...es diria Khatia Buniatishvili i avui tocaria Brahms, Txaikovski i Liszt al Centre de Congressos.

El director artístic de la Temporada de Música i Dansa, Josep Maria Escribano, ho deia sense embuts en la presentació del cartell: “No és només una pianista: és una estrella que destil·la glamur. El que fa quan toca el piano és al·lucinant. Insultant”. I sap del que parla, perquè Escribano és en essència i abans que res pianista. Doncs aquest vespre comprovarem si es va deixar endur per l’entusiasme o els seus ditirambes responen a l’estricta realitat. La solista georgiana (Batoumi, 1987) debuta al Centre de Congressos –de fet, debuta al país– amb un recital que no es mourà del Romanticisme, el seu vedat particular, amb una intensa, exigent primera part consagrada a Brahms, amb la sonata número 3 que el compositor alemany va escriure amb tan sols 20 anys i en què s’endevinen els ecos de la Quinta Simfonia de Beethoven. A la represa, Buniatishvili atacarà una transcripció per a piano d’El Trencanous de Txaikovski, i la Rapsòdia espanyola de Liszt, una peça exòtica del mestre hongarès en què –sostenen els experts– és possible intuir-hi reminiscències de la jota aragonesa.

Buniatishvili, que ha explotat sense manies el costat més glamurós del show business –i potser per això ha rebut el sobrenom de la Beyoncé del piano amb què el mateix Escribano la va presentar setmanes enrere– va aterrar ahir al país, a temps per comparèixer en roda de premsa i reivindicar les seves arrels georgianes, detall aquest que no és tan evident si tenim en compte que el 2017 es va naturalitzar francesa: “La polifonia i la llibertat d’improvisació són les principals característiques de la música folklòrica de Geòrgia, i són també els meus trets més destacats com a solista de música clàssica”. I els que la van convertir, potser, en una estrella precoç, des que el 2008 va guanyar el premi del públic al concurs Rubinstein de Tel-Aviv. Abans ja havia desfilat pels festivals de Gstaad i Lugano, però allò la va catapultar a la Divisió d’Honor, i des d’aleshores ha desfilat pel Carnegie Hall de Nova York, el Concertgebouw d’Amsterdam, la Philarmonie de Berlín i la Konzerthaus de Viena, i s’ha prodigat amb orquestres de prestigi universal, com la simfònica de la BBC i les simfòniques de Munic, Israel, Sant Petersburg i San Francisco. A més, el 2015 va succeir Brigitte Engerer com a madrina de l’orquestra de Canes-Provença-Alps-Costa Blava, i l’any següent es va embutxacar l’Echo Classik –els Grammy alemanys de la música clàssica– amb Kaléidoscope, el seu quart disc.

La personalitat polièdrica de Buniatishvili es completa amb la incursió pop que el 2015 va assajar a l’últim àlbum de Coldplay, A Head Full Of Dreams, i un suposat flirteig d’estiu amb l’actor Orlando Bloom, el Legolas d’El hòbbit. Doncs aquest vespre, al Centre de Congressos, cortesia de MoraBanc.