“Si el teatre no ens emociona i no ens fa reflexionar, no serveix de res”

L'Escena Nacional estrena el 5 de novembre un “treball de creació comunitari” sobre el concepte de ‘límit’, amb direcció del català Guillem Gefaell.

Una obra de creació comunitària que reflexiona sobre el concepte de límit, dirigida pel català Guillem Gefaell i protagonitzat per dos dels joves intèrprets nacionals que comencen a fer-se un nom a l’escena catalana –o que ja ho han fet, i parlem de Clàudia Riera i Oriol Guillem– amb el complement d’una habitual de la casa, Jèssica Casal, i la ballarina Emma Riba, que hi aporta el toc transversal i pluridisciplinari. Aquesta és la nova proposta de l’Escena Nacional (ENA), que s’estrenarà el 5 de novembre al Claror i que l’ENA vol fer girar després per altres escenaris del país. 

Què hi hem d’entendre, per una obra de creació? Doncs exactament un espectacle als antípodes del teatre de text, sense personatges ni fil argumental ni conflicte. Aquí del que es tracta és d’explorar el que significa posar(-se) límits a partir de l’experiència de la desena de persones que l’equip de producció va entrevistar en el treball de camp previ, i per on desfilen des de l’historiador David Mas i el bander Ferran Teixidor fins a la presidenta de Diversand, Rocío Soler, i la de Projecte Vida, Eva Tenorio, el triatleta Eloy García i la karateca Sandra Herver.

En això consisteix l’adjectiu comunitari amb què Gefaell acaba de definir Límits, que és com es diu la criatura. Però el que està clar és que el nou projecte de l’ENA té poc de convencional i que segueix més aviat la línia de Prostitución que no la de Quatre dones i el sol. Riera ho deia sense embuts: “Veure un muntatge de creació i no és gens habitual, i menys a Andorra, és una experiència, un viatge intel·lectual i emocional”. I coincidia amb Guillem: “No hi estem acostumats, ni com a intèrprets ni com a públic, així que és una grandíssima oportunitat per als espectadors”. Actors i actrius no interpreten cap personatge sinó que s’interpreten ells mateixos, s’atreveixen a aventurar-se en altres disciplines –a Límits hi ha moviment, música, text i audiovisual– i l’ENA s’ha reforçat per a l’ocasió amb personal de l’ONCA, Jocand i Jodansa. Sobre la dificultat aparent de la proposta, Geafell va ser concloent: “El teatre sempre és un acte comunitari i també és un espai de reflexió. Si no fa reflexionar i si no emociona, no val la pena. No serveix de res”.