On comença tot
"Vaig néixer el 30 d'octubre del 1930 al barri del Raval de Barcelona, al número 2 del carrer Aurora, al pis de sobre de la impremta de l'àvia Rosa Perelló."

Art/Artista
"Mai no he cregut en l'art per l'art. Un artista romànic no es posava a tallar una marededeu o a pintar un pantocràtor perquè sí. Quan un pastor musicava un saler, hi havia una intenció de transcendir l'objecte. Li servia per expressar un sentiment que no podia explicar en paraules. El que fa un artista."

"Em quedo de pedra quan sento que algú es diu artista. Igual que quan sento algú dir-se poeta. Una mica d'humilitat, si us plau."

"Quan tenia 40 anys alguna vegada, endut per l'entusiasme, m'havia arribat a dir: 'Ara, sí, per fi!' Però no. Un artista de veritat ha de poder fer el que li roti, sense haver de preocupar-se dels diners. És la sort que va tenir Dalí amb Gala, aquella bruixa, i Picasso amb el seu secretari, Sabartés. Jo no n'he sabut mai, de vendre'm."

"Ni artista ni artesà. Em considero un obrer de les Belles Arts. L'art és un misteri. Una obra t'emociona o no. És l'únic que sé. Què és o què deixa de ser l'art, no soc capaç de dir-ho. I qui és artista, encara menys."

Venècia
"L'art hiperbòlic de què es nodreix la Biennal no em diu res. Són experiments, ocurrències en ocasions de molt mal gust."

Museu Nacional
"Ho he sentit a dir tantes vegades! Però a veure: un museu, per a què? Ni tan sols tenim un humil espai dedicat a l'art popular, que és el nostre, i volem un museu nacional!"

Homenatges
"N'hi ha per amoïnar-s'hi una mica. Però tampoc em faré el raret. És agradable comprovar que els amics et valoren. Un també té la seva vanitat."

Obra
"Tinc coses pendents i la intenció és anar acabant les que pugui. Algunes es quedaran al tinter, en soc conscient. Alguna vegada havia tingut la sensació que no havia fet gaire cosa, però ara quan miro enrere i hi penso, resulta que Déu n'hi do, el que hem treballat aquests anys."

Amics
"Josep Fontbernat: un home intel·ligent, assenyat, sensible. No el vaig valorar prou. Josep Vives, el pastisser: érem del mateix barri, teníem el mateix accent. Entre els monjos de Montserrat, el pare Cebrià i també Oriol Diví, possiblement el millor miniaturista del seu temps. I Antoni Morell, un dels personatges més interessants i complexos que he conegut. Tots són morts."

Identitat
"Algun dia algú se'n recordarà d'on venim, com s'ho feien els nostres avis per sobreviure en un país on la neu era adversa. Hi hauria d'haver un monument dedicat als paquetaires, ofici digníssim que s'exercia per sobreviure. Però sembla que hi ha qui prefereix oblidar-ho, com si s'avergonyissin del passat o els fes nosa."

Vocació
"Soc escultor en fusta, l'ofici que vaig aprendre, però on m'he sentit més a gust és pintant retaules. El Microcosmos d'Andorra, per exemple, avui propietat de MoraBanc."

Andorra
"Segurament hi ha moltes més Andorres, no dic que no. Però jo he de parlar de la que he viscut i estimat. Hi he sigut feliç i tornaria a fer exactament el que vaig fer el 1957: venir i quedar-m'hi per sempre."

Fake
"Una vegada li vaig vendre un Crist renaixentista espanyol que acabava de tallar a un alt funcionari d'un museu austríac. L'home es pensava que era autèntic i no vaig tenir nassos de desenganyar-lo, pobre de mi. De talles romàniques en vaig vendre unes quantes, quan estava escurat i els turistes passaven pel taller de ca l'Alionó. Però et puc assegurar que només ho feia per necessitat."

Meritxell
"No crec en els miracles ni els prodigis, però en aquest cas faré una excepció. Espero que estigui tancada amb clau en una caixa forta. I que un dia aparegui."

Futur
"Fa certa por aquesta mena de feixisme que ve, que no és ben bé com el que jo vaig arribar a conèixer. I que pugui posar en perill el molt que hem avançat. Tot i que a la meva edat [tenia 91 anys, en el moment d'aquesta entrevista], dir que el futur em fa por és una ximpleria, perquè jo no el patiré."

Creient
"Quines coses em preguntes! És com si em demanessis si soc verge. No ho sé. En tot cas, soc un mal creient, un dels que té dubtes. Dels pitjors que hi pot haver."

Mort
"La mort és àcrata. És el més igualitari que hi ha. Com deia Peret, és una porta que tots, tots haurem de travessar."

Últim Consell
"Em penedeixo de no haver deixat anar més la imaginació, de tenir por que em prenguessin per boig. Així que no tingueu por d'anar més enllà de la correcció formal i d'expressar una idea, per boja que sembli."