Sense notícies del dolmen

Regirarocs reclama una intervenció urgent al jaciment d’Encenrera, descobert fa tres anys i que no s’ha excavat.

Va ser la gran notícia arqueològica del 2018. I havia de ser la de la dècada: el protodolmen d’Encenrera, sí, una estructura funerària de grans dimensions (14 metres de diàmetre) datada pel seu descobridor, l’arqueòleg català Josep Font, entre el 4000 i el 2000 abans de la nostra era, i sense precedents entre nosaltres: era el primer monument megalític d’aquestes característiques que es documentava, i de fet venia a omplir un buit sorprenent. Com deia l’aleshores cap de Patrimoni, Xavier Llovera, era insòlit que a Andorra, situada enmig d’un enclavament megalític especialment prolífic que completen les comarques catalanes de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Pallars, no hagués aparegut cap estructura dolmènica.

Va ser una troballa excepcional i gairebé casual. Recordin que va aparèixer de forma inesperada en els treballs preliminars de la campanya d’excavació de la ruta dels orris del 2018, quan les fotografies per satèl·lit de l’àrea que s’havia d’excavar van revelar una sospitosa estructura circular de grans dimensions que, examinada de prop, va resultar ser el que sembla un enterrament, un dolmen tipus cista, opina l’arqueòleg Gerard Remolins, en què els difunts es dipositaven a la cambra mortuòria central a través d’una llosa o tapa zenital, tot plegat cobert per un túmul i emmarcat pel cromlec o perímetre de pedres.

El Comú va pressupostar per a l’estiu següent una primera intervenció consistent a sondejar el túmul i la cambra i a desbrossar el jaciment per confirmar que es tractava efectivament d’un dolmen i proposar-ne una datació amb dades obtingudes sobre el terreny. Aquella primera actuació no va tenir finalment lloc, o no almenys en els terminis en què s’havien previst, i la pandèmia va trastocar-ho òbviament tot. També la projectada excavació del dolmen. El resultat és que tres anys després sabem exactament el que sabíem l’agost del 2018, quan va transcendir el descobriment d’un jaciment que era de tot punt extraordinari. Des del Comú no van poder concretar ahir si el pressupost del 2022 hi reserva, ara sí, una partida, i és per això mateix que Remolins, amb àmplia experiència des de Regirarocs en la intervenció en monuments megalítics (seva és la reconstrucció del dolmen de la Llosa, a Bescaran) reclama una intervenció urgent a Encerera: “Un sondeig hauria de ser  prioritari, i de fet ja s’hi hauria d’haver practicat”.

Es tracta, sosté, d’una intervenció relativament senzilla, que consistirà a excavar directament la cambra mortuòria, que aparentment no ha patit cap espoli, per extreure’n material, identificar correctament l’estructura i datar-la. “No sembla raonable que s’hagi prioritzat l’excavació de la farga del Madriu, una intervenció que s’allargarà tres campanyes i que requerirà una inversió molt considerable. De fargues en tenim unes quantes de documentades i la del Madriu difícilment aportarà dades historiogràfiques especialment novedoses. Dòlmens, en canvi, només en tenim un”.