Sergi Mas també puja al Fargo

Prepara una litografia que rebran els participants al micromecenatge de l’autobús de Fontaneda.

Era el que faltava per pujar al Fargo de Fontaneda: Sergi Mas està acabant de polir la litografia que rebran tots els participants en la campanya de micromecenatge amb què Velles Cases pretén reunir els prop de 60.000 euros que, calcula, costarà la restauració de l’històric autobús. La tenen aquí al costat, i si han anat seguint la sensacional història del Fargo l’escena probablement els soni: el tallista i gravador lauredià s’ha inspirat en una oportuníssima i estupenda fotografia de Josep Alsina en què es veu com descarrega els esquiadors que venen d’Acs.

Pensin que som a mitjan anys 50 i que són les primeres fornades de turistes, i aquest és precisament un dels intangibles del Fargo, que va ser testimoni i protagonista del primeríssim boom. L’altre, ho hem explicat aquí repetidament, és que es tracta de l’autobús més antic que es conserva al país: recordin que va ser matriculat el 1948, i que va circular per les nostres carreteres durant tres decennis, fins que al 1978 el seu últim propietari, Juan Martínez, el va aparcar en el solar de Fontaneda d’on Velles Cases el va retirar el desembre passat per restaurar-lo.

Sergi Mas, en fi, s’afegeix així a d’altres iniciatives ciutadanes a favor del Fargo, com la del xef Carles Flinch, i també a les institucionals, com Ski Andorra, que hi ha aportat un pessic de 10.000 euros en concepte de patrocini, i els set comuns, que n’han desembutxacat 4.000. El ministeri de Cultura no hi ha fet encara cap aportació econòmica, però va intervenir decisivament perquè els tècnics del COEX netegin el xassís de l’autobús. De fet, el Fargo es troba encara a les instal·lacions del COEX a la capital, i diu Claude Benet, el president de Velles Cases, que en dues o tres sessions més acabarà aquesta fase fonamental i podran retornar-lo al planxista perquè comenci la restauració estricta, que serà supervisada per tècnics de Patrimoni i per l’empresa Retoc. Si es reuneixen els diners i es compleix el calendari previst, a l’estiu que ve el Fargo podria tornar a circular, augura Benet. Una altra cosa és quin en seria el destí. Ja ho veurem.

En qualsevol cas, el que ara toca és la litografia de Mas, que hi ha aportat la seva mirada literalment fabulosa: les estampes de Sergi Mas sempre expliquen una història, i sobretot, sobretot ens conviden a anar-nos-en-hi per no tornar. I la del Fargo no n’és una excepció. La versió d’aquí al costat no és la definitiva, però li falta ben poc: enfosquir una miqueta el blau de la part superior del xassís, per acostar-lo al to original de la Hispano-Andorrana, i corregir el número de la matrícula, que era 194 –i no 184. Ara, diguin: no els venen ganes de pujar-hi a donar una volteta?