Sergi nostre que esteu en la Terra

Una exposició, dos llibres i un espectacle de l’Esbart Laurèdia completen l’homenatge a l’artista.

No serà el catàleg exhaustiu i raonat que hem estat reclamant des de fa unes quantes llunes, però ara no ens posarem llepafils: Sergi Mas (Barcelona, 1930) comptarà per fi amb una mena de cànon. El publica Anem i serà la cirereta de Sergi Mas i el seu entorn, l’exposició que li consagra el Comú de Sant Julià i que servirà per estrenar la novíssima sala d’exposicions, 400 metres quadrats repartits entre les dues primeres plantes de l’antiga casa comuna. Serà a partir del 28 d’octubre, i el Comú ha reunit un centenar d’obres de les moltíssimes disciplines que Sergi Mas ha anat tastant al llarg de la seva trajectòria (gravat, dibuix, ceràmica, talla, escultura, tremp i oli) i avui disperses per col·leccions públiques i privades: un passeig sense vocació cronològica per una obra extensa, calidoscòpica, singular i multidisciplinària, segons l’editor, amb ressenyes de Roger Mas i aproximacions  al personatge a càrrec de Francesc Rodríguez i de Ricard Fiter.

Una estupenda iniciativa que es completa amb Comiat diferit, editat també per Anem i una insòlita crònica fotogràfica d’un moment especialment significatiu: Sergi Mas va haver de deixar el 2017 Casa Duró d’Aixovall, on tenia la casa i el taller i on havia viscut sempre des que el 1957 es va instal·lar al país. La fotògrafa laurediana Laura Gálvez-Rhein va tenir la sensacional ocurrència de documentar aquell episodi, i a Comiat diferit en selecciona les imatges més representatives. Retinguin el nom de Gálvez-Rhein, filla per cert de l’autor de Cartes mortes i Res no és real, perquè en sentiran a parlar: ara mateix exposa a la Fundació Mapfre de Barcelona. 

El programa d’homenatges, que arrenca aquest cap de setmana amb la jornada A taula amb el Sergi de la Xarranca, es completa amb l’Itinerari Sergi Mas, que s’activarà oficialment el 28 d’octubre, i una iniciativa amb què el ministeri de Cultura marcarà amb un codi QR les obres de l’artista a la via pública i també en empreses i espais privats però accessibles al ciutadà. Cadascuna d’aquestes obres redirigirà a una ressenya elaborada pel poeta Manel Gibert, aquí amb el barret de crític. L’últim dels actes programats sota el lema Al voltant de Sergi Mas, que reuneix totes les iniciatives auspiciades pel ministeri de Cultura, pels comuns d’Escaldes i de Sant Julià i per la Xarranca, serà l’estrena de Microcosmos, dansant l’imaginari de Sergi Mas, amb què l’Esbart Laurèdia reinterpretarà en clau coreogràfica una obra estretament vinculada a les tradicions i al costumari. De fet, Sergi Mas va dissenyar el 1963 el logotip de l’esbart i va serar les coreografies d’Història i llegendes de l’Andorra medieval (1988).

La jornada de la Xarranca de demà, en fi, inclou tertúlia amb l’artista, projecció del documental que tres anys enrere li va dedicar Hèctor Mas i tallers de ceràmica, dibuix, exlibris, il·lustració i talla. Els projectes que en resultin s’exposaran a partir del 19 de novembre a la sala de la llar de foc de la casa comuna de Sant Julià, i les obres definitives, a partir del 18 de març a l’Espai Caldes.