Servei públic, gestió privada

La Massana externalitza l’Escola de Música de les Valls del Nord, per on aquest curs han desfilat 130 alumnes.

“Busquem una empresa amb experiència en l’ensenyament musical, per agilitzar els processos de contractació en funció de les necessitats que vagin sortint i guanyar dinamisme”. Així justificava ahir el conseller de Cultura de la Massana, Guillem Forné, la notícia com a mínim sorprenent que el Comú ha tret a concurs públic la gestió de l’Escola de Música de les Valls del Nord, que des del curs 2011-2012 compartien la Massana i Ordino. Segons Forné, els comuns mantindran un “contacte directe” amb l’adjudicatari, en garantiran el compliment de la “metodologia d’ensenyament” i decidiran conjuntament els plans pedagògics, mentre que les matrícules es continuarangestionant al Comú de la Massana.

Rere el sobtat canvi de rumb de l’escola gravita segons fonts pròximes al cas el pes de la nova llei de la funció pública, que va obligar a modificar la relació laboral que des del curs 2008-2009 vinculava el Comú amb el fins ara director, Jordi Barceló. Es dona el cas que Barceló no és un treballador de l’administració i que, per tant, segons la nova llei  i el reglament de funcionament del Comú, no pot exercir un càrrec de relació especial. Des del gener i fins ara ha continuat dirigint l’escola amb un contracte temporal que expira el 30 de juny, coincidint amb la fi de curs. A partir del curs que ve la gestió i la direcció la portaran l’empresa que s’endugui el concurs ara convocat. Es podria donar el cas que Barceló hi optés, que guanyés el concurs i que donés així continuötat al projecte pedagògic impulsat des de fa onze cursos. El que està per veure és el que passarà amb els dos professors que fins ara hi exercien en condició de treballadors de l’administració –funcionaris al Comú de la Massana– i que sobre el paper haurien de renunciar a la condició de funcionari per continuar al càrrec però al servei d’una empresa privada. La continuïtat dels altres quatre, fins ara eventuals, també dependrà del nou adjudicatari.

En qualsevol cas, admet Barceló que el model de gestio fins ara vigent alentia enormement tràmits ordinaris com ara la contractació puntual de professors i activitats: “Portar un músic de baix per impartir un taller era fins ara un viacrucis burocràtic, però amb la nova llei era pràcticament inviable”. L’important, diu Barceló, és que l’escola mantingui efectivament un model pedagògic que s’ha demostrat que funciona i que els últims cursos ha prestat servei a 130 alumnes d’entre 5 i 80 anys: “Una escola de música és un projecte a mitjà o llarg termini. Necessites dos o tres anys, com a mínim, per començar a recollir els fruits. Sembla contradictori que un projecte així depengui de personal eventual.

El mateix Barceló, en fi, no descarta, dèiem, presentar-se al concurs. En paral·lel, al juliol obrirà l’estudi que ara mateix està acabant de parar al carrer Doctor Nequi de la capital: unes instal·lacions que disposaran de sales d’assaig i aules d’estudi, i que posarà a disposició de bandes que necessitin un local d’assaig i de professors que vulguin impartir classes, dotat amb un gran piano de cua –un Yamaha C3– i quatre pianos verticals, i que ha batejat amb el nom de La Gran Dàlia.