“El meu somni, de petit, era una bicicleta. Vaig haver d’esperar molt de temps per tenir-ne una. Me la deixava un comerciant de vins per a qui treballava a Bordeus. La bicicleta és per a mi l’autèntica llibertat; si ets prudent, pots anar contra direcció, pujar per les voreres o ignorar algunes regles. I a mi m’encanta ignorar les regles.” No sé què en pensaran els nostres biciclistes de guàrdia, amb Claude Benet al capdavant, d’aquest manifest obertament subversiu que entén les dues rodes com un passaport cap a l’anarquia i el campi qui pugui. Però és el que en diu Jean-Jacques Sempé, Sempé per als amics, i no vindrem nosaltres a corregir el pare del Petit Nicolas, una de les patums de la historieta francesa de la segona meitat del segle XX.

Doncs tenim la fortuna que fins al 29 de juliol exposa al CAEE escaldenc una vintena de dibuixos, aquarel·les i gravats que tenen com a motiu principal, per no dir únic, el que els francesos en diuen –o en deien– la petite reine. ¿L’excusa? L’arribada a Arcalís de la novena etapa del Tour, que inspira les pròximes tres cites de la Temporada cultural francesa: l’exposició de Sempé, òbviament, però també un recorregut pels 103 anys de la història de la carrera a través d’una sèrie de fotografies en gran format que es desplegaran a partir del 22 de juny pels carrers d’Ordino, i –precisament– Schubert et la petite reine, amb el pianista François-René Duchâble, l’actor Alain Carré i textos sobre –ho havíem de dir– la grande boucle. Serà el 30 de juny al Comunal de la capital.

Però l’estrella és avui Sempé, que no va comparèixer –coses de l’edat– al CAEE, convertit per unes setmanes i amb el permís de les Fontetes en la capital del còmic. A canvi, hi ha enviat una sèrie que inclou mitja dotzena de dibuixos inèdits –ploma i tinta xinesa– així com un grapat d’il·lustracions publicades al New Yorker –s’hi va estrenar com a portadista el 1978 i des de llavors s’hi ha prodigat amb assiduïtat– i les clàssiques vinyetes que retraten una França que sembla ancorada als temps d’Anquetil, Poulidor i... el Petit Nicolas, amb la característica línia clara de la historieta francobelga, més pròxima per entendre’ns als ninotaires del TBO que no a coetanis seus com Milo Manara o Hugo Pratt.

Sempé juga una altra lliga; de fet, quasi es podria dir que en un altre esport: l’èxit li va arribar gràcies al celebèrrim personatge infantil, una desena d’àlbums amb guions de Goscinny –la meitat d’Astèrix: quina bèstia!– publicats a partir del 1960 sobre un personatge aparegut inicialment a la revista belga Le Moustique, el 1952. Però hi ha un altre Sempé; en realitat, probablement el Sempé de debò, que és el caricaturista de premsa, amb les seves vinyetes mudes i d’un humor amable: L’Express, Le Figaro, Paris-Match, Le Nouvel Observateur, Télérama...

Paral·lelament, i des del 1964, publica cada any un àlbum temàtic –com el nostre Ibáñez!–. I ja en porta uns quants. La gràcia de Sempé i el Tour, que és com es titula l’exposició del CAEE, és que no correspon a cap sèrie, sinó que és una col·lecció construïda per a l’ocasió per la galeria parisenca del dibuixant, que recull obra d’estil i datació diversa –les més antigues, dels anys 70– i que amb tota seguretat no es tornarà a veure junta. I una clau final: veuran que un tal Raoul Taburin, mecànic de bicicletes, és un personatge recurrent: es tracta del pare adoptiu del dibuixant, a qui Sempé ret un càlid homenatge en vélo.