Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Sergi Mas, Hèctor Mas, documental, pel·lícula, estrena, SAC, Biennal, Hemingway, Hitler
Andorra, Sergi Mas, Hèctor Mas, documental, pel·lícula, estrena, SAC, Biennal, Hemingway, Hitler

Sergi Mas: “La Biennal és un artefacte sense cap credibilitat, totalment desprestigiat”


Escrit per: 
A. Luengo / Fotograma: Hèctor Mas

Com es veu, a la pantalla?

Com soc: lleig i vell.

No s’hi amoïni. Com deia Humphrey Bogart, “Hice lo que pude”.

És que l’Hèctor no ha fet res per millorar la meva estètica personal. I és el meu net. Senyal que no hi ha res a fer.

Ja que en parla, que l’ideòleg de tot això sigui el seu net és un cas clar de nepotisme?

Que jo sàpiga, l’honorable Corneli Nepot no hi va tenir res a veure: va ser un encàrrec de la SAC, i la van encertar.

Se’l mereix, un documental, un humil artesà com vostè?

No per ser jo, però sí que cal exercicis com aquest, perquè les coses s’acaben i al cap de poc temps ningú se’n recorda, del que hagis pogut fer. Mira el poeta Joan Puig i Salarich, dels bons que hem tingut. I qui el recorda?

A veure si ens queda clar d'una vegada: artista o artesà?

Les dues coses. Penso, ep. La poca cosa que pugui tenir d’artista de veritat és perquè soc bàsicament artesà. Però de totes maneres, hi ha molt poques vegades que un es pot considerar absolutament original. Per no dir cap.

Perdoni, però dir-se artesà avui, que tothom és artista, té un punt d’esnob.

És d’una supèrbia extraordinària. Tens tota la raó.

Fa un any l’antològica al CAEE, i ara, la pel·lícula. El volen enterrar?

No m’agrada gens la idea, però possiblement començo a posar cara de l’altre barri.

Ja no podrà dir que no li fem cas i que no té reconeixement.

Potser alguna vegada he fet aquesta sensació... Però és que és veritat: l’artista és una peça absolutament decorativa. Com a molt, pots aconseguir que en algun moment facin veure que tens alguna importància. Però ho fan veure i prou. No s’ho creuen. No s’ho han cregut mai.

Conserva l’esperança, per remota que sigui, d’anar un dia a Venècia?

Ni boig. Des del dia que s’hi va presentar aquell senyor amb no sé quantes tones de vidre i va i l’escullen, la Biennal és per mi un artefacte absolutament desprestigiat i sense cap credibilitat artística.

Quantes marededeus ha tallat al llarg de la seva carrera?

Entre petites i grosses, d’aquí i d’allà..., potser més de dues mil. No diré que en podria tallar una amb els ulls tancats, però amb un de sol molt probablement sí.

És vostè un romànic apòcrif?

No ho crec, tot i que el romànic m’agrada. Per a un que treballa la fusta el romànic no és problema. El que té mèrit és posar-hi l’esperit a dintre.

Ho deia per quan col·locava als turistes una talla autèntica per vint duros: qui enganyava qui?

Si algú insistia que la peça era bona, podia passar que la llengua no obeís el meu cap i em quedés callat. I ell se n’anava tan content! El que és segur és que en algun museu europeu hi ha un Crist renaixentista que vam tallar a ca l’Alionó. Què hi farem.

Diu que posaran els frescos de Santa Coloma a la rotonda d’Enclar. Satisfet, de tenir-los tan a la vora?

A qui se li acut? En fi, ja saps que jo no em poso en política.

El veurem gaire, pel Thyssen?

Una vegada l’any, exactament. El que té la baronessa és molt bo, indiscutiblement. Una altra cosa és com ho han fet, tot plegat. Al final què són? Cap a 250 metres quadrats, no? I quant ha costat? Era infinitament més necessari el Museu Nacional, en la meva modesta opinió.

Perdoni, però Museu Nacional sona a segle XIX.

I no el tindrem mai, si l’art s’entén com una simple inversió que ha de donar uns rèdits. D’això se’n diu pura especulació. Per això, que obrin una altra franquí­cia de no sé què. O el Thyssen, que serà un èxit, això és evident, i jo me n’alegraré molt.

Ens ha explicat la vegada que Hemingway va venir a Andorra i que l’espectre de Hitler es passeja per Casa de la Vall, segons certa novel·la que només vostè ha llegit..

I més portentós encara: quan tenia el taller a ca l’Alionó, una tarda d’estiu va aparèixer un paio de mitjana edat, gros, que parlava un espanyol estrany. Em va demanar que li tallés un elefant. Fins aquí, molt normalet. Sí, sí, però es veu que als anys 30 ja havia vingut a Andorra: era –em va dir– un home de Capone. Al Capone, el gàngster. I que va acabar a la presó per voler pagar amb un duro de plata que, evidentment, era de llauna. Que a un professional com ell l’enxampessin en un racó de món el va impressionar. Fins al punt que vint anys després va voler tornar.

M’hi jugo un peix que m’està parlant d’Abraham Sicowski, àlies Kid Tiger.

Podria ser, podria ser. Simpatiquíssim, això sí.

Acabem: mig segle enrere per aquí pul·lulaven Lluís Capdevila, el mestre Fontbernat, Esteve Albert, Manuel Anglada, l’escultor Viladomat, el pare Cebrià... On són, aquests grans homes, avui?

Al cel. I no hi ha substituts. Però és que cada època produeix un tipus de gent, i l’actual va per un altre costat. Comprendrà que em senti un supervivent, sense haver fet res d’especial per merèixer-ho. Al contrari.

Què el molesta més: que li diguin naïf o que és el menairó d’Aixovall?

Home, jo de naïf no en tinc res. Ni soc bona persona ni angelical, ni res d’això. Posats a triar, menairó. Tot i que no faig la mida. Per poc, però no la faig.

La seva obra mestra?

No en diria obra mestra, però de la que estic més content és el mural de les benaurances que hi ha a la façana de l’església de Sant Pere Màrtir, a Escaldes. Què hi pot haver de més revolucionari que beneir els perseguits per causa de la justícia? No sé qui se les va empescar, però era un geni.

Andorra
Sergi Mas
Hèctor Mas
documental
pel·lícula
estrena
SAC
Biennal
Hemingway
Hitler

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Grant artista i millor persona.W

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte