que ara envolta el campanar serà l’últim que se’n retirarà, una vegada culmini amb èxit l’implant de la nova pell. Però De la Parte era ahir repatània a avançar una data ni tan sols aproximada, més enllà d’“agost o principis de setembre”, perquè puguem contemplar Sant Vicenç tal com era abans del 20 de desembre del 2020.

Bé, tal com era, tampoc, perquè el campanar reconstruït ha crescut entre sis i vuit centímetres, perquè se li ha afegit la cornisa que figura a la documentació gràfica i que el 1980 es va passar per alt. També s’ha aprofitat per corregir el desplom de 17 centímetres que presentava el campanar en l’última fase, i que va aparèixer en el model 3D que es va haver d’aixecar a partir de les fotografies existents i davant la inexistència de cap planimetria del monument. Gràcies a aquest model, i també a la previsió de Patrimoni, que immediatament després de la catàstrofe va inventariar i numerar les pedres del campanar ensorrat, se’n van poder identificar 482 que es van recol·locar, com en un trencaclosques, al lloc exacte que ocupaven. Per a la resta, fins al miler de peces, es va haver de recórrer a la perícia i a la intuïció dels tècnics especialitzats que han participat en la reconstrucció. El resultat final és que finestres, òculs i forats de bastida es troben també al lloc exacte, amb una precisió mil·limètrica.

Patrimoni també ha aprofitat, en fi, per renovar el llosat de la nau, i de tot plegat n’ha estat responsable un equip d’arquitectes dirigit pel tolosà Alex Letellier i on figuren també el català Carles Brull i, per part andorrana, Andreu Canut. Tic, tac.